Per Redacció OCC InCom-UAB
Omaira Beltrán Sánchez va néixer a Bogotà, Colòmbia. Va estudiar periodisme i comunicació social. Recent graduada, va viatjar a Barcelona, on hi viu des de fa 24 anys. Va estudiar el Màster en Didàctica de la Llengua i la Literatura, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des del 2010 és coordinadora de l’Agència de Comunicació Intercultural ITACAT. Aquest és un projecte de periodisme intercultural i de pau creat amb l’Associació Intercultural Llatins per Catalunya, de la qual Omaira Beltrán també n’és cofundadora i coordinadora. Des del 2008, amb Llatins per Catalunya, realitza projectes per millorar la convivència social i acostar les realitats d’Amèrica i Catalunya. També és membre de la junta directiva de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i membre del Grup de Comunicació de la Xarxa Barcelona Antirumors de l’Ajuntament de Barcelona, organisme que treballa per la millora de la cohesió social a la ciutat comtal. A més, col·labora amb els grups de recerca GENI i amb el Grup Intercultural Interreligiós de la Universitat de Barcelona. Ha estat formadora del Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI) i membre de la Plataforma Diverses8, una iniciativa feminista decolonial, antiracista i antifeixista.
Des de la teva experiència, creus que han canviat les necessitats informatives respecte a la qüestió de la interculturalitat?
Sí, durant els últims anys ha canviat tant la sensibilitat de l’espectador com la preocupació per la generació de les notícies per oferir una mirada més respectuosa amb la interculturalitat. Hi ha mitjans que han treballat i millorat molt el llenguatge que utilitzen tot i que, com explica en Xavier Giró, encara hi ha una mena de periodisme generalista que clarament no contribueix a deslegitimar el racisme i que, en la majoria de casos, segueix escampant falsos estereotips. Pel que fa al periodisme antiracista, en trobem de diversos tipus: des del que simplement atén la veu de les minories -basant-se estrictament en el que diu la llei- al que fa una passa més enllà i en fa la reclamació dels seus drets legítims -digui el que digui la llei-. Cal tenir en compte que la llei d’estrangeria no és cap model de legitimitat humana. És a dir, que si ens quedem només amb la llei, no anirem gaire lluny. Si hi ha un altre mitjà que va més enllà i es qüestiona què estem fent per evitar la causa de la discriminació i agafa una perspectiva de transformació social, millor que millor. En aquest sector de la comunicació, com en tants altres, estem patint els efectes d’un sistema que és patriarcal, capitalista i colonial, amb totes les seves rèmores.
Se sap que moltes de les notícies falses tenen a veure amb la migració. Per què creus que passa això? Què podem fer per fer arribar a la ciutadania narratives en positiu i quins són els principals obstacles?
Per respondre la primera part de la pregunta, cal fer referència a la feina dels investigadors Allport i Postman que, l’any 1947, van ser els primers autors a assenyalar la importància i l’ambigüitat com els principals factors que condicionen la predisposició a creure’s o no un determinat rumor. Fins i tot, van arribar a establir la fórmula per explicar la difusió dels rumors. Segons aquests autors, l’abastament d’un rumor serà el resultat de la multiplicació de la seva importància per la seva ambigüitat. La importància té a veure amb el fet que el contingut del rumor faci referència a algun aspecte que afecti directament la persona que l’escolta. Per exemple, no podem esperar que un ciutadà català difongui rumors sobre el preu dels camells a l’Afganistan, atès que l’assumpte no té massa importància per ell. Tampoc difondrà xafarderies socials sobre una aldea d’Albània, bàsicament perquè no li importa gaire el que facin allà. Si el contingut del rumor no afecta a la persona que escolta, difícilment ho compartirà. D’altra banda, si un rumor és precís, és a dir, aporta noms de persones concretes, dates, llocs, etcètera sempre serà més procliu a ser qüestionat per part de qui l’escolta. En canvi, si és ambigu, serà més difícil de desmuntar. Per exemple, el rumor segons el qual als restaurants xinesos se serveix carn de gos és prou proper i rellevant, atès que es tracta de restaurants on tothom ha anat en un moment o altre, però alhora és força ambigu, atès que no parla d’un restaurant en concret sinó d’un tipus de restaurant en general.
Està clar que la migració és un fet que tenim proper, què és relativament nou i que ens interpel·la a tothom. I més si, per exemple, la migració arriba a un poble on durant anys no ha passat cap novetat. Per aquesta raó, i tenint en compte la naturalesa humana, és normal que es produeixen notícies falses envers les persones migrants. Què podem fer per canviar les narratives o per aconseguir que aquestes siguin positives sense semblar folklòriques? El primer que s’ha de fer és educar en el pensament crític a la gent. El segon pas és promoure o engegar projectes que desmunten aquestes notícies falses i que produeixen un altre tipus d’informació. És el que intentem des de l’Agència de Comunicació Intercultural ITACAT. Amb les entrevistes que fem a ITACAT Ràdio, acostem la veu de moltes persones i projectes que desmunten els falsos rumors o les notícies esbiaixades i donem pas a espais de reflexió per explicar què passa en el món de la interculturalitat, sempre amb una mirada crítica i constructiva.
L’Agència de Comunicació Intercultural ITACAT va néixer l’any 2010. És la primera agència de comunicació intercultural, impulsada per professionals d’origen cultural divers. Com va néixer aquesta idea?
Va néixer perquè un grup de comunicadores de diferents orígens va veure la necessitat de parlar sobre la interculturalitat, des de la diversitat cultural i envers la societat catalana i els mitjans catalans, en aquest cas. Vam començar el 2010 en una radio convencional que es deia Som Ràdio i durant molts anys no vam rebre cap mena de finançament. Varem començar la Maria Dantas, que actualment és diputada, l’Oscar Valles i una servidora. És a dir, dues persones d’origen colombià i una persona d’origen brasiler. A partir del 2016, el projecte es va incorporar a les dinàmiques del Grup de Comunicació de la Xarxa Antirumors i, des de llavors, ha rebut una subvenció de l’Ajuntament de Barcelona. El 2017 varem iniciar les emissions d’ITACAT Ràdio a Youtube. En aquest període ja s’incorpora més gent a l’equip, com ara en Daniel Solano, en David Beltrán i en Flávio Carvalho, i també hem comptat amb la participació puntual i valuosa de la Patricia Martínez, l’Adolfo Rodriguez, la Maria Pinell, la Maria Badet, en Carles Peña o l’Aroa Ortega. Gràcies a tots ells, l’abril del 2021 ja tenim enregistrats 120 programes de ràdio.
Com ha evolucionat? S’han aconseguit els objectius del projecte inicial? O, potser, aquests s’han transformat a llarg d’aquests més de 10 anys?
L’objectiu inicial s’ha complert des de l’inici. S’ha donat veu a persones i projectes que normalment no tenen veu als mitjans de comunicació generalistes i massius i, a més, s’ha evolucionat com a mitjà. I en aquest sentit, hem organitzat quatre edicions del Curs de Comunicació i Periodisme Intercultural #Comunicanvi i això ens ha permès mantenir una reflexió constant sobre com es treballa la diversitat cultural als mitjans de comunicació. Ens agradaria engegar més projectes des de l’agència, però de moment ITACAT ja està fent la seva tasca. Cada dia tenim més persones entrevistades i més projectes presentats al nostre programa de ràdio i, al nostre web, desperten l’interès en altres mitjans de comunicació massius, on són entrevistats o tractats. Aquest és l’objectiu principal de l’agència.
Actualment com treballeu a la vostra agència? Quina dinàmica de treball seguiu? Com seleccioneu els temes? De quina manera us ha afectat la pandèmia COVID-19?
Actualment som quatre professionals de la comunicació que interactuem amb entitats que es dediquen a la sensibilització entorn la interculturalitat i els drets humans en tot el món, i molt especialment a Catalunya. Sovint, els temes es treballen prèviament des del Grup de Comunicació de la Xarxa Antirumors. En altres casos, ens contacten directament. I, de vegades, parem l’orella a tot el que està passant a Barcelona i Catalunya relacionat amb la interculturalitat, amb una mirada constructiva i a la vegada critica. Respecte a com ens ha afectat la Covid-19, imagino que de la mateixa manera que a la resta de mitjans. Ara hi ha més dificultat per fer segons quines tasques presencials que abans eren habituals. Però ens hem adaptat ràpidament a les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies.
ITACAT té relació amb diversos grups de recerca especialitzats en temes de migracions ubicats a diferents universitats catalanes. De quina manera treballeu aquest diàleg amb el món de la recerca? O, dit d’una altra manera, quins fruits sorgeixen, o han sorgit, d’aquesta col·laboració?
Hem convidat els grups de recerca a les diferents formacions sobre periodisme intercultural que hem fet i també sempre hem volgut ser un pont entre les diverses recerques que s’estan executant al país i que enriqueixen el sector de la comunicació de la interculturalitat i els drets humans. També treballem per donar visibilitat als i les investigadores diversament culturals i als resultats de les seves recerques. Les epistemologies, que moltes vegades no són tingudes en compte, per aquesta dinàmica que subtilment s’imposa als mitjans a causa de l’eurocentrisme.
Una persona interessada en seguir el vostre treball, a on podria trobar el material que vosaltres elaboreu?
Ens pot cercar al canal ITACAT Ràdio a Youtube o al web itacat.info. També podeu seguir els perfils d’ITACAT a Twitter, Facebook i Instagram.
Esteu oberts a les col·laboracions? Què ha de fer una persona que vol col·laborar amb vosaltres?
Sí. Poden escriure a redaccio@itacat.info i explicar-nos de quina manera poden o volen col·laborar amb nosaltres. També pot unir-se al grup de comunicació de la Xarxa Antirumors. Aviat farem unes formacions internes al voltant de la generació de materials que permetin als i les periodistes treballar de manera més professional els temes relacionats amb la migració i la diversitat cultural.
Quins plans de futur teniu a ITACAT a curt termini?
Ara estem a punt de fer la presentació dels resultats del 4rt Curs de Comunicació i Periodisme intercultural #ComuniCanvi: Racismes Mediàtics Post-Covid. Podeu veure el llistat de totes les sessions aquí: Imaginaris racistes a través de la imatge en temps de Covid-19 – YouTube. Un dels propòsits que tenim de cara al futur és fer créixer el Curs de Comunicació de la Xarxa Antirumors i estem treballant per mirar d’iniciar un projecte de literatura intercultural.
