Desconfiar, el millor antídot de la informació falsa

Per | 28/04/2020

Per Redacció OCC InCom-UAB

Quins interessos hi ha darrera els rumors falsos? Qui els crea? Com i per què es creen? Com es difonen? Com arriben als mitjans de comunicació? Qui es beneficia dels rumors falsos? Quins canals de verificació usen els i les periodistes?

El periodista ambiental Arturo Larena i el periodista científic Antonio Calvo Roy van participar al debat “Rumors falsos en la informació ambiental sobre la COVID-19”, en el tercer #DialogosAPIA, organitzat per l’Associació de Periodistes d’Informació Ambiental (APIA). A l’acte, es va reivindicar la figura del periodista i, en termes generals, del periodisme ambiental i científic. A la trobada, que es va dur a terme el 24 d’abril de forma online, es va constatar la necessitat d’un periodisme especialitzat per desmuntar les informacions falses.

Arturo Larena: La pandèmia es prolífica a generar notícies falses

Arturo Larena, periodista ambiental

El periodista ambiental Arturo Larena arranca la sessió online afirmant que “la verificació és innata al periodisme”, el que es diferencia del que es viralitza a les xarxes socials o el que publica el “mal periodisme ciutadà”. La feina del periodista es caracteritza per contrastar la informació. A partir de la seva experiència a l’agència de noticies EFE Verifica, Larena constata que les “boles” són informació falsa i, com diu la Real Acadèmia, “es propaguen amb algun fi per perjudicar”.

Les notícies falses no tenen cabuda a l’exercici periodístic. El rumor pot ser cert o fals. I ara, amb aquesta situació de pandèmia, es donen tots els elements perquè es viralitzin les noticies falses”, explica Larena. Les informacions falses no són un fenomen nou sinó que s’han produït al llarg de la història, però, ara, la pandèmia és prolífica a l’hora de generar informacions falses, com ara si les altes temperatures poden frenar per si mateixes el coronavirus, si l’exèrcit fumigarà poblacions contra el coronavirus o si hi ha relació entre les xarxes 5G i la covid-19.

Antonio Calvo Roy: El més cridaner és que es faci cas a una informació anònima

Antonio Calvo Roy, periodista científic

El periodista científic Antonio Calvo Roy, membre de l’Associació Espanyola de Comunicació Científica (AECC), assenyala que “amb les farses es poden aconseguir beneficis econòmics, altres busquen desestabilització política i alguns ho fan per fer la punyeta”. Però el més cridaner, diu Calvo, és que facis cas a una informació que no té nom; les xarxes són incontrolables ara per ara i la manera d’emetre les farses també.

Calvo recorda que, d’enganys i farses, n’hi ha hagut sempre. Calvo va mencionar a l’historiador Francisco Pina Polo, a una entrevista al diari El País que deia que “l’expansió d’aquestes falsetats han existit sempre al llarg de la història i el que ha canviat és la manera com han estat difoses”. La velocitat és el principal canvi. A l’igual que el virus SARS-CoV-2, qui causa la malaltia del Covid-19, es contagia molt més ràpidament que altres virus, la capacitat de contagi de les mentides és ara superior a les informacions falses dels romans que s’explicaven a les places i circulaven de boca en boca. Larena coincideix en què la ràpida propagació de les informacions falses es deu a la tecnologia, a l’auge de les xarxes socials com Facebook o Twitter i també a la difusió a través dels grups de Whatsapp.

Decàleg per combatre les informacions falses

Des de l’Associació Espanyola de Comunicació Científica s’ha publicat un document amb la “Llista de fonts fiables sobre el nou coronavirus”, amb l’objectiu de facilitar la informació veraç a tots els i les periodistes. A partir d’aquí, Antonio Calvo Roy ha elaborat un decàleg per combatre les informacions falses.

1.- Desconfia, fins i tot, de tu mateix. Si una noticia et sembla certa perquè confirma el teu enfoc, desconfia.

2.- Desconfia de qui habitualment envia falsedats. Fes la teva pròpia llista negra d’entabanador.

3.- Googleja allò que et cridi l’atenció. No llegeixis només el titular. Si és cert, altres ja ho hauran explicat.

4.- Contrasta les informacions estranyes. Ja saps que així com un gran poder comporta una gran responsabilitat, una notícia molt molt estranya exigeix ser contrastada per partida doble o triple.

5.- Mira d’on ve la cosa. El nom, la imatge que tingui. No donis crèdit a anònims. I tampoc et creguis que per tenir un logotip conegut el que digui vingui d’aquesta marca, pot haver estar manipulat.

6- Desconfia si en lloc d’apel·lar a la teva intel·ligència, apel·la al cor o als instints baixos. Si et commou molt, potser sigui fals.

7.- Si et demanen que t’ho creguis, desconfia; si cita fonts estranyes, desconfia; si té números, pensa’ls fredament per si són absurds.

8.- Si és una cadena de de Whatsapp i et demana que ho comparteixis amb tots els contactes pel bé de la humanitat, segur que és una mentida.

9.- Consulta els desmentidors habituals com Maldita, Newtral o Civio.

10.- No comparteixis tonteries.

11.- S’ha de dir fake news? Millor falsa notícia, bola, enganyifa, falsedat, frau, rumor, calumnia, engany, artifici, traïció, embolic, fal·làcia, falsedat, hipocresia, mentida, invent, farsa, trampa, és a dir, «mentida podrida».

Larena resumeix aquest decàleg amb la següent idea: “qüestionar-nos sempre tot el que rebem”. Si és cridaner, devem plantejar-nos si és cert. Fins ara ho havíem de fer als mitjans, però ara ho ha de fer tothom en general.

A més, Larena afegeix que no hi ha un únic tipus de desinformació, hi ha la sàtira o està també la parodia, que s’identifiquen ràpidament com a contingut enganyós, o la manipulació d’imatges.

Davant la pèrdua de prestigi de la veritat, cal també responsabilitat a l’hora d’informar

Larena insisteix també en la importància de la cautela a l’hora d’informar. S’han vist titulars afirmant que la vacuna contra la Covid-19 aviat estaria disponible. Això se’n diu generar falses expectatives.

En aquest sentit, Calvo Roy diu que “el problema s’agreuja quan prové de fonts oficials”. Aixecant la mirada, el que passa és que la “veritat ha perdut molt prestigi, que per mentir no passa res, que tampoc és tant greu”.

Hem assistit a notables mentides d’institucions teòricament molt reputades que ens les han colat sistemàticament. Han creat un estat en el que tot val. I això és extremadament perjudicial.

Un dels problemes de la Covid-19, i de la velocitat en que està passant, és que no permet que els articles científics tinguin la fiabilitat que han de tenir, aclareix Calvo Roy. La pressa és extremadament perillosa. La falta de credibilitat i tractar els temes amb frivolitat, també.

Identificar i prendre mesures davant les fonts d’informació falsa

Calvo Roy considera que “s’ha de tenir un esperit crític, que ens porti a desconfiar de tot per tal que ho haguem de verificar, sobretot les coses cridaneres o estranyes”. El més preocupant és que “qui emet la informació falsa no li passa res, i a l’anar tot tant ràpid, s’oblida de seguida. El problema és que s’oblida també al mentider que ho ha difós”.

Larena coincideix en què “no costa mentir i no passa factura”. Afegeix que “a un polític no se li hauria de tolerar la mentida però tampoc a un científic malgrat que, en aquest moment que vivim, no solament no passa res sinó que es pot presumir d’això”.

Larena afirma que “els periodistes tenim l’obligació a rectificar quan ens equivoquem”. Ara bé, aquesta capacitat de rectificació no existeix a les xarxes. Les xarxes són el pati de veïns, en el que es pot dir de tot. “És una eina que als periodistes ens ajuda molt però no tot el que hi ha a les xarxes és or; a les xarxes hi ha molta deixalla i no tot és reciclable o recuperable, sinó que hi ha residus dels tòxics”, remarca.

Calvo Roy afirma que “hi ha d’haver llibertat d’expressió però la mentida ha d’estar penada, castigada. Hem de tenir un sistema d’actuació ràpid, de verificació, i tribunals que permetin, sense que passin anys i les coses s’oblidin, castigar al mentider. I que es digui públicament que és un mentider i que puguem distingir tots a qui diu la veritat i a qui diu la mentida”. I distingir-lo amb el que s’anomena la “veritat judicial”.

Arturo Larena també creu que “mentir no hauria de sortir gratuït, qui menteix i es demostri que menteix, hauria de rectificar i fer-ho públic”. Assenyala que “en el bon periodisme hi ha la predisposició a rectificar”.

Accés vídeo del debat: https://www.youtube.com/watch?v=vWLAUjNh1C4&feature=youtu.be