El científic publica «Abecedari socioecològic» i opina sobre l’actualitat: «Mentre el debat del Prat sigui entre economistes desenvolupistes contra ecologistes amb poc sentit de la realitat, tindrà poc interès»
Ramon Folch és doctor en Biologia i un referent de la socioecologia. Membre del capítol espanyol del Club de Roma, ha estat professor de la UB i president de la Institució Catalana d’Història Natural, així com consultor de la Unesco en gestió ambiental. Ha rebut nombrosos reconeixements i guardons, com la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i el Ciutat de Barcelona.
En la seva producció bibliogràfica destaquen obres que ja són referencials, com la Història natural dels Països Catalans o Natura, ús o abús. Llibre Blanc de la gestió de la natura als Països Catalans. Ara publica un Abecedari socioecològic, on aplega moltes de les entrades de la secció «Sociofolcologia» aparegudes a la revista Mètode, que publica un llibre que ofereix una visió completa del saber d’aquest científic que ensenya sense petulància.
– Per què aquest abecedari?
– Vol ser un diccionari d’autor com alguns que van començar a aparèixer en el segle XVIII. Però dir-li abecedari m’ha semblat més humil i prudent.
– En el llibre, esmenta que l’inspiren d’alguna manera els diccionaris d’autor, com el Diccionari filosòfic de Voltaire. Creu que en alguns aspectes, com el del pensament, estem una mica com en el temps de la Il·lustració?
– Què més voldríem? Hem socialitzat el coneixement, cosa que em sembla esplèndida, però sobretot hem entronitzat la ignorància. Com va dir una vegada Isaac Asimov, s’ha generalitzat la falsa idea que la meva ignorància val tant com el teu coneixement. I això d’il·lustrat no en té res. Només cal veure les xarxes socials, on el que jo anomeno la cultura de la incultura hi floreix ufanosament. Retornar a una certa Il·lustració seria balsàmic.
– Però fins a quin punt l’eclosió de les xarxes ha estat ajuda o enemic del coneixement?
– Les xarxes, com Internet en general, són un instrument a través del qual s’han difós les virtuts i els defectes del nostre moment sociocultural. Han contribuït en aspectes magnífics a la millora del coneixement, però alhora les xarxes han ajudat a donar tribunes d’ampli ressò a opinadors que, francament, no s’ho mereixien. Constato que a través de les xarxes es difon una quantitat immensa de soroll innecessari i pertorbador.
«A través de les xarxes es difon una quantitat immensa de soroll innecessari i pertorbador»
– Estem entrant en una nova era postindustrial. Però fins a quin punt mantenim actituds que, paradoxalment, provenen de la nit dels temps?
– Tots naixem en la ignorància i hem d’adquirir el bagatge de coneixements que acumulem al llarg de la vida. Però com que cada vegada se saben més coses, el volum de la ignorància relativa és més gran que mai. Revertir això costa i, sobretot, cansa. Crec que és la raó per la qual triomfen els prejudicis i els esoterismes en plena època postindustrial. El nivell d’estupefacció ignorant és molt alt davant d’aquest bagatge cognitiu enorme i per això moltes persones cauen per defecte en una situació d’ignorància carencial sistèmica que ja tenien el dia que van néixer. Això explica que les pseudociències tinguin tant de seguiment. Hi ha molts bruixots encara.
Segueix llegint: Nació Digital
