La cobertura audiovisual del territori continua fortament concentrada en el Barcelonès i, sobretot, en Barcelona. TV3 i Catalunya Ràdio ofereixen una representació més diversificada que RAC1 i els serveis de RTVE, tot i que la capital també hi ocupa una part molt elevada de la informació municipal.
Més de la meitat de les comarques catalanes va rebre, cadascuna, menys de l’1% del temps de notícia dels principals serveis audiovisuals lineals durant el 2025. En l’altre extrem, el Barcelonès va concentrar entre el 43,9% i el 62,3% de la informació comarcal, principalment pel pes informatiu de Barcelona.
Aquesta és una de les conclusions de l’informe La diversitat territorial en els continguts dels serveis de comunicació audiovisual lineals generalistes d’àmbit català. Any 2025, aprovat pel Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) el 22 de juliol de 2026. El treball estudia com els mitjans representen el territori a partir de la visibilitat que reben les comarques i els municipis, els temes amb què se’ls relaciona i les persones a qui es dona veu.
La mostra inclou 5.461 programes i 10.591 notícies emesos durant el 2025. Els resultats comparatius difosos pel CAC corresponen a TV3, TVE Catalunya —fins al 12 d’octubre—, La2Cat —des del 13 d’octubre—, Catalunya Ràdio i RAC1. El mostreig té una fiabilitat del 99,5% i un marge d’error màxim de ±3,75%.
Catalunya ocupa prop de la meitat dels informatius
Catalunya va ser l’àmbit geogràfic amb més presència en els informatius diaris de tots els serveis analitzats. TV3, Catalunya Ràdio i RAC1 van dedicar-hi aproximadament la meitat del temps de notícia.
A TVE Catalunya, la informació relacionada amb el territori català va representar el 63,3% fins al 12 d’octubre. A partir del dia 13, amb l’inici de La2Cat i la incorporació d’un teleinformatiu adreçat al conjunt de l’Estat, el percentatge es va situar en el 46%.
Dins d’aquesta cobertura, les notícies sobre comarques i municipis van representar entre el 25% i el 30% del temps total d’informació. En canvi, si s’observa el conjunt de la programació, el pes dels continguts que contribuïen a mostrar la diversitat territorial va variar entre l’11,3% del temps d’emissió a TV3 i el 3,1% a RAC1.
TV3 va concentrar bona part d’aquests continguts en els informatius diaris, que van suposar el 9,1% de la programació analitzada. També hi van contribuir espais com Som únics, Natura sàvia, Tria una carta o Joc de cartes, a banda de retransmissions de diades castelleres i altres esdeveniments de cultura popular.
Als serveis de RTVE, la visibilització del territori es va articular principalment mitjançant programes divulgatius com De carrer, En router o La recepta perduda. A la ràdio, aquesta funció va recaure sobretot en els informatius diaris i, en menor mesura, en propostes de cap de setmana com No cal anar a Suïssa, de Catalunya Ràdio, i Viatja bé, de RAC1.
Presència al mapa, però amb poc temps de notícia
La majoria dels 43 àmbits territorials estudiats —les 42 comarques i l’Aran— va aparèixer en algun moment a la mostra. TV3 en va incloure 42; Catalunya Ràdio, 41; RAC1, 37, i les emissions de RTVE a Catalunya, 36.
Aquesta presència extensa no es va correspondre amb un repartiment equilibrat. A TV3, 23 comarques van quedar per sota de l’1% del temps de notícia i el Moianès no va aparèixer en la mostra. A Catalunya Ràdio van ser 25, incloses la Conca de Barberà i el Lluçanès, que no hi van tenir presència.
RAC1 va dedicar menys de l’1% del temps de notícia a 28 dels 43 àmbits territorials. Sis d’aquests no van aparèixer en la mostra. A TVE Catalunya, 30 comarques van quedar per sota d’aquest llindar. A La2Cat van ser 31, si bé aquesta dada correspon únicament a les emissions entre el 13 d’octubre i el final de l’any.
Així, entre el 53% i el 58% de les comarques va rebre menys de l’1% del temps informatiu als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La proporció va augmentar fins al 65% a RAC1 i es va situar al voltant del 70% als serveis televisius de RTVE.
TV3 i Catalunya Ràdio van ser els mitjans que van repartir la cobertura entre un nombre més ampli de comarques. També van dedicar una atenció específica a la Vall d’Aran mitjançant espais de desconnexió com TN comarques Val d’Aran, Eth maitin d’Aran i Catalonha Informacion, a més de les rodes informatives en aranès emeses a 3CatInfo.
El Barcelonès concentra l’actualitat comarcal
El Barcelonès es va situar molt per davant de la resta de comarques. Va concentrar el 43,9% del temps de notícia comarcal a TV3 i el 62,3% a RAC1. La centralitat política, institucional, econòmica, cultural i esportiva de Barcelona explica bona part d’aquesta diferència.
Entre les altres comarques amb més presència hi havia el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, dues de les més poblades, i el Gironès, el Tarragonès i el Segrià, que inclouen capitals de demarcació. En la majoria dels mitjans, aquestes comarques van obtenir entre el 3% i el 9% del temps de notícia, amb una incidència destacada de la informació esportiva.
El Baix Ebre va ser l’excepció. Sense tenir una capital de demarcació ni un pes demogràfic comparable, va tenir entre el 2% i el 3% del temps informatiu a tots els serveis analitzats. La cobertura dels incendis forestals i dels episodis meteorològics adversos va impulsar-ne la presència.
Barcelona acumula entre el 44% i el 62% de la informació municipal
L’anàlisi específica dels municipis confirma l’efecte capitalitat. Barcelona, que l’any 2025 reunia el 21,3% de la població catalana en el 0,3% de la superfície, va concentrar entre el 44% i el 62% de la informació municipal.
La proporció va ser del 43,6% a TV3 i del 48% a Catalunya Ràdio. A TVE Catalunya es va situar prop del 55% i a La2Cat, al voltant del 52%, durant els respectius períodes analitzats. RAC1 va registrar la concentració més elevada, amb un 62%.
Per tant, TV3 i Catalunya Ràdio van dedicar menys atenció a Barcelona que la resta de serveis, però la capital també va concentrar en aquests dos mitjans prop de la meitat de la informació sobre municipis.
L’esport va tenir un pes determinant. Les notícies esportives van representar prop del 60% de la cobertura barcelonina a RAC1 i entre el 45% i el 49% a TV3, Catalunya Ràdio i els serveis de RTVE. La cultura també va tenir una presència destacada: va superar el 20% a TV3 i es va situar entre el 9% i l’11% a la resta.
Els pobles petits, vinculats als incendis i les emergències
Els municipis de menys de 1.000 habitants ocupaven el 50,1% de la superfície de Catalunya, però només concentraven el 2,4% de la població. La seva presència als informatius es va situar al voltant del 3% del temps de notícia a TV3 i Catalunya Ràdio i per sota del 2% als serveis de RTVE i a RAC1.
La seva representació mediàtica es va construir a partir d’un nombre reduït de temes. En tots els serveis, les deu informacions principals —o fins i tot menys en alguns casos— van acumular prop del 90% o més del temps de notícia dedicat a aquests municipis.
Les qüestions mediambientals van representar entre el 40% i el 50% de la cobertura. Els incendis, els accidents, els episodis meteorològics adversos, els fets delictius i altres incidències van arribar a reunir, de manera agregada, prop del 60% de la informació als mitjans de la CCMA. A RAC1, aquests fets crítics van suposar el 34%.
Els incendis van concentrar el 45% del temps de notícia sobre els municipis petits a Catalunya Ràdio, el 35% a TV3 i el 27% a RAC1. Als serveis televisius de RTVE van representar menys del 10%, fet que va permetre una presència més elevada de qüestions socials i econòmiques menys vinculades a situacions d’emergència.
L’informe assenyala que aquesta cobertura compleix una funció de servei a la ciutadania, especialment quan informa sobre riscos, incendis o fenòmens meteorològics. Al mateix temps, adverteix que l’acumulació de notícies excepcionals ofereix una representació parcial dels municipis menys poblats i redueix la visibilitat de la seva realitat quotidiana.
L’agenda s’amplia als municipis més poblats
La concentració temàtica disminueix a mesura que augmenta la població. Als municipis d’entre 1.001 i 5.000 habitants, les deu informacions principals van representar entre el 75% i el 90% del temps de notícia. Les pluges torrencials, les pedregades i els incendis van continuar ocupant una part rellevant de l’agenda.
Als municipis d’entre 5.001 i 20.000 habitants, les deu qüestions més tractades van reunir entre el 60% i el 75% de la cobertura. Els assumptes socials van ser l’eix principal a la majoria de mitjans, mentre que TV3 va donar més protagonisme als continguts culturals. El seguiment de l’actualitat política de Ripoll també va incrementar el pes de la política en aquest grup de municipis.
A partir dels 75.000 habitants, les deu informacions principals van representar entre el 25% i el 40% del temps de notícia. Els contextos d’emergència van quedar limitats a un màxim del 10% i van compartir l’agenda amb la cultura, l’economia, l’esport, la immigració, la mobilitat i l’accés a l’habitatge.
La dimensió del municipi també va influir en les fonts consultades. Als pobles petits van predominar els alcaldes i alcaldesses, els responsables institucionals, els serveis d’emergència i els testimonis veïnals. A les ciutats de més de 75.000 habitants, el relat va incorporar principalment professionals i veus especialitzades de la cultura, l’esport, l’economia, la salut, la ciència o l’activisme.
Un patró que es manté des de fa vint anys
L’estudi conclou que els patrons de distribució territorial de la informació s’han mantingut pràcticament estables durant les dues últimes dècades. Tant la proporció de notícies dedicades a Catalunya com el protagonisme de les comarques més poblades presenten valors similars al llarg del període.
El conseller responsable de l’àmbit de continguts del CAC, Enric Casas, considera que “cal equilibrar la informació que es dona del territori”. La nota de premsa del Consell alerta que els municipis petits apareixen sovint vinculats a incendis, sequeres, crisis ramaderes, fets violents o problemes de la pagesia, mentre que els nuclis més poblats disposen d’una representació cultural, esportiva i econòmica més variada.
Les dades mostren una cobertura que arriba a gairebé tot el territori, però que distribueix de manera molt desigual el temps de notícia. La diferència també afecta els temes associats a cada municipi i les veus seleccionades per explicar-ne l’actualitat.
