Dossier ‘20 anys després’: Auge i caiguda dels mitjans tradicionals. La Televisió (IV)

En el cas de la televisió, per la seva naturalesa particular no ha deixat d’evolucionar en els darrers vint anys al voltant de les possibilitats que la innovació tecnològica ha anat oferint, la qual cosa ha generat problemes importants de viabilitat econòmica i de saturació de l’oferta a les pantalles del televisor però ja en qualsevol altre dispositiu, lloc i moment.

El segle XXI de la televisió s’obrí a Espanya amb l’inici de les emissions dels canals de TDT concedits per Aznar a les editores d’El Mundo i ABC, en paral·lel a les batusses entre les plataformes digitals de pagament, unes televisions locals tolerades a l’espera dels concursos per les llicències que els haurien d’obrir el pas també a la TDT, i una notòria estabilitat entre les públiques i privades d’abast espanyol i autonòmic, tot i el sotrac de la crisi del període 2001-2003: les audiències estaven estabilitzades i els ingressos publicitaris es van recuperar ràpidament, fins a xifres rècord l’any 2007 (vegeu gràfics inicials).

En aquest entorn, el president espanyol del moment, Rodríguez Zapatero, va arribar al Govern el 2004 amb la idea de reordenar el mercat i regenerar la televisió pública espanyola. Pel que fa al sector privat, es tractava de corregir el fracàs inicial de la TDT i adjudicar noves llicències a les empreses ja existents i incrementar l’oferta amb una proposta més (que seria La Sexta i reconvertir Canal+ en el canal en obert Cuatro). Però una vegada feta la reordenació del sector, que s’havia de completar amb la reducció de publicitat a TVE, la crisi econòmica internacional va afectar de ple el mitjà audiovisual. Successivament, va haver d’acceptar la possibilitat de la fusió entre empreses televisives per evitar el tancament de les cadenes més joves (i que autoritzaria finalment ja Rajoy) i va haver d’avançar la supressió de la publicitat com a mecanisme de finançament de TVE, per a deixar establertes les línies mestres de l’escenari actual. La seva tasca es completà amb l’aprovació de la Llei General de Comunicació Audiovisual de 2010.

Segueix llegint: comunicacio21

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *