Una investigació europea detecta xarxes coordinades que alteren la percepció pública del debat als espais de participació dels mitjans.
Fa temps que el periodisme conviu amb la desinformació. Les notícies falses, els vídeos manipulats, els continguts generats amb intel·ligència artificial o les campanyes de propaganda formen part del paisatge informatiu del segle XXI. Però una investigació europea feta pública aquest mes de juliol apunta cap a un fenomen molt més subtil i, probablement, igual de preocupant: la manipulació dels espais de comentaris que acompanyen les notícies.
L’estudi, coordinat per l’aliança periodística Eurovision News Spotlight, amb la participació de diversos mitjans públics europeus (entre els quals RTVE), ha analitzat més de disset milions de comentaris publicats durant un any a Facebook i Instagram. La conclusió és inquietant. Xarxes coordinades de comptes, algunes automatitzades i d’altres gestionades per persones, intervenen de manera organitzada en els debats que generen les informacions periodístiques amb l’objectiu d’amplificar determinats discursos, crear una sensació artificial de consens o desacreditar posicions contràries.
No es tracta tant de fabricar una notícia falsa com de fabricar la conversa que l’envolta.
Una nova frontera de la desinformació
Aquest canvi és més important del que podria semblar. Durant anys, bona part dels esforços dels mitjans s’han concentrat a verificar la informació abans de publicar-la. Han reforçat els equips de verificació, han incorporat protocols per detectar imatges manipulades i han desenvolupat eines per identificar continguts creats amb intel·ligència artificial.
Ara, però, apareix una nova amenaça. La notícia pot ser rigorosa, contrastada i elaborada seguint tots els criteris professionals. El problema arriba després, quan centenars de comentaris aparentment espontanis projecten una realitat que no existeix. L’usuari que hi arriba no només llegeix la informació; també observa la reacció que genera. I aquesta percepció influeix, moltes vegades de manera inconscient, en la seva pròpia interpretació dels fets.
Els psicòlegs fa anys que estudien l’anomenat «efecte de prova social»: tendim a considerar més acceptables les opinions que semblen majoritàries. Si aquesta majoria és artificial, el debat públic deixa de reflectir l’opinió dels ciutadans per convertir-se en una representació manipulada.
Els comentaris també formen part del producte periodístic
Durant molt temps, els espais de comentaris s’han considerat un element secundari de les edicions digitals. Molts editors els han vist com un simple complement a la informació. La realitat, però, és diferent.
Per a molts lectors, els comentaris formen part de l’experiència informativa. Hi busquen opinions, contrasten arguments o intenten conèixer la reacció d’altres ciutadans. En certa manera, representen la plaça pública digital.
Quan aquest espai és ocupat per xarxes coordinades, deixa de complir la seva funció. El lector pot acabar pensant que una determinada posició és àmpliament compartida quan, en realitat, respon a una estratègia de manipulació. Fins i tot es pot produir un efecte d’intimidació: qui discrepa prefereix no intervenir perquè té la sensació que la seva opinió és minoritària.
La conseqüència és evident. El problema ja no afecta només la qualitat del debat, sinó també la confiança en els mateixos mitjans.
I què passa a Catalunya?
La investigació europea no inclou cap mitjà català. Els casos analitzats corresponen principalment a les plataformes socials de radiotelevisions públiques estatals participants en el projecte; per tant, seria poc rigorós afirmar que el fenomen afecta de la mateixa manera els nostres mitjans. Ara bé, tampoc hi ha cap motiu per pensar que Catalunya n’estigui al marge.
La radiotelevisió catalana 3Cat, els diaris, emissores i mitjans digitals catalans utilitzen les mateixes plataformes globals que la resta d’Europa. Facebook, Instagram, X o TikTok funcionen amb algoritmes comuns i són vulnerables als mateixos mecanismes d’automatització i coordinació de comptes.
La pregunta, doncs, no és si el problema existeix o no, sinó si algú l’està estudiant.
Aquest podria ser un nou camp de treball per a universitats, centres de recerca i organismes com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya o l’Institut de la Comunicació de la UAB. Igual que disposem d’estudis sobre consum informatiu, desinformació o alfabetització mediàtica, també convindria conèixer fins a quin punt els espais de conversa dels nostres mitjans reflecteixen realment la participació ciutadana o bé són objecte d’interferències organitzades.
Un repte especialment delicat per a la premsa de proximitat
Si els grans grups de comunicació ja tenen dificultats per controlar aquests fenòmens, encara més complicada és la situació dels mitjans locals i comarcals.
Les seves redaccions acostumen a treballar amb recursos molt limitats. La moderació dels comentaris sovint recau sobre els mateixos periodistes o editors, que difícilment poden dedicar temps a identificar patrons de comportament coordinat, comptes automatitzats o campanyes organitzades.
Tanmateix, és precisament la premsa de proximitat la que manté una relació més directa amb els seus lectors. Aquesta proximitat és un dels seus principals actius, però també pot convertir-se en una vulnerabilitat si determinats actors aconsegueixen alterar artificialment la conversa pública al voltant de qüestions locals.
No es tracta només d’una qüestió tecnològica. També som davant d’un problema de confiança democràtica.
Més moderació, però també més transparència
La resposta no depèn de eliminar els comentaris ni per restringir la participació ciutadana, ans al contrari. El debat és una part essencial del periodisme i contribueix a enriquir la informació. El repte consisteix a preservar-ne l’autenticitat.
Les plataformes digitals han d’assumir una responsabilitat més gran en la detecció de xarxes coordinades. Els editors, per la seva banda, necessiten eines que els permetin identificar patrons anòmals sense convertir els espais de participació en fòrums excessivament controlats. I els ciutadans han de prendre consciència que no tot el que sembla una opinió espontània ho és necessàriament. Per tant, l’alfabetització mediàtica també ha d’incorporar aquesta nova realitat.
La credibilitat també es juga als marges
Durant molts anys hem pensat que la credibilitat d’un mitjà depenia exclusivament de la qualitat de les seves informacions. Continua sent així, però ja no n’hi ha prou.
La confiança també es construeix en els espais que envolten les notícies. Si els comentaris es converteixen en un escenari de manipulació sistemàtica, els lectors poden acabar dubtant no només de les opinions que hi apareixen, sinó també del mitjà que les acull. La investigació de l’aliança Spotlight ens recorda que la desinformació evoluciona constantment. No pas sempre intenta modificar els fets; sovint intenta modificar la percepció que tenim de l’opinió dels altres. I aquesta és, probablement, una de les amenaces més sofisticades que afronta avui el periodisme digital.
