Fotoperiodisme amb ulls de dona. Tribut a Joana Biarnés

Per | 27/03/2019

Per OCC InCom-UAB

 

L’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) va organitzar una activitat adreçada als estudiants de la UAB per retre homenatge a Joana Biarnés (1935-2018), «Fotoperiodisme amb ulls de dona». L’acte, celebrat el 25 de març, va tenir el suport de la Diplomatura de Postgrau de Fotoperiodisme de la UAB i la fundació Photographic Social Vision, a més a més de la col·laboració de l’Observatori de la Comunicació a Catalunya (InCom-UAB), la Càtedra UNESCO de Comunicació InCom-UAB i la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.

 

 

A la benvinguda, Juan Bautista Hernández, Director de la Diplomatura de Postgrau en Fotoperiodisme de la UAB, va agrair a l’InCom-UAB la posada en marxa d’aquesta iniciativa. Per la seva part, Amparo Huertas, directora de l’InCom-UAB, va explicar que aquesta jornada no només era un tribut a Joana Biarnés i el seu treball sinó que també volia retre homenatge al fotoperiodisme com professió: “Cal donar visibilitat a les dones, però, des de l’acadèmia, també cal treballar perquè el fotoperiodisme no perdi el seu prestigi”. Finalment, Maria José Recoder, Degana de la Facultat de Comunicació de la UAB, va fer un breu repàs de la trajectòria vital i professional de Joana Biarnés, ressaltant la seva capacitat a l’hora de trobar “la fotografia”, de captar aquell moment únic.

 

 

Després de la projecció de la versió breu del documental ”Joana Biarnés. Una entre tots” (2015), dirigit per Òscar Moreno i Jordi Rovira, Sílvia Omedes, fundadora i directora de la fundació Photographic Social Vision, i la fotoperiodista Sandra Balsells van fer les seves presentacions. Al final de la jornada, es van afegir al debat via streaming les fotoperiodistes Maria Contreras Coll, Cristina Aldehuela i Sanne Derks.

 

L’efecte Biarnés i el seu llegat

Sílvia Omedes es va referir a la Joana Biarnés com una persona excepcional i va explicar que era molt difícil no enamorar-se d’ella. Quan es presentava, sempre deia “soy fotógrafo”. Es reivindicava així com a professional. Segons ens explica Omedes, qui va tenir molt bona relació amb ella, “els reptes l’obligaven a superar-se”.

Omedes va destacar la influència de dos homes a la seva vida. Per una banda, del seu pare, fotògraf esportiu, qui li va educar sense tenir en compte que era una dona (actitud poc habitual a l’época) i, a més, amb respecte. I, de l’altra, del seu marit, el fotògraf francès Jean Michel Bamberger.

 

 

 

Després de dedicar-se al fotoperiodisme durant més de 20 anys, Biarnés es va retirar, molesta per l’evolució del fotoperiodisme amb la irrupció dels paparazzis. Per tant, el reconeixement de la seva feina li va arribar quan Biarnés no ho esperava.

Són moltes les persones que han contribuït al reconeixement del seu treball fotogràfic, però alhora també és cert que aquesta trobada es va donar a molts casos per casualitat. Colita i Maria Nash, a l’exposició “Fotògrafes pioneres a Catalunya” de l’any 2005, organitzada per l’Institut Català de les Dones, van incloure imatges de la fotògrafa catalana. Cristòbal Castro, mentre feia un treball sobre les riuades al Vallès del 1962, va trobar una imatge de Biarnés i, a partir de llavors, es va despertar el seu interès. Sandra Balsells i Gervasio Sánchez la van descobrir quan ja portaven temps dedicant-se al món de la fotografia i, ràpidament, van adonar-se del valor del seu treball. Txema Conesa va editar amb La Fábrica una obra antòlògica, Joana Biarnés, Disparando con el corazón, amb l’editorial Blume, i va montar una exposició itinerant, “A contracorriente”, que, per exemple, es va poder visitar a Barcelona, al Palau Robert, entre el 27 d’octubre de 2017 i el 2 d’abril del 2018.

Des de l’equip Biarnés, de la fundació Photographic Social Vision, estan treballant a fons per tal de donar a conèixer la producció d’aquesta fotògrafa catalana. Estan revisant el material, recollint fotografies que fins ara no s’han mostrat, preparant activitats diverses,… Per exemple, a l’estiu del 2019, està prevista una exposició a Els Tinglados de Tarragona. I també tenen previst crear una beca adreçada als joves fotoperiodistes.

Sandra Balsells, a aquesta jornada organitzada per l’InCom-UAB, va destacar que Biarnés va tenir la sort de poder veure al final de la seva vida el reconeixement que es mereixia. Tenia la seva agenda plena d’activitats quan va morir de forma sobtada per una complicació de la seva salut al desembre del 2018, amb 83 anys.

 

“Només el 15% de fotoperiodistes són dones”

Sandra Balsells va fer diverses recomanacions als estudiants assistents a la trobada. El seu discurs i el seu diàleg amb les tres fotoperiodistes que van participar via streaming va tractar sobre les dificultats que ara existeixen si es vol treballar com fotoperiodista a Catalunya o Espanya. Balsells recomana sortir fora, a l’estranger, i explica que això no és només una forma d’evitar la crisi que els mitjans tradicionals estan patint al nostre país, sinó també una necessitat per créixer com persona i com professional.

Sobre com desenvolupar la feina, Balsells diu que el més recomanable és passar desapercebuda, com si fossis una turista despistada. També va explicar que moltes vegades ha sentit que la gent té la necessitat de protegir-la per ser dona i ella, va dir,  s’ha pogut aprofitar d’això. Una experiència que va tenir l’oportunitat de compartir amb la Joana Biarnés, qui també es va identificar amb aquesta vivència.

 

 

Maria Contreras Coll considera que, per dedicar-te al fotoperiodisme , has de tenir passió:  “No és una professió fàcil, es necessita perseverança”. I també recomana tenir una mirada oberta: “No tot és publicar en un mitjà. Hi ha beques, pots exposar o pots vendre fotografies”. Un dels treballs més coneguts d’aquesta fotògrafa catalana és Viatge a la impuresa, un projecte que aborda el problema de les dones obligades a aïllar-se quan tenen la menstruació a les zones rurals del Nepal.

Cristina Aldehuela va participar des de Ghana. Allà, treballa actualment per mitjans en llengua anglesa i, per poder obtenir recursos suficients per dur a terme els seus projectes de fotoperiodisme, també es dedica al vídeo.

A Sanne Derks, dels Països Baixos, li molesta que la gent consideri el  fotoperiodisme com una afició:  “Com s’ha pogut devaluar tant?”. Per ella, ser dona et permet arribar a espais als que possiblement un home li costa més d’accedir-hi i tenir una relació més intima amb les persones a retratar. Dos aspectes que permeten dur a terme una bona feina.

Tot i que Sílvia Omedes va assenyalar que només el 15% de fotoperiodistes són dones, Balsells va insistir en que s’ha de ser optimista i va defensar també l’aspecte vocacional de la professió. Balsells va animar els i les alumnes a presentar-se a totes les propostes de beques que trobin.

 

 

Joana Biarnés (Terrasa, Vallès Occidental, 1935-2018) 

Joana Biarnés va nèixer l’any 1935 a Terrassa. Quan era petita ajudava el seu pare, el fotògraf esportiu Joan Biarnés, al laboratori. Va cursar els Estudis de Periodisme a l’Escola de Periodisme de Barcelona entre 1956 i 1959 i, en paral·lel, va començar a cobrir esdeveniments esportius. Pel fet de ser dona, va ser objecte d’una forta hostilitat i va viure situacions incòmodes, com quan un àrbitre va aturar un partit de futbol per mirar d’impedir que una dona fes fotos al camp malgrat que tenia les acreditacions necessàries.

L’any 1962 va fer un extens reportatge sobre les riuades a Terrassa i un altre sobre Barcelona per al diari “Pueblo”. El diari li va oferir d’anar a Madrid a treballar com a fotògrafa i ella va acceptar. Va ser la primera reportera professional del diari Pueblo a Madrid (1963-1972). L’any 1965, va ser l’única fotògrafa que va aconseguir fer un reportatge en exclusiva del viatge i estada dels Beatles a Barcelona. L’any 1972 col·labora a l’ABC i Blanco y Negro, i l’any 1975 funda l’agència Sincro Press.

L’any 1985, amb cinquanta anys, es retira del fotoperiodisme, en desacord amb l’estil groc que s’havia imposat a la professió i, amb el seu marit – el periodista Jean Michel Bamberger-, obrí un restaurant a Eivissa, anomenat Ca la Joana. En jubilar-se es va tornar a instal·lar al Vallès, concretament a Viladecavalls.

Joana Biarnés va poder retratar al cantant Raphael a diverses gires, Carmen Sevilla, Tom Jones, Roman Polanski, Luis Buñuel, Santiago Bernabéu, Antonio Gades, Massiel a Eurovision l’any 1968, Miguel Bosé, Orson Welles, Pilar Miró, Salvador Dalí, Jackie Kennedy, Camilo José Cela, Raquel Welch,… Aquesta és una llarga llista. Ella sabia molt bé com guanyar-se la confiança dels famosos i moltes de les seves fotografies es caracteritzen per estar fetes a espais privats

La Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi el 2014 i, aquell mateix any, es va fer la seva primera exposició individual, “El rostre, l’instant i el lloc”, a la Sala Muncunill, Ajuntament de Terrassa. La Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals, a La Nit de les Revistes i la Premsa en Català 2016, li va concedir el premi especial en reconeixement de la seva trajectòria professional.