El Col·legi de Periodistes de Catalunya fa un homenatge a Antonio Franco - OCC InCom-UAB

Home » Cròniques OCC » El Col·legi de Periodistes de Catalunya fa un homenatge a Antonio Franco

El Col·legi de Periodistes de Catalunya fa un homenatge a Antonio Franco

Més de 200 persones – la majoria periodistes – van assistir a l’acte d’homenatge a Antonio Franco organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. Va ser el passat 26 de setembre a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona. Una sala plena de gom a gom per recordar la contribució de Franco a la professió periodística. La gran expectació i interès que va suscitar l’acte va fer que es canviés la seu de l’homenatge, prevista inicialment al Col·legi. A les poques hores d’obrir-se la convocatòria, es va veure que calia un canvi d’espai.

Aquest homenatge a Antonio Franco, un dels grans exponents del periodisme a la Transició, va coincidir amb el segon aniversari del seu traspàs. Durant l’acte, es va presentar el llibre “Antonio Franco, un gegant del periodisme”, publicat a la col·lecció Vaixells de paper, editada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. L’obra és un recull d’articles, entrevistes i cròniques que avalen la contribució a l’ofici i la trajectòria professional de qui va ser director i fundador d’El Periódico de Catalunya, un referent del periodisme català i espanyol. La portada del llibre mostra una fotografia de Carlos Pérez de Rozas que es va publicar a La Vanguardia: un retrat d’un jove Antonio Franco a l’hospital de Sant Pau fent una contribució en el dia contra al càncer.

A les seves paraules de benvinguda, el degà del Col·legi, Josep Maria Morros, va recordar que el novembre del 2021 van atorgar el Premi Ofici de Periodista a Franco i es va lamentar de no haver arribat a temps a donar-li en vida. Per Morros, aquest llibre és “un sentit reconeixement a la seva figura i al mestratge que ha deixat a tot el sector periodístic” i “un llegat perquè arribi a les noves generacions de periodistes”.

A l’acte es van recordar moltes, i diverses, vivències personals, moments compartits amb Antonio Franco. Primer es va donar la paraula a Jaume Guillamet i a José Antonio Sorolla. En el cas de Sorolla, problemes de veu van impossibilitar la seva participació, però això no va impedir escoltar les seves paraules d’homenatge (Núria de José, vicedegana del Col·legi, va actuar com a portaveu). A continuació, es va poder escoltar una emotiva conversa entre periodistes que van treballar amb i/o per Antonio Franco. Rosa Mora, Xavier Vidal-Folch, Albert Sáez i Rosa Massagué van recordar experiències viscudes amb Antonio Franco a una taula rodona moderada per Xavier Casinos.

Guillamet: “El llegat humà és tan gran o més que el llegat professional”

Jaume Guillamet, catedràtic de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, amic i company d’Antonio Franco, recorda la seva figura i les seves contribucions al periodisme. Guillamet destaca la figura d’Antonio Franco com a fundador d’El Periódico, com a impulsor de l’edició catalana d’El País i també del suplement Quadern. Però Guillamet confessa alhora que el seu llegat humà és tan gran o més que el llegat professional i per descriure a Franco fa servir adjectius com alliberador, optimista, exigent, generós o afectuós.

Sorolla: “Franco va ser el periodista total”

José Antonio Sorolla, la mà dreta d’Antonio Franco durant 30 anys, va parlar d’un “periodista total”. Per destacar el seus coneixements i habilitats, va explicar que era una persona que tant podia inventar-se un diari com redactar un peu de foto: Franco va ser capaç d’inventar un diari com El Periódico i alhora de concebre la integració de la redacció d’El País a Barcelona “i que no es considerés una simple delegació”. Segons el periodista, Franco com a director es preocupava del més transcendent i del més insignificant. El retrat que Sorolla fa d’Antonio Franco es pot resumir de la següent manera: “molt exigent i autocrític” i també una persona “honesta, divertida i còmplice”.

Mora: “Franco era un ventilador d’idees i líder des de sempre”

Rosa Mora, companya de promoció a l’Escola de Periodisme de la Església malgrat que no anaven al mateix curs, el recorda des de sempre com un “líder” i com una persona amb moltes idees que, a més, sabia treure el millor de cadascú: “era un ventilador d’idees i parava tots els cops”. Per Mora, un bon director ha de saber manar i, segons ella, Franco d’això en sabia, i molt.

Vidal-Folch: “El periodista que va començar a parlar de la vida no oficial”

El periodista Xavier Vidal-Folch va descriure Antonio Franco com “el periodista que va començar a parlar de la vida no oficial, és a dir, de la vida quotidiana”. Aquesta ha estat una idea que li ha cridat especialment l’atenció quan llegia el llibre.

Xavier Vidal-Folch va equiparar la dificultat de dirigir un diari amb la d’estar al capdavant d’un hospital o d’una orquestra i va lloar a Franco “(per) saber fer bons equips, rodejar-se dels millors. Un líder fa brillar les persones que té al costat. No les amaga per por que li facin ombra”.

Sáez: “Tots els altres directors som notes a peu de pàgina”

Albert Sáez, l’actual director d’El Periódico, va elogiar la trajectòria de Franco dient que tots els que després han ocupat el seu càrrec directiu “som notes a peu de pàgina” i “tots hem intentat ser fidels al seu llegat”. Segons Sáez, la influència d’Antonio Franco encara perdura al diari per “la necessitat de reinventar-se contínuament i no només com a model de negoci sinó per servir millor a la gent”.

Sáez també destaca del seu llegat la importància que es continua donant al rigor. Segons va explicar, a la redacció encara es recorden els “(seus) rampells per una falta d’ortografia, per una imprecisió a una dada o perquè algú li havia trucat per dir-li que havien publicat una cosa que no era exacte”. Franco sempre va tenir la voluntat de fer-se entendre amb el rigor i de treballar per la no neutralitat, resumeix Sáez. Però són moltes les lliçons apresses i revelades per Sáez: “un diari existeix perquè ha de dir coses a partir d’uns determinats valors” o “El Periódico no és un diari neutral, que se sosté des del rigor i està al servei dels lectors”.

Massagué: “Les dones no estàvem gens visibilitzades als diaris”

La periodista Rosa Massagué va recordar que Franco li va valorar que sàpigues anglès: “Els idiomes, li agradaven”. D’aquesta manera, sembla que Massagué intenta explicar-se a si mateixa per què va arribar a on va arribar (“jo penso que això va ser un punt a favor meu”).

Però la part més interessant del discurs de Massagué va ser el seu intent de parlar de la carrera d’Antonio Franco des de la perspectiva de les dones. La periodista va explicar que, tot i que a la redacció hi treballava un bon nombre de dones, poques formaven part de l’equip directiu. Molts anys després, Franco li va reconèixer l’error. Massagué recorda com un dia, caminant per un carrer per Barcelona quan es parlava del #Metoo, Franco li va agafar del braç i li va dir: “Rosita, yo creo que en esto, nuestra generación nos hemos equivocado mucho y lo hemos hecho muy mal”.

Però Massagué també va aprofitar per apuntar que, al llibre, només hi ha una autora i, a més, com a co-autora d’un capítol. Es tracta de Soledad Gallego Díaz, que comparteix article amb Joaquín Estefanía.

Pérez de Rozas: “Era el flautista d’Hamelín del periodisme, tots li seguíem!”

A la part final, i de manera espontània, va parlar el periodista Emilio Pérez de Rozas, company i amic de Franco, qui va equiparar a Antonio Franco amb  el flautista d’Hamelín: “No sabíem on anàvem però el seguíem. Es va rodejar dels millors i sabia que cap li arribava a la sola de la sabata”.

Andreu Franco: “Un visionari”

L’homenatge es tanca demanant als participants definir Antonio Franco amb un titular. Aquest és el resultat:

Rosa Mora: “El director que va anticipar el futur de premsa”.

Albert Saez: “Bandido”.

Rosa Massagué: “Periodista”.

Xavier Vidal Folch: “Constructor i picapedrer”.

Però va ser el fill d’Antonio Franco, Andreu Franco, qui va posar el punt final. Andreu Franco va definir al seu pare com un visionari de l’ofici, honest i valent, a qui troba molt a faltar. Tot seguit, les més de 200 persones aixecades, dempeus, ovacionen a Antonio Franco.

Però l’humor no podia faltar a un homenatge a Antonio Franco i aquest també va estar present, com quan Xavi Casinos va dir que la sala estava plena de franquistes.

 

Recupera l’homenatge a Antonio Franco aquí (video):

https://www.youtube.com/channel/UCxawS4JFMH8_mUIqKOr9vyQ

 

vistes:

128