Font: Roser Gramonal
El combat contra la desinformació, d’una banda, i la impotència dels legisladors a l’hora d’endreçar el sistema comunicatiu de manera eficaç i intel·ligible, d’una altra, són dues constants de l’actual rentrée del sector de la comunicació a tot Europa, i ho continuaran sent durant molt de temps, de manera inevitable.
De moment, del 30 de setembre al 2 d’octubre l’Aliança Europea d’Agències de Notícies (EANA), reunida a Praga en la conferència anual de tardor, aprovarà l’informe final del Comitè de Desinformació, principal punt de l’ordre del dia. La influència de la guerra d’Ucraïna en aquest tema és explícita: el responsable del comitè que elabora l’informe és el director general de l’agència de notícies ucraïnesa Ukrinformi, Serhii Cherevatyi.
L’assemblea general de l’Aliança Mediterrània d’Agències de Notícies (AMAN), que es farà a Mostar aquesta tardor, també estudiarà com lluitar contra la desinformació i les fake news amb estratègies conjuntes entre les agències de les ribes nord i sud de la Mediterrània. La idea és reforçar el paper de les agències de notícies públiques com a fonts d’informació veraces i de referència en el mercat informatiu global.
Aquí el CAC també abordarà la qüestió en la tercera Jornada de Desinformació i Democràcia, que es farà a Barcelona el 22 d’octubre i inclourà la presentació del Manifest per unes polítiques públiques estratègiques d’alfabetització mediàtica i informacional a Catalunya, iniciativa interessant a primer cop d’ull. Precisament, tant l’alfabetització mediàtica com la desinformació hauran estat objecte de debat pocs dies abans a Dublín, del 14 al 16 d’octubre, durant la sessió plenària de l’EPRA (European Platform of Regulatory Authorities), que presideix la irlandesa Stephanie Comey i de la qual formen part tant el CAC com el Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana.
Pila d’iniciatives de regulació i legislació
Mentrestant, damunt la taula de reguladors i legisladors s’amunteguen cada vegada més iniciatives, ambicioses i al mateix temps difícils d’aplicar en un sector sotmès a mutacions continuades. La més important de totes és la proposta de revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual (AVMSD), que la Comissió Europea ha de presentar abans del 19 de desembre. En aquests moments, tant la Comissió com el Parlament Europeu avaluen l’impacte de la directiva, que aviat farà vuit anys que es va aprovar.
Simultàniament, la mateixa Comissió dona els darrers retocs a la futura Digital Fairness Act (DFA), la Llei d’equitat digital, amb l’objectiu de protegir la democràcia i defensar-ne els valors en el context de la societat digital. Una llei que s’afegirà al ja voluminós corpus legal europeu en aquest àmbit, que abasta tant les qüestions de mercat, com les dels serveis, els drets, els mitjans de comunicació, el sector audiovisual en general i l’ús de la intel·ligència artificial (IA).
En aquests moments la normativa és tan extensa i el marc a regular tan canviant, que els intents per aclarir què, com, quan i a qui s’han d’aplicar les diferents lleis s’han convertit en una de les principals activitats de les autoritats reguladores i les consultories especialitzades. Començant pel Media Board –el CAC europeu, salvant les distàncies–, que el 5 de novembre celebrarà un “diàleg estructurat” entre proveïdors de plataformes en línia molt grans, proveïdors de serveis de mitjans de comunicació i representants de la societat civil sobre l’aplicació de l’article 18 de l’EMFA, la Llei sobre la llibertat dels mitjans de comunicació, per protegir el contingut editorial en línia que compleix els estàndards periodístics i professionals.
El Parlament i les Corts van tard
L’EMFA és un dels exemples més clars del que arriba a costar l’aplicació de les noves lleis europees. Tot i que tenen diferents iniciatives en marxa, el Parlament de Catalunya i les Corts Generals van tard a adaptar la legislació catalana i espanyola a la nova legalitat europea. Ara mateix, al Congrés dels Diputats hi ha empantanegats els projectes de llei per a la millora de la governança democràtica en serveis digitals i ordenació dels mitjans de comunicació, per adoptar mesures urgents relatives al règim jurídic aplicable a la corporació RTVE i per al bon ús i la governança de la IA. Només el veterà projecte de Llei del Cinema i de la Cultura Audiovisual i la proposta de Mandat-marc a la Corporación RTVE han donat algunes passes endavant.
Al Parlament de Catalunya passa una cosa semblant amb la proposició de llei de la comunicació audiovisual, que haurà d’incorporar les novetats tant de l’AVMSD (aprovada, com hem dit, fa vuit anys), com de la DSA, la Digital Services Act (aprovada en fa sis) i de l’EMFA (aprovada fa dos anys i escaig). Com si no n’hi hagués prou, el Govern enviarà aviat a la Cambra l’avantprojecte de llei del servei públic d’agència de notícies de Catalunya i, abans de finals d’any, el Parlament haurà de decidir –per acció o omissió– si fa un nou Mandat marc del sistema públic audiovisual, o si el prorroga dos anys més.
Així, mentre les cambres legislatives, en un context de fragmentació i inestabilitat, donen senyals d’ennuegar-se amb els deures pendents, les fitxes del dòmino europeu continuen caient. El pròxim 2 de desembre és la data límit per implantar solucions tècniques de marcatge i detecció del contingut generat per IA, com ara marques d’aigua i metadades invisibles. Aquesta obligació de transparència afectarà tant els proveïdors d’IA com els implementadors (empreses que la utilitzen de cara al públic).
30 anys de “L’era de la informació”
Tot plegat és reflex del nou i canviant panorama de la informació i la comunicació a nivell global, que el sociòleg Manuel Castells va intuir ara fa trenta anys en la seva trilogia magistral sobre l’era de la informació: el 28 de setembre de 1996 va sortir la primera edició del primer llibre de la trilogia, “The Rise of the Network Society”, publicat a Massachusetts. Allò va significar una passa de gegant dels estudis de les tecnologies de la informació i el seu impacte social.
A nivell molt més modest, però rellevant, fa trenta-cinc anys es va publicar el primer número de Treballs de Comunicació, precursora de l’actual Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi, i en fa vintes va crear l’Observatori de la Producció Audiovisual de la UPF. Ara la recerca en comunicació a Catalunya potser necessita una nova empenta.
L’activitat dels pròxims mesos vindrà marcada per la presentació de propostes als premis CAC d’investigació sobre comunicació audiovisual (fins el 19 d’octubre), la jornada “Educar periodistes en temps d’IA. Reptes, competències i models d’ensenyament per formar els comunicadors del futur” (el 6 de novembre a la UAB) i la lliçó d’hivern de la Societat Catalana de Comunicació, el mateix dia que hi haurà eleccions a la junta directiva de la institució (el 10 de desembre a l’IEC).
Vitalitat de la comunicació local
A Catalunya, si algun sector dona mostres de resiliència i, fins i tot, vitalitat, és la comunicació de proximitat, com sovint ens explica l’Estanis Alcover. Aviat hi haurà la quarta Jornada de Comunicació Municipal, que es farà a Barcelona el 14 d’octubre i tractarà de la “Innovació en la comunicació pública local”. El 28 d’octubre, també a Barcelona, el tretzè Dia de la Premsa Comarcal debatrà els reptes que plantegen la IA i la transformació digital per al periodisme de proximitat, qüestions semblants a les que la WAN-IFRA (World Association of News Publishers) debatrà a Oslo el 20 de novembre, amb motiu del Local Day. El sector aprofitarà tots aquests esdeveniments per trobar-se, inclosa la Nit de les Revistes el 4 novembre i els Premis de Comunicació Local el 24 de novembre.
Uns altres esdeveniments força destacables en la recta final de l’any son el catorzè HbbTV Symposium and Awards 2026, que enguany es farà a Barcelona els dies 18 i 19 de novembre. S’hi presentaran i debatran les últimes novetats del sector de la televisió connectada, davant d’un auditori format per operadors de plataformes, emissores, anunciants, empreses de tecnologia publicitària, organismes de normalització, reguladors i proveïdors de tecnologia de mig món. El dinàmic Clúster Audiovisual de Catalunya agafarà el relleu poc després, amb una nova Setmana del Talent Audiovisual –mig conclave, mig festa major de l’audiovisual–, també a Barcelona, del 23 al 27 de novembre, després que el 6 d’octubre haurà celebrat el Financial Day de l’Audiovisual.
Aviat, la Casa de la Creació Digital
Per cert, parlant de conclaves, el 30 octubre toca la renovació del consell d’administració de Betevé, tot i que a hores d’ara no se’n sap res. En canvi, sí que tenen data, més o menys, l’anunci de canvis a iCat (10 d’octubre), el compromís d’arribar al 60% d’emissions de La2Cat en català (12 octubre), el 70 aniversari de TVE (28 d’octubre), el començament de les emissions en TDT de la Séptima (5 novembre) i el 50 aniversari de Ràdio4 (13 de desembre). També sabrem els candidats als Premis Ondas 2026 –que es podien presentar fins el 30 de setembre– i aviat veurem començar les obres d’adequació i rehabilitació de l’Antiga Foneria Reial de Canons, a Barcelona (9,7 milions d’euros), futura seu de la Casa de la Creació Digital i tastet de la Catalunya Media City de les Tres Xemeneies.
Nota: Pocs dies després de la publicació d’aquesta crònica, el president del govern espanyol va anunciar la dissolució de les Corts Generals i la convocatòria d’eleccions anticipades. Per tant, totes les iniciatives legislatives que esmentem en la crònica i que estaven en tràmit al parlament espanyol van decaure. Això comporta un nou retard en el trasllat a la legislació espanyola de diferents reglaments europeus, com la DSA o l’EMFA, que hauran d’esperar a la pròxima legislatura.
També poc després de la publicació de la crònica es va confirmar l’inici de la primera fase del pla tècnic de la TDT per al 5 de novembre vinent, data en què no solament començaran les emissions de la Séptima, sinó que també començaran les de la televisió en ultra alta definició (UHD) i, a Catalunya, les de La2Cat a través d’un canal propi, diferent del de La2. Per fer possible tot això, aquell dia hi haurà una reorganització dels canals de la TDT a tot l’estat.
