L’era del trànsit web massiu derivat de Google i les xarxes socials està arribant al seu final. Aquesta és la tesi central del nou informe de l’INMA (International News Media Association, una comunitat global i una organització líder que agrupa empreses de mitjans de comunicació i diaris de tot el món, dirigit per Jodie Hopperton). Més enllà de l’anàlisi tecnològica, el document proposa un canvi de marc: els mitjans han de deixar de pensar en pàgines i començar a discórrer en productes informatius pensats per viure dins de la intel·ligència artificial.
Del “trànsit” a la “utilitat”
Una de les idees més compartides en l’entorn professional —amb debats vius a plataformes com LinkedIn o en publicacions especialitzades— és el canvi de mètrica fonamental. L’objectiu ja no és captar clics, sinó ser útils en el moment precís en què un usuari formula una consulta a un sistema d’IA.
“El producte —i no la pàgina— definirà l’èxit”, sintetitza l’informe. Aquest gir no és menor. Implica abandonar una lògica basada en volum d’audiència per passar a una altra centrada en la rellevància contextual. És a dir, no es tracta tant de portar l’usuari al mitjà, sinó d’estar present en la resposta que rep.
Les tres noves rutes de l’usuari
L’informe identifica tres experiències que els editors hauran de dominar simultàniament:
- Text-first: respostes estructurades i modulables per a assistents conversacionals.
- Audio-first: continguts pensats per al consum per veu i en mobilitat.
- Experiències “agèntiques”: entorns on la IA no només informa, sinó que actua en nom de l’usuari (filtra, recomana, decideix).
Aquest darrer punt és especialment disruptiu: el mitjà deixa de ser un destí per convertir-se en una capa integrada dins d’un servei.
El repte de les dades pròpies
Una altra de les claus que apunta l’informe —i que també ha estat subratllada en intervencions professionals en el marc de l’INMA per perfils com Bailey Kattleman, de The Washington Post— és la necessitat de reconstruir la relació directa amb l’usuari.
Sense dades pròpies (first-party data), els mitjans queden fora del circuit de valor de la IA.
Això implica:
- dissenyar continguts modulars
- estructurar millor la informació
- entendre les rutines reals dels usuaris
En definitiva, passar d’un model editorial a un model de producte.
El debat acadèmic: actiu, però desconnectat
En l’àmbit acadèmic, el debat sobre IA i periodisme és intens i sostingut. Universitats com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Oberta de Catalunya o la Universitat de Navarra, per posar només uns exemples, estan treballant activament en qüestions com:
- la verificació en entorns d’IA
- la confiança informativa
- l’impacte dels grans models de llenguatge
Ara bé, quinze dies després de la publicació de l’informe, no em consta cap reacció explícita d’aquestes institucions al marc “IA-first” de l’INMA. I aquesta dada és significativa.
Perquè evidencia una certa desconnexió entre la velocitat del debat internacional —molt orientat a l’estratègia empresarial— i els tempos de l’acadèmia, més centrats en l’anàlisi crítica i els efectes sistèmics.
Primeres reaccions: entusiasme i cautela
En l’entorn professional internacional, l’informe ha estat rebut com una guia necessària per afrontar el futur immediat. Però també han emergit advertiments:
- risc de dependència dels grans models d’IA
- pèrdua de control sobre el relat
- desintermediació del mitjà
Aquestes preocupacions connecten amb línies de recerca ja presents a les universitats catalanes i espanyoles, però —de nou— sense una translació directa a aquest informe concret.
Un silenci que també diu coses
L’absència de reaccions institucionals o sectorials catalanes o espanyoles no és anecdòtica. Al contrari, posa de manifest un patró recurrent: les grans transformacions del sistema mediàtic global no sempre es tradueixen de manera immediata en agenda local.
El debat hi és. Els actors, també. Però falta encara el pas clau: convertir el diagnòstic en estratègia compartida.
Cap a un periodisme integrat en la IA
L’informe de l’INMA és, en el fons, una crida a l’acció. El futur de les notícies —sosté— serà “user-first and AI-orchestrated”. Un entorn on el valor del periodisme dependrà de la seva capacitat per encaixar en la vida quotidiana de les persones a través del text, la veu i l’acció automatitzada. Dit d’una altra manera: els mitjans han de deixar de lluitar contra el canvi en el descobriment de la informació i començar a construir productes que visquin dins de la intel·ligència artificial, i no en paral·lel. Tant senzill, tant difícil.
