Resistència o asil, la lluita LGTBI al Marroc

Lectura completa: Directa 

LA COMUNITAT GAI, LESBIANA I TRANS MARROQUINA S’ENFRONTA A VULNERACIONS DE DRETS I VIOLÈNCIES MÚLTIPLES PROVINENTS DE LA LLEI, LA FAMÍLIA, LA POLICIA O ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ. ALGUNES RESISTEIXEN DES DE LA CLANDESTINITAT I D’ALTRES NOMÉS VEUEN L’ASIL COM A SORTIDA

Rabat, dos equips de futbol femení es preparen per al partit. La Celia escalfa amb les seves companyes en una meitat del camp. Porta el cabell molt tibat, recollit en un monyo, i té actitud seriosa i concentrada perquè sap que aquell partit és decisiu. Té 23 anys i és del sud del Marroc, d’un minúscul poble amazic. Abans de començar, s’apropa a la banda del camp on hi ha la Lilia, de 31 anys. Ella és professora, de Tetuan, però viu a Rabat des de fa anys. La Lilia vol fer-li un petó per animar-la, però es conté i acaba fent-li una abraçada llarga, de les que van més enllà de la pell. Vol marxar del Marroc amb ella i anar a viure a Amsterdam, però encara no li ha dit.

“Els meus pares van descobrir que era homosexual perquè van veure una entrevista en vídeo que va publicar un diari a les xarxes quan vaig col·laborar en una campanya pels drets LGBTI”, explica en Youba, un jove de 22 anys resident a Rabat però originari d’Agadir, la capital de la regió de Souss-Massa, al sud-oest del país.

La policia marroquina humilia i pega a la gent”, afirma la Lilia, que coneix diversos casos de violència física i fins i tot sexual per part de policies i confessa haver patit durant mesos un seguiment policial per haver assistit a actes pels drets LGBTI.

Els mitjans de comunicació també parlen de fets relacionats amb persones homosexuals o trans d’una manera sensacionalista. “Acostumem a veure titulars com ‘La tragèdia de…’ o ‘Enganxen un homosexual a…’. Sempre amb connotacions negatives”, afirma en Mohammed. “Es tracta com un escàndol i per avergonyir la víctima; en poques ocasions s’amplia el focus per parlar de drets”, afegeix.