Cuerpo, comunicación y emociones. Reflexiones teóricas y experiencias empíricas és el títol de l’últim llibre publicat a la col·lecció Atlántica de Comunicación (Editorial UOC/InCom-UAB). En l’obra, coordinada por Marta Rizo García, també hi participen Vivian Romeu Aldaya, Alejandra Patricia Gómez Cabrera, Cynthia Pech Salvador, Nayeli Marcela Hernández Álvarez, Erika Valenzuela Gómez i Mariana Berlanga Gayón.
Bellaterra, 16-06-2021. Marta Rizo García, investigadora de la Universidad Autónoma Ciudad de México (UACM) i membre de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), és la coordinadora de l’última obra publicada a la col·lecció Atlántica de Comunicación (Editorial UOC / InCom-UAB), Cuerpo, comunicación y emociones. Reflexiones teóricas y experiencias empíricas.
“El camp de la comunicació, en les seves dimensions teòrica i aplicada, no pot deixar de preguntar-se per la centralitat del cos en els processos de comunicació, així com tampoc pot oblidar el paper crucial que juguen els afectes i les emocions en tota experiència comunicativa quotidiana” ens explica Marta Rizo García.
L’obra està formada per 7 capítols, de temàtiques molt diverses però que donen una visió molt completa de la qüestió.
1) La comunicació amb i des dels cossos emocionats. Vivian Romeu Aldaya defineix el cos com a element essencial pel desenvolupament de les teories de la comunicació, “el gran absent en la tradició científica d’aquest camp”.
2) Comunicació, cos i emocions. La necessitat d’incorporar la dimensió sensorial-afectiva-emocional a la teoria de la comunicació humana. Marta Rizo García ens parla del cos com el nostre principal vehicle d’informació: “El cos, aleshores, és un donador de sentit: rep significats i, simultàniament, comunica informació, sentits, afectes, sentiments”.
3) L’enveja. Dinàmiques emocionals i pràctiques comunicatives en l’assetjament escolar juvenil. Alejandra Patricia Gómez Cabrera reflexiona sobre l’assetjament escolar a partir de l’enveja i es preocupa també per observar el comportament del grup, “el grup, a través de l’aïllament i el rebuig, perpetua el seu estat de control i passivitat social”.
4) Cos situat: el cos com a lloc polític i d’enunciació en les practiques artístiques feministes a Mèxic. Cynthia Pech Salvador ens parla de com la lluita feminista ha trobat en l’art un aliat imprescindible.
5) La performativitat de gènere i el vincle amb l’amor romàntic. Nayeli Marcela Hernández Álvarez mira el patriarcat com a un sistema articulat amb naturalitat per la societat i com una àmplia estratègia de dominació i poder per part del gènere masculí.
6) El cos i la comunicació intersubjectiva en les representacions socials del patiment de creients catòlics, evangèlics i budistes de Tijuana. Erika Valenzuela Gómez, ja en la introducció, ens aclareix que és un error diferenciar entre dolor i patiment, entre dolor localitzat en una part del cos i patiment emocional. No són dues experiències separades, ens adverteix l’autora.
7) Resistir des de l’escriptura: narrar la guerra des d’un cos de dona. Mariana Berlanga Gayón es proposa indagar sobre “quin és el paper que estan tenint les periodistes en el moment actual i si el fet de tenir un cos de dona fa que corrin més riscos, tinguin una altra mirada, altres formes d’escriure o, simplement, fer que s’involucrin més amb temes que ens resulten tan dolorosos com a societat”.
Rizo García, Marta, coord. (2021): Cuerpo, comunicación y emociones. Reflexiones teóricas y experiencias empíricas. Barcelona: colección Atlántica (Editorial UOC / InCom-UAB). ISBN: 9788491808213.
