Audiencias juveniles y cultura digital

Amparo Huertas Bailén; Mònica Figueras Maz (Eds.) (2014): Audiencias juveniles y cultura digital. Bellaterra : Institut de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona.

ISBN 978-84-941310-5-9

- Descarregar el llibre en format PDF (DDD)

SINOPSI:

El 1 març 2012 parlem per primera vegada, en un cèntric bar de la ciutat de Barcelona, ​​d'un projecte que ha acabat tenint com a resultat aquest llibre. En aquell moment, el principal objectiu era organitzar des de la secció "Estudis d'Audiència i Recepció" de l'Associació Espanyola d'Investigació de la Comunicació (AE-IC), i per primera vegada, una jornada que reunís persones i equips que tinguessin en marxa projectes relacionats amb les audiències juvenils per tal d'afavorir l'intercanvi d'idees i experiències. Gràcies a la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el nostre projecte va acabar realitzant-se. I, més endavant, amb l'ajuda de l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), vam poder arribar fins a aquesta publicació que presentem aquí. Des d'aquella primera reunió, el treball ha estat intens.

Per arribar al màxim nombre d'equips de recerca, es va optar per obrir un call for papers. La Jornada, amb el títol "Audiències Juvenils: recepció, usos i hàbits mediàtics", es va desenvolupar finalment el 22 de novembre de 2012 a un edifici de la UPF del Campus de la Comunicació (Barcelona) i va reunir més de 15 ponents de diferents centres europeus. La majoria procedia d'institucions catalanes (Universitat Autònoma de Barcelona, ​​Universitat de Barcelona, ​​Universitat de Lleida, Universitat Pompeu i Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat Rovira i Virgili), però també van exposar els seus treballs grups de la Universitat del País Basc i de la Universitat de Cadis i, a més, van participar equips de França (Université Michel de Montaigne Bourdeaux 3) i Portugal (Universidade Nova de Lisboa). Els ponents convidats van ser: Javier Callejo (UNED), Lucrecia Creszenci (UB), Carles Feixa (Ull) i Joan Ferrés i Prats (UPF).

En detectar l'alt nivell de les ponències, ens vam proposar fer un pas més enllà i pensem en la possibilitat de convidar a tots els equips presents a la Jornada a participar en l'edició d'un llibre. Però, abans, havíem de resoldre la qüestió de l'edició. Va ser en aquest moment quan vam presentar a l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) la proposta d'editar el llibre que ara vostè està llegint.

Ara bé, tot i que aquest document és el resultat de la I Jornada de la Secció d'Estudis d'Audiència i Recepció de l'Associació Espanyola d'Investigació de la Comunicació (AE-IC), no es tracta de la publicació de les actes de la mateixa, sinó que els tretze textos que aquí es reuneixen han estat escrits expressament per a aquesta ocasió. Després de la Jornada es va convidar els / les participants a fer-nos arribar una proposta de capítol de llibre en forma de resums extensos que, un cop rebuts, van passar dos processos d'avaluació. El primer va estar destinat a assegurar la coherència temàtica i la màxima actualització de les dades analitzades i el segon, a unificar estils i qüestions formals.

Els textos finalment reunits aquí ofereixen un ampli i exhaustiu panorama de què suposa investigar la joventut en qualitat d'audiències mediàtiques en l'actualitat. Tots els capítols presenten una elaborada reflexió teòrica que, en la majoria d'ocasions, ve acompanyada de resultats / conclusions de treballs empírics i d'anàlisi d'estudis estadístics.

En termes generals, el conjunt de contribucions ajuda a entendre la manera en què s'està desenvolupant la cultura digital juvenil. D'una banda, queda en evidència la importància de les xarxes socials digitals i es recullen múltiples definicions (màquina de presentificació, escoles de vida, ...), s'expliquen diverses conseqüències (espectacularització del jo, personismo social, la necessitat de noves mètriques per valorar els consums que vagin més enllà de l'exposició / visionat, ...) i es descriuen nous hàbits mediàtics (prosumición, youtuberos, fans digitals, ...). Però, al mateix temps, els textos plantegen qüestions que convé recuperar, ara la classe social com a eix de reflexió, o enfortir, com la importància del component emocional.

El llibre es divideix en quatre apartats. El primer està format pels textos amb major pes teòric.

Javier Callejo ens fa reflexionar sobre els estereotips que la mateixa investigació ha generat al voltant de la joventut, sobre la manera en què el mercat ha construït a la mateixa i, a més, ens ofereix una perspectiva diferent d'aspectes sobre els quals semblava que ja no cabia dir res més. A partir de preguntes tan suggerents com el per què es projecta que els joves estan manipulats pels mitjans de comunicació, mentre que els adults no ho estarien (o el estarien en menor grau), o reflexions sobre el públic que desitgen els mitjans (objectes i no, subjectes), Callejo desenvolupa un discurs provocador i crític.

Carles Feixa i Ariadna Fernández-Planells desenvolupen la idea de Generació # (versus Generació @), una noció que va ser exposada per primera vegada en aquesta I Jornada de la Secció d'Estudis d'Audiència i Recepció de l'Associació Espanyola d'Investigació de la Comunicació ( AE-IC). Els autors ens expliquen que el terme Generació #, emprat per descriure algunes tendències tecnològiques i culturals presents en el trànsit de l'era digital a l'era hiperdigital, va sorgir en el marc d'un estudi sobre el moviment 15M.

Les reflexions de Llàtzer Echegaray i Carmen Peñafiel tenen com a missió analitzar els usos socials i culturals que es fan de les xarxes socials digitals. La conversió del ciutadà en broadcaster genera un canvi substancial en la forma d'observar els mitjans i de relacionar-se amb ells. Els autors, seguint la teoria de la classe ociosa de Veblen (1899), el comparen amb el que va suposar la possessió d'un jardí en el seu moment: el disposar d'un jardí privat va significar un canvi determinant en l'evolució de la classe social quan la terra va deixar d'estar lligada a la feina ia la dependència, i va passar a tenir un ús exhibicionista ia ser sinònim de bellesa. De la mateixa manera que Veblen considerava que la vida d'ociositat era bella per a tots els observadors a principis del segle XX, a finals del mateix segle i principis del següent la vida que representen els mitjans, íntimament relacionada amb l'èxit, és anhelada per ciutadans / es de tot el planeta. Amb l'arribada de l'online moltes audiències, per
exemple, participen en l'activitat del periodisme; però aquest fenomen no suposa la total llibertat en l'elaboració dels discursos, ja que el més habitual és la imitació dels models definits pels mitjans tradicionals.

Lucrezia Crescenzi ens parla d'una joventut nativa digital que ja té fills i filles i que, per tant, ha d'assumir una responsabilitat com a progenitors. A més, Crescenzi posa sobre la taula la necessitat d'una major atenció cap a les particularitats de les audiències infantils en edat preescolar, atenent tant al nivell cognitiu com al sensorial. L'autora recorda com es va malinterpretar el programa audiovisual infantil Teletubbies, d'Andrew Davenport. La seva producció es va fonamentar en coneixements de logopèdia i psicologia, però el seu llenguatge es va interpretar i jutjar des d'una òptica adulta inexperta.

Els quatre textos agrupats en el següent bloc ens parlen de com els mitjans i indústries del sector estan adaptant-se al desenvolupament de les TICs ia la convergència digital.

El primer treball, signat per Ariadna Fernández-Planells i Mònica Figueras, que aborda la televisió, aprofundeix sobre el multitasking i la televisió connectada. En aquest text, s'assenyala que la "guerra de les pantalles" és un plantejament ja caduc, perquè el que s'està donant avui dia és la "sinergia entre les pantalles".

La proposta de Maria Gutiérrez, Belén Monclús i Josep Maria Martí, que aprofundeix sobre la ràdio, part de la preocupació d'un sector que va haver d'enfrontar-se als canvis tecnològics amb un model de negoci que començava a mostrar signes d'obsolescència.

El tercer, de David Selva i Lucía Car, que tracta sobre el sector musical, planteja qüestions tan importants com l'ús comercial dels fans, els qui actuen com a veritables relacions públiques a canvi, tan sols, de sentir una vinculació emocional amb els ídols.

L'article d'Estefanía Jiménez, finalment, adverteix sobre la necessitat de tenir en compte les particularitats dels hàbits mediàtics de la joventut a l'hora d'introduir missatges publicitaris a les xarxes digitals. L'autora planteja l'humor com un recurs clau per captar l'atenció dels i les adolescents.

El següent bloc està format per textos que incideixen en la qüestió del gènere i la interculturalitat.

Iolanda Tortajada, Núria Arauna i Arantxa Capdevila analitzen en detall les relacions de gènere a la xarxa. Alerten sobre la sexualització de les imatges que es comparteixen allà i conclouen que les interaccions virtuals estan fortament esbiaixades, ja que són construïdes i interpretades en termes del masculí i el femení.

Yolanda Martínez i Amparo Huertas, a partir d'un estudi que combina el gènere i les arrels culturals, assenyalen la "necessitat" de molts progenitors amb experiència migratòria de sobre-protegir els seus filles davant "l'amenaça" d'altres sexes i d'altres costums en l'entorn digital i alerten sobre les dificultats que tenen les adolescents migrants procedents del Magrib a l'hora d'accedir a les TIC.

Maria Badet i Virginia Luzón comproven l'imaginari de la dona brasilera entre la joventut resident a Catalunya, i el seu treball resulta especialment interessant per la metodologia que utilitzen, ja que aquesta provoca el debat i la reflexió entre els i les joves participants.

L'últim bloc ens endinsa en contextos socials específics i ens introdueix en l'àmbit de les metodologies participatives. Els textos de Daniel Meirinho i Nayra Vacaflor ens parlen dels usos de les TIC en entorns juvenils amb risc d'exclusió social, cultural i econòmica. Concretament, exposen projectes desenvolupades al Brasil, Portugal i França. En un treball s'empra el vídeo i en l'altre, la fotografia (Photovoice), com a eines per provocar l'autoreflexió al voltant de les identitats i la convivència.

I, per acabar aquest pròleg, un advertiment. Donada la rapidesa amb què tot canvia, som conscients que alguns dels continguts reunits en aquest llibre deixaran d'estar vigents en breu, però això no els resta, en absolut, el seu valor com a reflexió d'un present cada vegada més efímer. Des d'aquí, els animem a introduir-se en les discussions propostes, perquè creiem que l'adolescència i la joventut són un objecte d'estudi apassionant i crucial per a entendre tant la societat en la qual estem immersos / es com la del futur més immediat. Esperem que l'experiència sigui tan enriquidora com ho ha estat per a nosaltres.

Gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta publicació.


Barcelona, ​​14 març 2014.