+ info: tdx.cat (Mercè Falguera Ríos, 2016)
En les últimes dècades, la reproducció i la sexualitat estan en un procés de separació sobre la base d’una nova concepció de l’espai de la dona: la seva entrada a tots els nivells d’educació formal, d’ocupació i activitat política i l’ús de mètodes anticonceptius i noves tecnologies reproductives, que permeten una maternitat triada, com és el cas de dones lesbianes. Les tècniques de reproducció assistida (TRA) han permès l’aparició de noves formes de família, més enllà dels límits biològics, com ara la infertilitat i els imposats per la cultura.
Ser mare i lesbiana suposa combinar dues identitats suposadament contradictòries. Dins el binomi de “mare lesbiana” conflueixen una identitat històricament i socialment marginada com ho és la de lesbiana amb una de les més reverenciades, la de mare.
La present recerca s’ha aproximat des d’una perspectiva antropològica a les maternitats de les dones lesbianes a Catalunya.
S’ha realitzat una recerca etnogràfica a partir d’històries de vida de diferents famílies lesboparentals, tenint en compte una sèrie de variables com la pertinença o no a una associació de famílies, edat de les dones, tècniques de reproducció assistida utilitzades per accedir a la maternitat, etc. S’han realitzat històries de vida a setze famílies. Les participants en la recerca són dones d’entre 30 i 60 anys.
L’objectiu general de la recerca ha estat analitzar la construcció cultural i les pràctiques de famílies formades per dones lesbianes en el context de la societat catalana. Des de les experiències de les pròpies dones es pretén mostrar el procés sociocultural en el qual les participants han construït les seves maternitats en aquest moment temporal.
Aquesta investigació planteja de quina manera les maternitats passen pels cossos de les dones, uns cossos múltiples: de dones, de lesbianes i de mares. Es traça un recorregut pel procés de les seves maternitats: des del moment en què prenen la decisió de ser mares, com decideixen fer-ho (les TRA utilitzades), el temps d’espera fins a la confirmació de l’embaràs, el moment de l’arribada del nadó (part i lactància) i com les maternitats canvien els seus projectes personals i familiars (“la sortida de l’armari”).
L’enfocament de gènere ha permès explorar la visió binària i heterosexista que travessa els protocols i l’atenció biomèdica en aquests casos i la manera com les dones lesbianes donen significat a les seves experiències d’atenció. Actualment estudiar a les famílies lesboparentals és un repte i una oportunitat alhora. Un repte perquè no hi ha molts estudis que tractin aquest tema i una oportunitat perquè el reconeixement legal ha permès la visibilitat de moltes famílies de dones lesbianes, que fins fa poc encara estaven dins de «l’armari».
