Dossier ‘20 anys després’: Auge i caiguda dels mitjans tradicionals. La Ràdio (III)

Per | 26/03/2020

+ info: Comunicació 21 (Joan Maria Corbella)

Parlar de la ràdio a Catalunya en els darrers 20 anys és parlar de canvis en profunditat, però amb la integració a l’era d’internet encara molt a les beceroles. Començava el segle XXI amb un paisatge radiofònic dominat per Catalunya Ràdio i la resta d’emissores de la CCMA, tant pel que fa a cobertura territorial com pels resultats d’audiència i, amb això, com a principal perceptora d’ingressos publicitaris. Darrere seu –però a força distància, com es pot veure al gràfic– les emissores generalista i musical de la Cadena SER, i més lluny les altres generalistes d’àmbit espanyol i la musical catalana Flaix FM. Enrere quedaven els intents de Cadena 13, integrades les seves emissores finalment per la COPE, per fer una cadena comercial generalista en català, davant la fortalesa de la ràdio pública.

Però amb el canvi de segle i els concursos successius per a la concessió de llicències d’FM, el mapa radiofònic català va fer un tomb espectacular. Si bé la major part de les cadenes privades catalanes i espanyoles van poder ampliar la cobertura territorial i, amb això, l’audiència diària, per damunt de totes les que encara avui són al dial i la reconvertida Ona Catalana (avui SER Catalunya) destaca el paper jugat per Radiocat XXI i les seves propostes RAC1 i RAC105. Amb un parc d’emissores que cobreixen gran part del territori/població del territori i de la mà del Grupo Godó, amb recursos econòmics i de promoció des dels altres mitjans, ha capgirat els rànquings d’audiència, sobrepassant des de l’any 2011 Catalunya Ràdio en nombre d’oients diaris i en quota de mercat de la ràdio generalista (per damunt del 40% RAC1 i al voltant del 25% l’emissora pública).