Presentació de l’Informe de la comunicació a Catalunya 2017-2018

Per | 14/01/2020

Autor: Oriol Girbau (estudiant de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona)

Les tecnologies de la informació i la comunicació avancen a passos de gegant, sent  molt difícil imaginar-se com serà la digitalització comunicativa del futur. El sector comunicatiu català es troba en una fase avançada de digitalització, produint-se singularitats en la immersió lingüística. Aquestes singularitats suposen, d’una banda, un augment del català a l’àmbit digital però, de l’altre, una presència residual de la nostre llengua a d’altres àmbits, com ara el cinema o els videojocs. Aquesta és una de les conclusions generals plantejades a l’acte de presentació de l’Informe de la comunicació a Catalunya 2017-2018, que es va celebrar al Palau Robert de Barcelona, el passat 17 de desembre.

L’equip editor de l’Informe de la comunicació a Catalunya 2017-2018, ja la desena edició, ha estat format per Marta Civil i Serra (InCom-UAB) i Bernat López (URV). L’obra ha comptat amb 23 autors i autores, procedents de 6 universitats —públiques i privades— i 8 grups de recerca reconeguts per la Generalitat de Catalunya, a més a més de l’àmbit professional.

L’Informe de la comunicació a Catalunya és un projecte de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), que compta històricament amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Naturgy (abans Gas Natural Fenosa). A aquesta desena edició, la Diputació de Barcelona hi ha participat com a entitat col·laboradora i la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, com a subscriptora institucional. Comscore i Estudio General de Medios/Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (EGM/AIMC) hi han aportat dades per a l’anàlisi que s’ha dut a terme, complementant així  la informació que disposa l’InCom-UAB arran d’altres dos dels sus projectes, l’Observatori de la Comunicació a Catalunya (OCC InCom-UAB), on s’inclou aquest informe, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).

Ignasi Genovès, director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, va presidir i moderar l’acte de presentació. Van participar també Paula Zapata, Responsable de comunicació externa de Naturgy; Virginia Luzón, Vicerectora de Comunicació i Promoció de la Universitat Autònoma de Barcelona; Amparo Huertas, directora de l’Institut de Comunicació (InCom-UAB), i Carmina Crusafon, Membre del Consell acadèmic de l’Informe i encarregada de redactar l’epíleg a aquesta edició de l’obra.

 

Els ponents. D’esquerra a dreta, Amparo Huertas, Paula Zapata, Ignasi Genovès, Virginia Luzón i Carmina Crusafon,
a la presentació de l’Informe de la Comunicació a Catalunya 2017-2018. Autor: Oriol Girbau

 

Una anàlisi del sector descriptiva i alhora crítica

La directora de l’InCom UAB, Amparo Huertas, ha encetat el torn d’intervencions destacant la “importància” i la “consolidació” del projecte, després de deu edicions, així com la “feina que hi ha darrere de l’últim Informe” i “tota la història d’aquest document”. Huertas ha qualificat l’obra presentada de “col·laborativa”, agraint la feina de coordinació i la seva implicació a tots els autors, així com la seva disponibilitat en accés obert, consultable per tothom.

Huertas també ha posat èmfasi en l’empremta del seu centre de recerca al Informe: “Hem intentat que les anàlisis que veureu vagin una mica més enllà de la mera descripció, evidentment hem de descriure, però cal construir una narrativa que ens ajudi a entendre com mirar, des del punt de vista de la ciutadania, el que trobem aquí […] Totes les persones que han participat han entès que no es tractava d’una descripció de números i dades, calia anar més enllà”.

L’informe està dividit en tres apartats: marc general de la comunicació a Catalunya, els mitjans i les indústries de la comunicació i la cultura i, per últim, reptes del sistema de la comunicació a Catalunya. Mentre que els dos primeres mantenen la seva estructura interna per tal de facilitat una lectura diacrònica de totes les edicions, l’objectiu de l’últim és tractar els assumptes més rellevants de cada bienni. Sobre aquesta qüestió, la directora de l’InCom UAB va apuntar que ella, amb l’equip editor, va tenir molt clar, des d’un primer moment, que els temes sobre els quals havia de pivotar aquest apartat del document a aquesta edició eren el tractament mediàtic del Procés i la qüestió de les fake news.

 

El sector comunicatiu català segueix tendències presents als mercats internacionals

Seguidament Carmina Crusafon, membre del Consell Acadèmic de l’Informe i autora de l’epíleg de l’obra, va extreure les principals conclusions de l’Informe de la comunicació a Catalunya 2017-2018 a partir d’una lectura personal molt acurada del document. Crusafon va dividir la seva intervenció en tres grans idees.

En primer lloc, segons Crusafon “l’estructura de l’espai català de comunicació evoluciona i es troba en una fase avançada de digitalització”, resultant això en el seguiment a Catalunya d’una tendència present a altres mercats europeus. Seguint el fil d’aquesta primera idea, l’acadèmica va apuntar que “el fenomen de la ‘platformització’, les noves formes de consum, la transformació  del model de negoci, tot això està passant a la indústria i a l’espai català”.

Com a segona conclusió de l’Informe, Carmina Crusafon va advertir que “els esdeveniments polítics relacionats amb el procés català reforcen les tendències internacionals […] com ara la polarització, la desinformació i l’espectacularització”. D’altra banda, el document també escenifica que la ràdio generalista ha guanyat terreny; TV3 recupera el lideratge; a la Sexta l’hi afavoreix el Procés i guanya audiència a Catalunya i, en últim terme, es consolida el protagonisme de la premsa digital en català. Crusafon també va exposar les conseqüències de l’aplicació de l’article 155 a l’ecosistema mediàtic, com van ser el trasllat de la seu social del Grupo Planeta de Barcelona a Madrid, l’endarreriment del pagament de les ajudes públiques als mitjans, especialment als digitals, i, de retruc, una disminució de la publicitat institucional.

Virginia Luzón, Vicerectora de Comunicació i Promoció de la UAB, va coincidir amb l’aportació de Carmina Crusafon sobre l’espectecularització del Procés a l’ecosistema mediàtic: “L’espectacle no és nou, però aquesta vegada polaritza, i és veritat que és internacional, però també local. Els mitjans s’aprofiten i instrumentalitzen el Procés, jugant amb els sentiments per atraure audiència, […] sense pensar en sortir de la seva zona de confort i punxar la bombolla informativa a la que estem acostumats.”

Luzón també va denunciar les dificultats amb que es troba el seu equip per rebatre públicament les fake news, publicades contra persones o col·lectius. Això demostra, segons la Vicerectora de la UAB, que les “innovacions tecnològiques tenen molts avantatges, però també desavantatges”.

 


Ignasi Genovès ha incidit en la rápida evolució els últims vint anys de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Autor: Oriol Girbau

La darrera conclusió de l’Informe, expressada per Crusafon, va fer referència a la “presència minoritària” del català al cinema i als videojocs, tendència que no s’ha revertit, segons la ponent, al bienni 2017-2018. Tot i això, Carmina Crusafon ha destacat el naixement del mitjà públic valencià “À Punt”, l’augment del consum de digitals en català i la “millora de la difusió de productes mediàtics i culturals en català”.

 

L’Informe de la comunicació a Catalunya de l’InCom-UAB, un document de referència

La responsable de comunicació externa de Naturgy, Paula Zapata, va defensar la utilitat d’estudis com el presentat, atès que permeten, va aclarir, una visió global dels mitjans de comunicació. En termes generals, va destacar la “consolidació” i el “treball precís i detallat” de l’Informe, que aquest any arriba a les deu edicions publicades.

Al tancament de l’acte de presentació, el director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Ignasi Genovès, va enumerar els grans canvis que s’han produït a l’ecosistema comunicatiu, entre l’any 2000 – el primer any de l’Informe – i l’actualitat. Genovès va recordar que els primers anys del segle XXI es parlava de la implementació de la TDT com un “present ple d’incògnites”, així com també preocupava el termini de deu anys a les televisions per emetre només contingut digital. Aquestes mesures ens sonen avui en dia “com una cosa gairebé prehistòrica”, fet que demostra una “autèntica revolució” de “l’univers comunicacional i les TIC” al llarg de les dues últimes dècades, segons el ponent.

 


Ignasi Genovès ha incidit en la rápida evolució els últims vint anys de les tecnologies de la informació i la comunicació. Autor: Oriol Girbau

 

Ignasi Genovès va continuar remarcant el valor de documents com l’Informe “en aquest context de rapidíssima evolució”, atès que “ens permet copsar els moments de canvi, analitzar el passat recent per afrontar el present i perquè no, extrapolar amb els fonaments teòrics i acadèmics sobre el futur immediat”.

Per acabar, el director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya va explicar les “tres grans virtuts” que, segons ell, té l’estudi presentat: “la continuïtat de continguts, estructura i disseny”; “la continuïtat autoral, repetint-se molts cognoms de la primera edició de fa vint anys” i, finalment, “les complicitats” que ha sabut trobar l’InCom UAB des dels seus inicis, “adreçant-se a altres institucions acadèmiques i científiques del país”.