Privacitat digital en pandèmia i falsos dilemes

Per | 07/05/2020

Per Redacció OCC InCom-UAB

Durant la crisi de la covid-19, les tecnologies han passat a un primer pla com un element imprescindible. Estan presents en equipament mèdic, teletreball i organització a distància, logística i a l’ensenyament. Podem cedir les nostres dades per controlar millor la pandèmia sense que això afecti a la nostra privacitat?

Aquest va ser el punt de partida del debat online #EspaiPrivacidad, del 29 d’abril, organitzat per l’Espai Societat Oberta amb la participació de Gemma Galdon (@gemmagaldon), analista de polítiques públiques especialitzada en vigilància, i Borja Adsuara (@adsuara) professor, advocat, i consultor en dret, estratègia i comunicació digital. El moderador va ser el periodista, cineasta i activista social Stéphane M. Grueso (@fanetin). A la trobada, es va fer palesa la necessitat de formar, capacitar, a la ciutadania en el nou paradigma tecnològic en què estem i en el que superar les bretxes digitals és crucial. Però també van sortir exemples de falsos dilemes.

Vull viure a través d’una pantalla?

En la crisi de la covid-19 la tecnologia ha passat a un primer pla i ha esdevingut imprescindible en la nostra vida tant per la lluita contra la pandèmia com per qüestions laborals, educatives o per tràmits a les administracions en un espai curt de temps”, afirma Stéphane M. Grueso a l’inici del debat virtual. “Com afecta tot això als nostres drets civils digitals? Aquesta crisi ha servit per adonar-nos de la importància de la tecnologia? Érem conscients del riscos que representava?”, pregunta.

Gemma Galdon apunta que “tots érem conscients que la tecnologia forma part de la nostra quotidianitat però potser no érem conscients de que podia salvar-nos en una situació com aquesta, perquè era inimaginable”. Estem combatent aquesta pandèmia amb metodologia de l’edat mitjana, “tanca’t a casa” ens diuen. Però estar a dins ja no és estar a dins, ja que tens molts canals de connexió cap a fora amb els teus amics, coneguts, familiars, gent de feina amb la qui col·labores, explica Galdon.

Ha quedat palesa la potencialitat d’aquestes eines però s’ha avivat el debat: vull viure a través d’una pantalla? Estem a un experiment social i global, i que alhora generarà nous debats, argumenta Galdon.

De la transformació a l’adaptació digital

A la seva intervenció, Borja Adsuara afirma que “la ciutadania del segle XXI està preparada per adaptar-se. La digitalització no és canvi d’eines sinó un canvi d’entorn”. Segons Borja Adsuara, hem passat de la transformació a l’adaptació. És un canvi històric i ens ha tocat viure un moment de transició. Portem 20 anys de transformació digital. Davant qualsevol canvi “els que s’adapten són els que sobreviuen i els que no s’adapten queden pel camí”, afirma Adsuara. Ja estem a l’entorn digital i ja s’ha demostrat que teletreballar és possible. S’ha d’aprofitar aquesta oportunitat per replantejar coses. Pel que fa a la digitalització, hi haurà un abans i un després del coronavirus.

Si no et pots connectar, no existeixes

A Gemma Galdon li preocupen moltes coses, però, sobretot, que estem intentant solucionar els problemes del futur amb idees del passat. Totes aquestes tecnologies deixen d’usar-se en un espai recreatiu per fer-se servir ara en un espai imprescindible. Com la transició ha estat tant ràpida, no s’usen mètodes adients per controlar problemes com, per exemple, la criminalitat que es genera a l’espai digital, explica.

Ara mateix, si no tens aquesta tecnologia, no estàs. Així, per exemple, s’ha detectat que, amb el confinament, tot i tenir Internet i disposar d’ordenadors, les dones envien menys articles acadèmics per publicar a les revistes perquè les dones s’estan encarregant de la cura dels nens i de tasques domèstiques. És a dir, “hi ha desigualtats que persisteixen o s’accentuen en aquest nou escenari. Les desigualtats de sempre es perpetuen”, diu Galdon.

S’ha vist que la tecnologia agreuja la bretxa digital que ja es dibuixava. En l’educació a casa, s’ha demostrat que si no hi ha acompanyament, perquè els progenitors no tenen temps de dedicació, l’aprenentatge dels fills és menor. L’escola té un paper d’igualador social i, al desaparèixer com a lloc físic d’aprenentatge i d’esbarjo, els infants poden ser víctimes de l’entorn social on han nascut si aquest no té unes bones condicions pel creixement dels nens i nenes. També s’ha vist menors que no tenen dispositius o famílies amb un sol dispositiu. Galdon argumenta així la seva visió i afegeix que també s’ha detectat l’entrada a xats educatius de pedòfils.

Cal construir un entorn digital segur

Per la seva banda, Borja Adsuara constata que el major risc és “quedar-se sense Internet”. No ens adonem de les bondats del nou entorn fins que les perdem. Pel que fa a la seguretat a Internet, l’advocat senyala que la cibercriminalitat representa només el 7% dels delictes que es cometen a Espanya. És a dir, la criminalitat física guanya per golejada.

Ara bé, aquest percentatge va pujant molt ràpidament, de dos dígits en dos dígits cada any. Es va professionalitzant cada vegada més i apareixen màfies organitzades que ataquen des de qualsevol lloc del món. Segons l’informe i les estadístiques de Cibercriminalitat, només es posen a disposició de la justícia un 5% dels autors d’aquests delictes i, segons l’informe de la Fiscalia, només l’1% acaben en condemna. Segons Adsuara, aquest 99% d’impunitat dels ciberdelictes li preocupa i fa evident la necessitat d’un entorn segur.

Confiar en les tecnologies

Hi ha un debat important entre la privacitat i la salut. Adsuara i Galdón consideren que aquest és un dilema fals, però ho veuen de manera diferent.

L’advocat pensa que s’ha d’exigir la privacitat i, al mateix temps, adoptar tota la tecnologia disponible per lluitar contra la pandèmia i protegir la nostra salut. No són incompatibles. Una app no cura. Es cura amb la tecnologia sanitària hospitalària. La clau no està en la tecnologia sinó amb qui la usa i perquè. És una qüestió de confiança. I d’això en parla a un article que acaba de publicar a La Información el 29 d’abril de 2020, Del Caserío me fío. Es cuestión de confianza.

Per contra, Gemma Galdon opina que s’estan llançant uns missatges de por cap a la població no justificats. A més, Galdon creu que la població desconfia de la tecnologia i dels processos de dades «amb tota la raó del món». Es com si fos conscient del mal ús que s’ha fet històricament de les dades de la població tant per part d’empreses privades com per part de les administracions públiques. Aquesta és una llista interminable, segons Galdon. La falta de transparència, de seguretat en la recollida de les dades, de proporcionalitat és la norma i no, l’excepció. La situació actual ens l’hem guanyada a pols com a societat i aquest és un problema important, afirma Galdon.

Desconfiar sempre que ens demanen les dades és bo perquè no és un tema de bona voluntat, atès que qualsevol base de dades és hackeable. Un cop introduïda la informació a una base de dades, ja no et pots protegir. Ara, s’ha d’anar cap a tecnologies en les que es pugui confiar des d’un bon principi.

Enllaços relacionats:

Vídeo debat online: https://www.youtube.com/watch?v=KROt3YEgREI&t=136s

Resum: https://www.espaisocietatoberta.org/blog/tecnologia-covid19-i-drets-digitals/