La importància de la investigació emergent en comunicació social

Per | 05/04/2020

Per Redacció OCC InCom-UAB

Un any més, la Societat Catalana de la Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya han sumat esforços en la celebració de l’11a Jornada de Recerca en Comunicació i el lliurament dels XXXI Premis CAC a la Investigació sobre Comunicació Audiovisual. L’acte acadèmic conjunt es va dur a Barcelona, el 5 de març passat, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

L’11a Jornada de Recerca de la Societat Catalana de Comunicació ha posat de manifest la importància de la investigació emergent en comunicació social, en l’àmbit de les tesis doctorals, i com els avenços que plantegen poden ajudar administracions, empreses i institucions a prendre decisions més encertades.

Dibuix original del catedràtic Josep Rom (URL), realitzant durant la jornada (cedit per l’autor)

El president de la Societat Catalana de Comunicació, Sergi Cortiñas, va inaugurar la jornada recordant que “les tesis doctorals són un format de recerca molt important”, per aquest motiu els organitzadors havien decidit dedicar la taula rodona a investigadors de comunicació guardonats amb un premi extraordinari de doctorat per parlar amb ells sobre la recerca, el camí que et condueix a la tesi doctoral i què passa l’endemà de la seva defensa.

“Creiem que és la primera vegada que es reuneixen, en una mateixa taula, doctors i doctores que han rebut aquesta distinció en el nostre camp d’estudi de la comunicació social. És una oportunitat, que ens permet conèixer la recerca d’excel·lència, emergent, que s’està desenvolupant al nostre país”, va afirmar el secretari de la Societat Catalana de Comunicació, Frederic Pahisa, que actuà de moderador.

Els/les ponents invitats/des van ser: Aida Martori Muntsant (UAB), Carlota M. Moragas-Fernández (URV), Maria-José Masanet (UB), Marc Polo López (URL), Mari Vállez Letrado (UB) i María Victoria Mas (UIC).

D’esquerra a dreta: Frederic Pahisa (SCC), Carlota M. Moragas-Fernández (URV), Aida Martori Muntsant (UAB) i Maria-José Masanet Jordà (UB) (© IEC, cedida)

A títol introductori, Pahisa va explicar que l’actual normativa de doctorat (Reial decret 99/2011) permet que les universitats concedeixin un premi extraordinari per cada cinc o deu tesis doctorals, segons el cas, sempre que hagin rebut la màxima qualificació d’Excel·lent cum laude. Cada programa de doctorat té tres cursos acadèmics per distingir una tesi amb aquest reconeixement, que consta d’un certificat i l’abonament de les taxes del títol. Algunes universitats valoren la qualitat de la tesi en si (per exemple, la UAB), mentre que d’altres prioritzen l’impacte de l’obra una vegada defensada (UPF). També hi ha universitats que exigeixen una contribució científica derivada de la tesi, posterior a la defensa, per optar a aquesta distinció (com esdevé a la URV). Es tracta d’uns premis optatius i, a Catalunya, la UVic/UCC ha decidit no concedir-ne.

Compartint les experiències viscudes tot just abans i després de defensar la Tesi Doctoral

La primera ponent va ser Aida Martori Munsant, periodista i doctora en Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB). Professora associada al Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB), al Tecnocampus (UPF) i a la UIC, compagina la docència amb la tasca en mitjans, als programes Catalunya Migdia (Catalunya Ràdio); Planta Baixa (TV3); i Bàsics (Betevé). Amb la seva tesi doctoral (Televisió pública de proximitat a Catalunya. La relació amb TV3 i els intercanvis de contingut informatiu, 2017), dirigida per Santiago Ramentol, va rebre el premi extraordinari de doctorat (UAB) i va guanyar el segon guardó dels XXIX Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual, fa dos anys. Martori també va rebre el Premi de Recerca Universitària Premsa Comarcal (2019), amb el projecte De premsa de proximitat a mitjans multimèdia, camí cap al transmèdia? Anàlisi i proposta de l’adaptació dels mitjans de l’ACPC a les dinàmiques digitals, que té previst finalitzar al juny. Forma part del grup consolidat Grup Daniel Jones (UAB), dirigit per Isabel Fernández Alonso.

Martori Muntsant va explicar que realitzar la tesi amb una beca doctoral li va permetre fer dues estades internacionals (a Escòcia i als Estats Units). Avui, en la seva etapa postdoctoral, està fent molta més docència, que combina amb activitat professional. “El premi extraordinari de doctorat t’obre portes, però alhora costa molt trobar temps per fer recerca”, i també cal pensar sobre la “dificultat de desenvolupar carrera investigadora a casa nostra”. Tanmateix, recomana ser constant i no defallir en l’intent de buscar finançament. 

A continuació va intervenir Maria-José Masanet Jordà, llicenciada en Comunicació Audiovisual i doctora en Comunicació Social (UPF), i Màster en Formació del Professorat de Secundària (UPC). Actualment és professora lectora Serra Húnter a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (UB). Amb la seva tesi doctoral (Representació mediàtica i interpretació adolescent de la sexualitat i la relació amorosa en la ficció seriada, 2015), dirigida per Joan Ferrés i Pilar Medina, va rebre el premi extraordinari de doctorat per la UPF: “Vaig voler estudiar els mites romàntics i com generalment emmascaren violències de gènere, i tenia clar que volia retornar el meu aprenentatge als instituts, amb tallers per a joves, i ho he aconseguit”.

Masanet Jordà va confirmar que la seva tesi va tenir molt impacte als mitjans i va poder publicar en revistes indexades, un fet que li va obrir portes per incorporar-se a dos projectes europeus, abans de guanyar una plaça de lectora Serra Húnter a la UB. El primer, Transmedia Literacy, dirigit per Carlos Scolari (UPF). I, posteriorment, Transgang, amb Carles Feixa com a investigador principal (UPF). Part de la seva recerca l’ha fet en el marc del grup emergent Medium (UPF), dirigit per Mercè Oliva.

A continuació, Carlota M. Moragas-Fernández (URV) va destacar la influència —en la seva trajectòria acadèmica— del fet d’haver obtingut una primera beca de mobilitat Sèneca, durant la carrera, per estudiar un curs a la URJC. Aquesta beca predoctoral li va permetre fer una estada a Edimburg (Escòcia, Regne Unit), i també va fer una estada postdoctoral a la Vrije Universitae d’Amsterdam (Països Baixos). Moragas-Fernández va aprofitar la Jornada per reivindicar una major visibilització de la recerca que es fa des de les universitats més petites i que han implantat els estudis de comunicació més recentment, davant la investigació que es fa en universitats amb una trajectòria històrica investigadora més llarga.

“Jo volia estudiar el procés d’independència, tenint en compte l’anàlisi del discurs polític, des d’un punt de vista comunicatiu, no des de la ciència política, i vaig tenir clar que ho volia fer en l’esfera pública virtual, que és Twitter”. Amb la seva tesi doctoral (Claiming independence in 140 characters. Uses of Metaphor in the construction of Scottish and Catalan political discourses on Twitter, 2016), dirigida per Arantxa Capdevila, va rebre el premi extraordinari de doctorat (URV) i va ser finalista al II Premi a la millor tesi de comunicació política de l’Asociación de Comunicación Política (ACOP). Carlota M. Moragas-Fernández forma part del grup de recerca consolidat Asterisc (URV), dirigit per Jordi Farré, i va realitzar la tesi en el marc del projecte d’R+D “El papel de la metáfora en la definición y percepción social de temas conflictivos. Instituciones, medios de comunicación y ciudadanos”, dirigit també per Arantxa Capdevila. 

D’esquerra a dreta: Frederic Pahisa(SCC), Mari Vállez Letrado (UB), Marc Polo López  (URL) i María Victoria Mas (UIC) (© IEC, cedida)

Seguidament va tocar el torn a Marc Polo López, consultor estratègic del grup de màrqueting Nivoria. És professor, coordinador del Grau en Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting (URL) i coordinador també del Màster Universitari en Estratègia i Creativitat Publicitàries (URL). Marco Polo és membre del grup consolidat Grup de Recerca en Estratègia i Creativitat en Publicitat i Relacions Públiques, dirigit per Josep Rom.

Amb la seva tesi doctoral (La planificación de medios y la fragmentación de audiencias: Incidencia en la televisión a la carta en la evolución del Prime Time en España,  2017), dirigida per Josep Rom, va rebre el premi extraordinari de doctorat (URL). “Després de 20 anys treballant en el sector de la inversió publicitària, m’interessava descobrir, fins a quin punt, que la gent pugui veure avui la televisió quan vulgui afecta precisament la inversió publicitària”. Una vegada finalitzada la tesi, es va incorporar a un projecte d’R+D sobre com la publicitat i la televisió havien de buscar altres vies de comunicació, també dirigit per Rom, i gràcies a una beca postdoctoral va fer una estada a Amsterdam. Marc Polo pensa que “sembla que la recerca és un afegit, quan en realitat hauria de ser una part fonamental de la feina que fem. Hi ha d’haver un rèdit. Això ens ajudarà a millorar com a societat”. 

A continuació, Mari Vállez Letrado va explicar la seva experiència com a investigadora amb més de 25 anys de trajectòria professional en l’àmbit bibliotecari i amb una formació multidisciplinària. És doctora en Comunicació (UPF). Actualment és professora lectora al Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual (UB) i membre del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (UB). Amb la seva tesi doctoral (Exploración de procedimientos semiatutomáticos para el proceso de indexación en el entorno web, 2015), dirigida per Rafael Pedraza i Cristòfol Rovira, va rebre la distinció de premi extraordinari de doctorat (UPF). “La tesi no té sentit si no tenim en compte la recerca prèvia que vaig fer”, va afirmar Vállez Letrado. Per a ella, fer la tesi per compendi d’articles li va servir “per tenir petites fites, que anava assolint”. “El premi extraordinari de doctorat és un valor afegit”, va concloure.

Finalment, va participar María Victoria Mas, premi extraordinari de doctorat (UIC) amb la tesi La gestión de intangible en empresas informativas en el contexto de la reorganización convergente: el caso de La Vanguardia (2015), dirigida per Ivan Lacasa. “Quan fas una tesi sense beca, busques vies alternatives, que et permetin dur-la a terme i adquireixes molt aprenentatge”, va afirmar. Actualment és professora contractada doctora (UIC) i professora visitant a la Universitat de Texas (EUA). María Victoria Mas també reclama la importància de la recerca, i que sigui de qualitat, en un moment marcat per la crisi del periodisme.

L’experiència i el premi extraordinari de doctorat li van obrir portes per obtenir una beca postdoctoral José Castillejo (Ministeri d’Educació) i una beca de l’European Charlemagne Prize Academy, per dur a terme un projecte de recerca el curs 2019–2020. També té previst fer una estada de recerca a Loughborough (Regne Unit), becada per la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. María Victoria Mas forma part del grup emergent Comunicació, Mitjans i Societat (UIC), dirigit per Ivan Lacasa. Tot i que ha treballat durant anys sobre el tema de marques, en el darrer temps s’ha centrat en l’efecte polític en els mitjans.

En el torn obert de debat, Santiago Ramentol, professor honorari (UAB), va fer palesa la necessitat que les tesis doctorals siguin aplicables. “Cal recerques que facin avançar la ciència”, va concloure. El catedràtic de la URL Josep Rom va afirmar que un director de tesi ha de ser un “bon escoltador, bon editor i ha de treballar amb el doctorand, amb la voluntat de certa transferència”. Per la seva banda, el catedràtic emèrit de la Universitat de València Josep Lluís Gómez Mompart va recomanar “no fer tesis per compendi en el nostre àmbit científic de la comunicació”, perquè considera molt valuosos els anys de formació teòrico-metodològics que s’adquireixen quan es fa una tesi com a treball d’investigació clàssic. Gómez Mompart també recomanà que l’etapa doctoral s’acabi amb la reconversió de la tesi en el format llibre.

XXXI Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual

La segona part de la jornada va consistir en l’acte oficial de lliurament dels XXXI Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual.

Roger Loppacher, president del CAC, va defensar la importància de visibilitzar la investigació i va reclamar la posada en valor de “la recerca en comunicació, per poder prendre decisions encertades”.

El primer premi, dotat de 5.000 euros, va recaure a Sara Suárez Gonzalo pel seu treball Big Data, poder y libertad. Sobre el impacto social y político de la vigilancia masiva. El  jurat va destacar la seva utilitat i actualitat, segons va explicar Salvador Alsius, vicepresident del CAC. Es tracta de la seva tesi doctoral, defensada a la UPF el 2019 i dirigida per Frederic Guerrero Solé. Sara Suárez Gonzalo va destacar que cal reclamar una resposta social a les pràctiques d’abús en l’explotació del big data “des d’una concepció republicana de la privacitat i la llibertat”. No reclama renunciar al que aporten les tecnologies (big data), sinó que cal garantir que les persones puguin exercir control sobre els processos als quals se sotmeten les dades, amb un tipus d’acció que no hauria de ser només individual sinó basada en la justícia social.

El segon premi, valorat en 2.000 euros, va ser per a Rafael Ventura Álvarez, per la seva tesi LGBT/Queer Media Studies: Aportaciones para su consolidación como campo de estudio, defensada a la UPF el 2018, sota la direcció de Miquel Rodrigo i Pilar Medina Bravo, amb articles per compendi. L’investigador Ventura Álvarez, va explicar l’interès personal que el va dur a interessar-se per la temàtica i intentar contribuir al desenvolupament d’aquest àmbit acadèmic, emergent, que combina els estudis sobre diversitat sexual i de gènere amb els estudis dels mitjans. També va reconèixer que Catalunya disposa d’una de les lleis més avançades en la garantia dels drets del col·lectiu LGBT (2014), amb un article explícit sobre el tractament als mitjans de comunicació. En aquest sentit, va defensar la tasca que porta fent el CAC, en compliment d’aquesta llei, en la regulació de continguts i les recomanacions sobre el tractament de les persones LGBTI als mitjans audiovisuals, però va confirmar que encara queda camí per recórrer. En l’àmbit acadèmic va lloar la iniciativa de l’InCom-UAB, que ha creat el primer Màster en Comunicació LGTBI+, que s’impartirà a partir del proper setembre.

D’esquerra a dreta: Salvador Alsius (CAC), Roger Loppacher(CAC), Rafael Ventura Álvarez (UPF) i Sara Suárez Gonzalo (© IEC, cedida)

El jurat també va concedir una menció especial a l’obra La gobernanza de la radiotelevisión pública estatal en España: Análisis del papel del Coité de Expertos en el concurso público para la elección de la presidencia y los miembros del consejo de administración de RTVE (2018), de Natalia García Caldeiro. Es tracta del seu treball final de grau de Periodisme (UAB), dirigit per Mercè Díez. Aquesta obra, juntament amb les altres dues guardonades, es poden consultar, en obert, al web del CAC.