La «lesbiana perversa» y el Caso Wanninkhof-Carabantes

El documental de Tania Balló ahonda en cómo la lesbofobia social jugó un papel crucial para inculpar a una mujer inocente de un crimen que no cometió.

En 1999, la directora y documentalista Tània Balló tenía 21 años, dos más que los que tenía Rocío Wanninkhof cuando la acuchillaron una noche de fiesta camino a la feria de su pueblo (…) Dolores Vázquez pasó 519 días en una celda, diecisiete meses en total, acusada de ese crimen por un jurado popular, un asesinato que no cometió (…) delirio mediático (…) El de Balló es un análisis en el que la perspectiva de género se aplica clínicamente, sin hacer sangre donde podía haberse recreado, para revisar cómo un país linchó a una mujer inocente y construyó un relato mediático estereotípico e irreal, alimentado y sostenido por la lesbofobia social (…) Cuando se empezó a apuntar que Vázquez podía ser la presunta asesina, de la sospechosa se destacó en diferentes crónicas que practicaba kárate y artes marciales, que tenía la voz ronca, que mandaba, que no era agradable y que mostraba autoridad sobre los demás……

Lean completo: El País (SModa) – Noelía Ramírez

 

«En estos días del Orgullo Gay causas como la de Dolores Vázquez debieran estar en primera línea, porque su condición sexual estuvo en todo momento detrás del señalamiento y la condena. No puede quedar sin reparación»

(Elvira Lindo, El País)

 

Agressions, l’única excusa dels mitjans per parlar d’LGTBI-fòbia

+ info: Media.cat (Vicent Canet)

Els mitjans tendeixen a mirar cap a les persones LGBTI només quan es produeix violència física i verbal. Lluny d’explicar aquesta violència LGBTI-fòbica com un fet sistèmic, les informacions tendeixen a presentar aquests casos com a episodis aïllats. Queden fora del focus les dones del col·lectiu: lesbianes, bisexuals i ‘trans’ hi estan infrarepresentades.

Sis de cada deu de les informacions sobre LGBTI-fòbia publicades entre el juny i el setembre a mitjans com VilawebLa VanguardiaAraEl Nacional, Catalunya DiariEl Periódico i Nació Digital són una agressió concreta o recullen els resultats d’informes sobre agressions.

“Als mitjans domina una visió massa personalitzada, que no ajuda a entendre les arrels del problema ni els fenòmens socioculturals que hi interactuen”, detecta Amparo Huertas, coordinadora del Màster en Comunicació LGBTI+ de la Universitat Autònoma de Barcelona. També ressalta que s’hauria de treballar com es tracta la violència LGBTI-fòbica des de les institucions que alimenten els discursos mediàtics, com ara els tribunals i la policia.

Lesbofòbia, un documental i deu respostes

Productora: Creación Positiva
Directora: Inés Tarradellas
Protagonistes: Akelarre (Júlia Serrasolsas Moreno i Maio Serrasolsas Moreno), Anne-Cath,  Berta Frigola Solé, Brigitte Vasallo, Clara Peya Rigolfas, Claudia Fuentes Brito, Dolores Pulido León, Heidi Ramírez, Laura Freijo Justo, Marta Rodríguez Ayuso.
Any de producció: 2019
País: España / Catalunya

Ver el vídeo: CCMA

Deu testimonis per a visibilitzar, denunciar, analitzar els problemes de fons i donar respostes i estratègies per acabar amb la lesbofòbia i altres violències.

«Lesbofòbia, 1 documental i 10 respostes» és una producció de Creación Positiva, organització feminista que des del 2001 treballa per a fer efectius els Drets Sexuals en la societat a través de programes d’atenció, acciones de sensibilització, formació i incidència política.

En els seus anys de treball i amb tota la seva experiència detecten una manca flagrant de materials i recursos que parlin d’aquesta violència en concret, i per això decideixen fer una peça audiovisual que ompli aquest buit. El que havia de ser un vídeo curt per a publicar a les xarxes socials, acaba convertint-se en un curt documental, en trobar-se amb la necessitat de tractar aquest tema amb tots els seus matisos i complexitat.

Inés Tarradellas, directora del documental, és dissenyadora de comunicació, consultora i realitzadora feminista. Es vincula per primer cop amb Creación Positiva per assessorar-les sobre com enfocar i concretar l’encàrrec que volen portar a terme, i acaba realitzant, *amb elles* i gairebé sense buscar-ho, la seva primera peça documental.