Càtedra UNESCO de Comunicació InCom-UAB
Institut de la Comunicació InCom-UAB
Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura - Universitat Autònoma de Barcelona
cat | esp Facebook
Separador
  Màster Universitari
en Mitjans, Comunicació i Cultura
 
Máster Universitario en Medios, Comunicación y Cultura - UAB
   
Separador
 
Separador
Separador
Separador
Separador
Separador
Separador
Separador
Separador
Separador
Separador
 
Presentació
Facultat de Ciències de la Comunicació
Separador
Separador
Quatre dècades de docència, recerca i transferència de coneixement La facultat va néixer el curs 1971-72, tres anys després de l'aparició pública d'una nova universitat, sorgida amb expectació i il · lusió en el tardofranquisme. La UAB impartia docència en llocs inversemblants avui com un monestir, el de Sant Cugat del Vallès que va albergar la facultat de Lletres un parell de cursos, o en els locals del carrer Egipcíaques de Barcelona que va acollir Comunicació. Es van obrir així aquest any de naixement dels estudis de Periodisme i l'any següent els de Publicitat.
Separador
El 1992, en recordar els vint anys de Facultat, es feia memòria de les tretze promocions de llicenciats. Des de l'any olímpic fins avui han passat 18 anys i el balanç és d'una de les facultats més ben considerades a Europa per un conjunt d'elements. Destaca la biblioteca, hemeroteca, laboratoris, estudis i equipaments que la situen en la primera divisió amb un conjunt de PDI i PAS que treballen per assolir l'excel·lència. Excel·lència en un món competitiu i exigent gràcies a un creixement constant d'aportacions i millores al llarg de quatre dècades. Els estudis es van ampliar del Periodisme (1971) i Publicitat (1972) inicials en Comunicació Audiovisual i Documentació. Els estudiants eren de Catalunya i territoris veïns amb una molt notable participació, que ha seguit fins avui, de les comarques catalanes. Aquesta assistència ha disminuït arran l'aparició de noves universitats públiques URV, UPF, UIB, València, Lleida, Saragossa, Girona, Vic o privades Abat Oliba, UIC, URL que han desenvolupat estudis similars. Aquestes facultats acullen estudiants de les seves zones mentre en les passades dècades es contemplava la UAB com l'únic referent amb Pamplona i Madrid perquè volia estudiar periodisme.

La generalització de la docència en comunicació ha estat assumida amb bona part del professorat de la nostra Facultat que les ha creat de soca-rel. Els casos de València o Tarragona serien de les escoles més recents. En balanç, els quaranta anys de vida de la Facultat de Ciències de la Comunicació, és d'una notable incidència en la situació i evolució de la professió. S'ha facilitat l'accés a un ampli conjunt d'estudiants d'àrees geogràfiques properes que han tornat a les seves comarques desenvolupant sovint una activitat professional nova en el mutant panorama comunicatiu català i tant en recerca com en transferència de coneixement ha hagut una molt notable i extensa producció i activitat. La influència de la docència s'ha manifestat també en altres àmbits entre els quals destaca una nova configuració d'organismes, rutines i conceptes. No es pot entendre la importància de les activitats del Col · legi de Periodistes, del Consell de l'Audiovisual i de tants altres organismes sense la presència dels llicenciats de la UAB i del professorat-que han assolit un protagonisme intel · lectual notable. Catalunya ha estat una de les més zones europees més dinàmiques i innovadores en les novetats a considerar en el panorama comunicatiu: el codi deontològic als criteris professionals.

La tasca del professorat de la Facultat, més enllà de la simple docència estrictament tècnica, ha estat una contribució a la renovació del debat que situa la comunicació en un punt central d'anàlisi. Els valors que s'han fixat en les generacions d'estudiants han ajudat a considerar el periodisme com una professió amb responsabilitat social. En l'àmbit acadèmic.accesnet.cat /. Accesnet.cat / cal constatar el nombre important de tesis doctorals i de tesis de llicenciatura, de cursos de doctorat i d'especialització, la presència en augment d'estudiants ERASMUS, SENECA, amb estudiants de tot, especialment de Llatinoamèrica. Aquestes xifres posen de manifest i encoratgen la constància en la recerca com a contribució internacional a vertebrar les ciències socials i humanes davant d'una tècnica freda que pot comportar la minusvaloració dels conceptes de les llibertats que ha estat un dels referents d'una facultat moderna, nascuda al 'calor del maig del 68 i amb un professorat que ha augmentat força des dels 8 inicials de 1971 i igualment ha crescut el PAS. Es manté la preocupació de? Oferir als estudiants una formació de qualitat i, alhora, instruments que ajudin la seva futura mediació entre la societat receptora i la realitat informativa, l'activitat publicitària, etc. Amb la voluntat de construir un món millor, més just i lliure.

Tant la UAB com la Facultat, s'han convertit en motor en renovació de programes docents i amb l'acollida d'iniciatives diverses com el Centre de Documentació Política-CEDOC-liderat per Eugeni Giral, l'Institut de Comunicació-INCOM-primer dirigit per Miguel de Moragas ara per José Luis Terrón i altres que van des de la de projecció internacional com una càtedra UNESCO de les activitats específiques de formació dirigides als estudiants com les sortides a escenaris rellevants-del Sàhara en els camps de refugiats als Balcans-o noves com els guardons a trajectòries professionals (Ploma d'Or).

Tot un conjunt d'iniciatives que posen de manifest el dinamisme de la Facultat. Un altre paràmetre interessant de constatar és la voluntat participativa. Ho demostra la presència rellevant de professorat de la Facultat davant organismes nacionals, estatals i internacionals com SCC de l'IEC, ACPC, AHC, SEP, AIERI, UNESCO … La facultat ha promogut també jornades i congressos, trobades i reunions en una molt àmplia nòmina i ha tingut sempre molt present la prioritat del servei docent, dels 150 alumnes del curs 1971-1972 els 2319 del curs 2009-10 passant per 3776 del curs 1991 -92 s'observa un creixement constant fins l'estabilització en els actuals que no són només professionals del periodisme sinó de la comunicació en un sentit ampli amb les noves sortides professionals, de la publicitat que va ser la primera a considerar fins a les últimes del ciberperiodisme o tantes altres innovacions en una societat on la comunicació és eix central a considerar.
 
Separador
Separador
  Màster Universitari en Mitjans, Comunicació i Cultura
Més informació i contacte: master.mitjans.comunicacio.cultura@uab.cat
 
Separador