Dossier ‘20 anys després’: Auge i caiguda dels mitjans tradicionals. La Premsa (II)

Per | 25/03/2020

+ info: Comunicació 21 (Joan Maria Corbella)

Si hi ha un mitjà que ha patit i està patint encara amb contundència el pas de la societat tradicional a l’era d’internet és, sense cap mena de dubte, la premsa, fins al punt que és fàcil suposar que el pas del XX al XXI és el darrer canvi de segle que veurà (i potser també el darrer canvi de decenni). Almenys amb l’estructura i models de negoci amb què es va desenvolupar i sense cap mena de claredat sobre com haurà de prestar el servei en el futur immediat.

Fins al 2007 el mitjà va mantenir una progressió positiva a tots els nivells, i els diaris en paper van assolir les millors xifres de difusió de la història (vegeu gràfic), però a partir d’aquí no han fet altra cosa que acumular descensos, un fenomen comú a tots els països del nostre entorn, i amb alts i baixos també a la premsa no diària. Els diaris de Catalunya van reduir més del 57% la difusió entre 2007 i 2018, passant de 702.000 exemplars diaris a 304.000, fins al punt que ja cap títol arriba actualment als 100.000 exemplars. Però els quatre diaris d’informació general d’abast espanyol en paper encara han evolucionat pitjor, i en el mateix període van perdre dues terceres parts de la difusió (68%), i del sostre d’1.160.000 exemplars assolit el 2008 van baixar deu anys després a 367.000.