Simona Levi presenta el seu projecte sobre les fake news
Per Oriol Girbau (estudiant de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona)
Els grans poders de la desinformació malden per situar en l’opinió pública la necessitat de regular el dret d’expressió dels ciutadans a la xarxa, evitant així que, suposadament, la població difongui fake news. Tot i això, són aquests grans poders i els seus interessos econòmics, precisament, qui, mitjançant la seva influència, s’encarreguen de promoure notícies falses per tal d’aconseguir un objectiu individual.
Aquesta ha sigut la idea principal expressada a la trobada organitzada per la llibreria Laie, al carrer Pau Clarís de Barcelona. Es tracta de la presentació del llibre #FakeYou. Fake News y desinformación, obra de Simona Levi, publicat per Rayo Verde. L’activista i cofundadora d’Xnet ha estat acompanyada per Gemma Garcia, Max Carbonell i Gemma Palau, tres col·laboradors del projecte de Levi i membres de l’equip investigador del Postgrau en Tecnopolítica i Drets a l’Era Digital (UPF). L’editora Laura Huerga ha sigut l’encarregada de presentar l’acte, que es va fer el passat 26 de novembre.
Simona Levi ha començat el torn d’intervencions parlant de com el “problema” de les fake news no és causat per la gent que – voluntàriament o no – les difon, sinó pels “governs, partits polítics, mass media, corporacions i grans fortunes”. Aquestes entitats, segons Levi, són les encarregades de la propagació de les fake news que realment canvien la història de la humanitat, com ara el “cas Trump”, l’arribada al poder del president ultradretà de Brasil, Jair Bolsonaro, o el mateix Brexit.
La legislació sobre les fake news, mal encaminada
L’autora del llibre ha posat l’atenció sobre els encarregats de fer lleis per regular les fake news, els “legisladors”, que regulen com si fos “un problema de llibertat d’expressió”. Per Levi, no és a nosaltres, els usuaris de la xarxa, a qui se’ns ha de controlar per evitar que escampem notícies falses. Al seu parer, la realitat que no es veu apunta cap a les elits, les que tenen interessos per propagar certes informacions: “Els monopolis de la desinformació, que sempre han tingut el poder i els diners per fer que circulin certs tipus de narrativa, estan fent polítiques que segreguen Internet dient que el problema es troba a la xarxa.”
D’altra banda, Levi ha criticat la rigidesa, així com interessos econòmics, que condicionen les comissions de la Unió Europea que busquen solucions a les fake news. Com a mostra d’això, l’autora ha mencionat el comitè High level Expert Group on Fake News and Online Desinformation, el qual, segons l’activista, “són molt high level sobre desinformació però resulta que el 47% [dels seus membres] són grans corporacions de mitjans de comunicació”, resultant això en la “perpetuació” dels monopolis de la informació.
Per l’autora, aquest llibre vol ser “una eina per entendre bé on està el problema i no consentir que se’ns criminalitzi i culpi d’aquesta problemàtica, que no és només online […] si es vol lluitar contra la desinformació s’ha de buscar els grans productors d’aquesta.”
Simona Levi ha proposat “l’etiquetatge” de les informacions per les quals s’hagi cobrat, ja que això “no és llibertat d’expressió”, sinó “un negoci”. A raó d’això, i al ser un negoci, per ella els partits polítics haurien d’estar obligats per llei a aclarir quantes fonts té la notícia que publiquen, i, si al hipotètic “etiquetatge” hi posés zero fonts, els lectors sabríem que és una fake new.
El paper de la desinformació en l’arribada al poder de Trump i Bolsonaro
La col·laboradora de llibre Gemma Palau ha centrat la seva intervenció en l’anàlisi de les eleccions que han suposat l’arribada al poder de Donald Trump i Jair Bolsonaro: “a la campanya electoral de les presidencials dels EUA vam veure l’espectacularitat de la política, es van crear mentides sense complexos ni desmentiment”. En relació a aquest fet, ha mencionat l’escàndol de Cambridge Analytica, el qual va suposar que Facebook es posés les piles “a l’hora de controlar els perfils falsos”. No obstant això, segons Palau, ara és la missatgeria – sobretot el WhatsApp – qui ha guanyat protagonisme en les fake news, posant en consideració que la indústria de la desinformació “avança molt ràpid” i és “un camp de proves constant i cada procés electoral va canviant”.
Gemma Palau també ha denunciat els “escàndols” de les eleccions de Mèxic i, sobretot, els comicis de Brasil i el seu guanyador, Jair Bolsonaro: “Es va demostrar que grans empreses havien invertit en ‘viralitzar’ missatges de WhatsApp a favor de Bolsonaro de fins a tres milions d’euros, i això és una pràctica que no està permesa al país”.
Noves maneres de desvirtuar i manipular l’opinió pública
Gemma Garcia, que també ha participat a la creació d’aquesta obra, ha parlat del comportament dels “bots”, és a dir, “robots que es fan servir per alterar la conversa a les xarxes”, existint la possibilitat de “comprar seguidors falsos.” Segons Garcia, això pot canviar “la percepció que tenim de quin és l’estat d’opinió que té la societat sobre un determinat tema”. A més, no posa la mà al foc pels esforços que les grans xarxes socials diuen que fan per solucionar el problema dels “bots”: “Ara per ara les últimes dades mostren que el 15% dels comptes de Twitter són automatitzats, i que a Facebook hi ha seixanta milions de comptes falsos, que és el doble del que ells havien declarat”.
El fact checking i la necessitat de fer-ne un ús correcte
Per acabar la presentació d’aquesta nova publicació de l’editorial Rayo Verde, Max Carbonell ha destacat el “boom” del fact checking o “verificació de fets”, com a voluntat de ser una solució a les fake news. Tot i que ara se’n parla més que mai, per Carbonell, aquesta comprovació “es una funció pròpia del periodisme”, recordant que “les primeres unitats de fact checking a la revista Times daten de principis del segle XX”. En aquest sentit, ha remarcat dues propostes per la millora d’aquesta verificació de fets, explicades al llibre #FakeYou. Fake News y Desinformación: “Una ve del camp científic, de la revisió per parells […] i l’altre és saber aprendre d’eines de verificació distribuïda, que ja estan en marxa des de fa molt temps, com Wikipedia o Reddit”.
Aquest llibre és un projecte dirigit per Simona Levi, que ha comptat amb la col·laboració de Xnet i Robert Guixaró. A més de Gemma García, Gemma Palau i Max Carbonell, també han col·laborat Elizabeth Bodi, Guillem Martínez, Lorin Decarli y Tatiana Bazzichelli, Emanuele Cozzo y Luce Prignano. Les il·lustracions han estat cedides per Mariluz Congosto.
Més informació sobre el llibre:
Levy, Simona (ed.). #FakeYou. Fake News y desinformación. Barcelona: Rayo Verde, 2019.
You must be logged in to post a comment Login