Alternatives per a mitjans de proximitat després de la pandèmia

Per | 14/09/2020

+ info: COMeIN Patricia Estevez

Els mitjans de comunicació fa dècades que estan en crisi. La reconversió forçada per l’arribada de la TDT, juntament amb la crisi financera, va acabar amb molts mitjans de comunicació. Només entre el 2008 i el 2015, 375 mitjans van tancar a Espanya i més de 12.000 periodistes van perdre el seu lloc de treball per retallades: només cal donar un cop d’ull a la llista que acompanya l’Informe anual de la professió periodística de 2015 de l’Associació de la Premsa de Madrid per adonar-se que la major part pertanyien a mitjans de proximitat en tots els seus models. Però també és veritat que la crisi va comportar oportunitats, i en el mateix informe es llisten els 579 mitjans de comunicació iniciats per periodistes durant aquests mateixos anys: la major part electrònics, i, entre ells, molts mitjans hiperlocals, l’expressió més abundant del model de mitjà de proximitat a internet. Segons Metzgar, Kurpius i Rowley, “són aquells amb limitacions geogràfiques específiques, orientats a la comunitat, amb continguts originals fets per a internet i que es desenvolupen per ocupar els buits informatius en la cobertura d’un tema o regió i promoure la participació cívica”.