Audiencias juveniles y cultura digital (2014)

 

 

Audiencias juveniles y cultura digital

Amparo Huertas Bailén; Mònica Figueras Maz (Eds.) (2014): Audiencias juveniles y cultura digital. Bellaterra : Institut de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona.

ISBN 978-84-941310-5-9

– Descarregar el llibre en format PDF (DDD)

SINOPSI:

El 1 març 2012 parlem per primera vegada, en un cèntric bar de la ciutat de Barcelona, ​​d’un projecte que ha acabat tenint com a resultat aquest llibre. En aquell moment, el principal objectiu era organitzar des de la secció “Estudis d’Audiència i Recepció” de l’Associació Espanyola d’Investigació de la Comunicació (AE-IC), i per primera vegada, una jornada que reunís persones i equips que tinguessin en marxa projectes relacionats amb les audiències juvenils per tal d’afavorir l’intercanvi d’idees i experiències. Gràcies a la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el nostre projecte va acabar realitzant-se. I, més endavant, amb l’ajuda de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), vam poder arribar fins a aquesta publicació que presentem aquí. Des d’aquella primera reunió, el treball ha estat intens.

Per arribar al màxim nombre d’equips de recerca, es va optar per obrir un call for papers. La Jornada, amb el títol “Audiències Juvenils: recepció, usos i hàbits mediàtics”, es va desenvolupar finalment el 22 de novembre de 2012 a un edifici de la UPF del Campus de la Comunicació (Barcelona) i va reunir més de 15 ponents de diferents centres europeus. La majoria procedia d’institucions catalanes (Universitat Autònoma de Barcelona, ​​Universitat de Barcelona, ​​Universitat de Lleida, Universitat Pompeu i Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat Rovira i Virgili), però també van exposar els seus treballs grups de la Universitat del País Basc i de la Universitat de Cadis i, a més, van participar equips de França (Université Michel de Montaigne Bourdeaux 3) i Portugal (Universidade Nova de Lisboa). Els ponents convidats van ser: Javier Callejo (UNED), Lucrecia Creszenci (UB), Carles Feixa (Ull) i Joan Ferrés i Prats (UPF).

En detectar l’alt nivell de les ponències, ens vam proposar fer un pas més enllà i pensem en la possibilitat de convidar a tots els equips presents a la Jornada a participar en l’edició d’un llibre. Però, abans, havíem de resoldre la qüestió de l’edició. Va ser en aquest moment quan vam presentar a l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) la proposta d’editar el llibre que ara vostè està llegint.

Ara bé, tot i que aquest document és el resultat de la I Jornada de la Secció d’Estudis d’Audiència i Recepció de l’Associació Espanyola d’Investigació de la Comunicació (AE-IC), no es tracta de la publicació de les actes de la mateixa, sinó que els tretze textos que aquí es reuneixen han estat escrits expressament per a aquesta ocasió. Després de la Jornada es va convidar els / les participants a fer-nos arribar una proposta de capítol de llibre en forma de resums extensos que, un cop rebuts, van passar dos processos d’avaluació. El primer va estar destinat a assegurar la coherència temàtica i la màxima actualització de les dades analitzades i el segon, a unificar estils i qüestions formals.

Els textos finalment reunits aquí ofereixen un ampli i exhaustiu panorama de què suposa investigar la joventut en qualitat d’audiències mediàtiques en l’actualitat. Tots els capítols presenten una elaborada reflexió teòrica que, en la majoria d’ocasions, ve acompanyada de resultats / conclusions de treballs empírics i d’anàlisi d’estudis estadístics.

En termes generals, el conjunt de contribucions ajuda a entendre la manera en què s’està desenvolupant la cultura digital juvenil. D’una banda, queda en evidència la importància de les xarxes socials digitals i es recullen múltiples definicions (màquina de presentificació, escoles de vida, …), s’expliquen diverses conseqüències (espectacularització del jo, personismo social, la necessitat de noves mètriques per valorar els consums que vagin més enllà de l’exposició / visionat, …) i es descriuen nous hàbits mediàtics (prosumición, youtuberos, fans digitals, …). Però, al mateix temps, els textos plantegen qüestions que convé recuperar, ara la classe social com a eix de reflexió, o enfortir, com la importància del component emocional.