Comunicación, cultura y violencia (2013)

 

 

Comunicación, cultura y violencia

Marta Rizo García; Vivian Romeu Aldaya (Coords.) (2013): Comunicación, cultura y violencia. Bellaterra : Institut de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona.

ISBN 978-84-939674-9-9

– Descarregar el llibre en format PDF (DDD)

SINOPSI:

El debat al voltant de les múltiples relacions entre la violència i la comunicació té cada vegada una major presència a l’escenari acadèmic. La qüestió és simple: la presència de la violència en les relacions socials s’ha tornat indefugible en tant des de fa uns anys s’ha evidenciat en la pràctica social com un excel · lent exemple de la estructuralitat del poder. Si bé des de la primera meitat del segle XX, pensadors com Gramsci, Horkhiemer, Marcuse, Erzenberger situar al poder com a font per a l’anàlisi social, són Foucault i Bourdieu potser els teòrics que amb més èmfasi abordar aquesta temàtica en el seu simbiòtica relació amb la violència tant des de l’angle filosòfic i psicològic com des del sociològic. El resultat que aquestes reflexions ens van llegar va afirmar la violència com una manera concreta d’exercir el poder, sempre acotat històrica i culturalment, i es va afirmar també al poder com a escenari dels actes violents, sempre naturalitzats i en conseqüència reproduïts tant per aquells que el posseeixen i exerceixen com pels que el pateixen o pateixen.

En l’actualitat, la violència estructura bona part de la nostra vida quotidiana, ja que en societats articulades al voltant del poder-ja sigui aquest d’índole econòmic, financer i / o polític i simbòlic-resulta gairebé impossible garantir la no existència d’abusos d’autoritat , amenaces, censures, omissions deliberades o simplement danys morals o psicològics als que s’oposen o resisteixen d’alguna manera a ell. Així entesa, la violència s’articula com una pràctica de dominació que demostra que en tot poder està implícita la violència en tant per poder ser exercida com a tal, ella mateixa, implica poder.

Des del camp dels estudis de la comunicació-abeurador natural de disciplines com les anteriorment esmentades-la majoria d’investigacions sobre el tema aborden la violència a partir de les seves representacions mediàtiques, tema sens dubte legítim, suggerent i summament important per a la desconstrucció del concepte de poder i la desarticulació eficaç l’exercici del poder en el marc de les interaccions socials. Al llarg de dècades, aquestes investigacions han donat lloc a moltes dades empíriques que apunten, primer, a una relació directa entre continguts mediàtics violents i comportaments de l’audiència i, posteriorment, a interpretacions més contextuals que si bé vinculen mitjans i violència social, ho fan prenent en consideració les particularitats dels contextos de recepció.

Tanmateix, més enllà d’aquesta relació entre mitjans de comunicació i violència, la relació entre violència i poder es fa visible en altres esferes del món social, i en conseqüència, en les múltiples formes en què es produeix i es reprodueix la cultura; des d’aquí , sens dubte, l’estudi de la violència també reclama l’atenció de la reflexió i la investigació acadèmica.

En aquest sentit, la temàtica que articula aquest llibre intenta abastar aquestes moltes altres arestes de les que hem parlat, i prova d’això són les mirades que es troben al llarg dels capítols que el conformen, que posen èmfasi no només en els mitjans com a transmissors i configuradors de violència, sinó en el paper d’aquesta en les relacions socials quotidianes, en la comunicació interpersonal i intersubjectiva, en les pràctiques d’art activisme i en els contextos de diàleg intercultural.