Per Amparo Huertas Bailén (Càtedra UNESCO Comunicació InCom-UAB)
La Fundació Josep Irla ha presentat l’estudi «Ciberactivisme feminista a Catalunya: El cas del 8M de 2018», realitzat per Berta Florés, periodista especialitzada en gènere i col·laboradora en diversos mitjans de comunicació. Florés va ser la guanyadora de la Beca d’Estudis Feministes Nativitat Yarza 2018.
L’acte s’ha fet de forma telemàtica, a traves del canal de Youtube de la Fundació Josep Irla, el dia 4 de març. La periodista Elisenda Rovira ha conversat amb Berta Florés sobre els aspectes clau per entendre el ciberactivisme feminista, les seves dinàmiques, encerts i reptes.
Internet, altaveu i punt de trobada
«L’activisme ha trobat a les xarxes socials un lloc des del que es pot treballar de forma més horitzontal», afirma Berta Florés. En primer lloc, l’autora de l’estudi considera que l’espai digital permet arribar a molta més gent que quan la comunicació es reduïa a l’espai físic (offline). Per exemple, ara ja es pot afirmar que ha ajudat a trencar amb un silenci històric i tenim un exemple molt proper, el cas de l’Institut del teatre (presumpte assetjament sexual i abús de poder a alumnes per part d’alguns docents del centre). I, en segon lloc, Florés veu aquest entorn com «un bon punt de trobada de persones amb interessos comuns». Internet facilita l’organització i permet treballar des de fora de Barcelona, on es concentra la major part de les activitats. Les xarxes permeten la creació d’aliances i la generació de nous projectes, contribueixen així a desenvolupar l’activisme al carrer.
Internet no es va crear pensant en la transformació social -recordem que el seu origen va ser l’ús militar- però, d’alguna manera, és una eina que ha acabat ajudant a que aquesta sigui possible, resumeix Florés.
Ara bé, l’espai digital tampoc no es pot considerar com un espai imprescindible, cal dimensionar i matissar la seva importància. «És un aliat i un complement fonamental», però l’autora de l’estudi defensa que el treball presencial continua sent fonamental. No hi ha res que pugui substituir la discussió cara a cara a les assemblees – al menys, fins ara-.
Com perseguir les agressions digitals
Florés és molt conscient de que és molt difícil perseguir la violència a les xarxes; a vegades, s’exerceix des de comptes anònims i no sempre és fàcil reconèixer com a agressions. Es tracta d’accions que volen silenciar la veu de les dones i moltes vegades aconsegueixen que la dona víctima dels atacs modifiqui el seu comportament o arribi a abandonar les xarxes.
No obstant, Florés també apunta avanços. Per exemple, ara ja està tipificada la violència masclista a les xarxes i destaca projectes com el de Donestech, que, entre altres activitats, ajuden a les dones a saber com respondre els atacs.
8 de març de 2018: construcció de noves narratives periodístiques
Berta Florés defensa la necessitat de no perdre la memòria pel que fa a com les xarxes han servit, i han estat utilitzades, per reforçar els moviments activistes. El 8 de març de 2018 la lluita feminista va tenir un ressò impressionant i, segons Florés, el paper de les xarxes va ser decisiu.
Des de l’àmbit periodístic, es va fer una feina molt important. Per exemple, el Col·legi de Periodistes es va sumar al «Manifest 8M: les periodistes parem». Prop de 7 mil periodistes i professionals de la comunicació van signar aquest document, en suport a la vaga general feminista convocada. El document denunciava: l’escletxa salarial, el sostre de vidre, la precarietat, la inseguretat laboral, l’assetjament sexual i els menyspreus cap a les dones.
Però, Flores, al seu treball, destaca sobretot la formació d’un equip de dones que es van encarregar d’informar sobre tot allò relacionat amb aquella jornada, aportant així noves narratives periodístiques, narratives fetes amb perspectiva de gènere al 100%. Segons explica Florés al seu estudi, al gener del 2018 es va crear una comissió de comunicació amb dones de diferents punts de Catalunya, encarregada de dissenyar l’estratègia de premsa, xarxes socials i web del 8M a Catalunya. Es reunien de forma telemàtica -un fet que ara amb l’efecte de la pandèmia en la manera de comunicar-nos no crida l’atenció però que, en aquell moment, no estava tan normalitzat- i feien servir Telegram o Skype.
Reptes de futur
Florés, recordant el treball de Remedios Zafra, defensa la necessitat de que les dones puguin arribar a ocupar llocs de treball i càrrecs des d’on introduir la seva mirada. Per exemple, a l’àrea dels videojocs. Caldria rehabitar les xarxes i fer un espai a la mida de les dones, diu l’autora de l’estudi.
Però … té sentit que la lluita feminista es desenvolupi a un espai propietat d’unes entitats que no tenen res a veure amb el feminisme? I aquesta paradoxa es fa especialment evident quan no es donen les condicions necessàries per fer un diàleg com cal. Efectivament, parlem de Twitter.
Florés considera que el diàleg feminista necessita temps (temps per escoltar, temps per reflexionar,…), donar cabuda als matisos i tenir en compte la cura, l’empatia,… En canvi, Twitter acaba sent com un espai agressiu, que alimenta la confrontació i la polarització. Les autores de discursos feministes queden aquí massa exposades i desprotegides. Twitter, diu Florés, no és un espai neutre i, al costat del feminisme, pots trobar informació sobre pornografia o racisme: «és fa difícil dur a terme aquí un debat amb les condicions que aquest precisa».[:]
