Autora: Ana Augusto Arenas
A través de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (2000), la Comunitat Europea va establir el principi de “No discriminació” (art.21) segons el qual es prohibeix qualsevol mena d’exclusió per raons de discapacitat. Aquesta idea queda plasmada de forma explícita a l’art. 26, relatiu a la integració de les persones amb diversitat funcional. En aquest s’estableix que la UE “reconeix i respecta el dret de les persones discapacitades a beneficiar-se de mesures que garanteixin la seva autonomia, la seva integració social i professional i la seva participació en la vida de la comunitat”.
Amb l’objectiu de complir amb aquestes premisses es va crear, l’any 2006, la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CNUDPD). Malgrat que no va entrar en vigor fins a l’any 2011, la Convenció deixava constància -des d’un primer moment- de tots aquells àmbits en què es considerava que era necessari incloure adaptacions per tal que les persones amb diversitat poguessin exercir de manera efectiva els seus drets. L’escrit també assenyalava quines eren les esferes en les quals s’havien vulnerat els drets de les persones amb diversitat i quines havien de reforçar-se per tal de garantir i protegir aquestes potestats.
El document fa especial èmfasi en l’àmbit de la comunicació. A l’art. 9, es pot llegir el següent: “els Estats Parts adoptaran mesures pertinents per a assegurar l’accés de les persones amb discapacitat, en igualtat de condicions amb les altres, a l’entorn físic, el transport, la informació i les comunicacions, inclosos els sistemes i les tecnologies de la informació i les comunicacions, i a altres serveis i instal·lacions oberts al públic o d’ús públic, tant en zones urbanes com rurals”.
En l’espai dedicat a la llibertat d’expressió i d’opinió i l’accés a la informació (art.21) és on s’indica que s’ha de vetllar per tal que les persones amb qualsevol classe de deficiència puguin gaudir del fet de “recaptar, rebre i facilitar informació i idees en igualtat de condicions amb les altres i mitjançant qualsevol forma de comunicació”. D’aquesta forma s’insta a tots els estats membres signants de la Convenció a adaptar els formats informatius a les necessitats de les persones amb diversitat. A més s’encoratja, especialment, als mitjans de comunicació públics i privats a complir amb els supòsits esmentats.
El govern central espanyol, per tal de poder aplicar els principis anteriorment exposats, va promulgar la Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual. Al seu art.8, relatiu als drets de les persones amb discapacitat, es diu: “els poders públics i els prestadors fomentaran el gaudi ple de la comunicació audiovisual per a les persones amb discapacitat i l’ús de bones pràctiques que eviti qualsevol discriminació o repercussió negativa cap a aquestes persones”. Aquesta norma implica incloure traductors de llengua de signes, la subtitulació i audiodescripció i, a més a més, també permet el patrocini per sufragar les mesures d’accessibilitat, excepte en el cas de la Corporació RTVE.
Règim legal sobre diversitat del sector audiovisual a les autonomies de parla catalana
Cinc anys abans, a Catalunya ja s’havien previst i inclòs aquests supòsits relatius a les persones amb diversitat funcional. Va ser a través de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya. A grans trets, aquesta indicava que els prestadors de serveis públics havien de garantir a les persones amb discapacitat poder accedir de manera efectiva als continguts emesos.
Això implicava el següent. D’una banda, un aspecte molt general: “establir els mecanismes tècnics pertinents per a garantir l’accés de les persones amb discapacitat als continguts”. I, de l’altra, qüestions més concretes: “incorporar progressivament, en el cas de prestadors de serveis televisius, en llur programació la subtitulació per a persones sordes, la llengua de signes catalana i l’audiodescripció per a persones cegues, per tal d’afavorir l’accés de les persones amb discapacitat a la comunicació audiovisual”.
Pel que fa a la Comunitat Valenciana, la Llei 1/2006, de 19 d’abril, del sector audiovisual també havia tingut en compte la qüestió relativa a l’accessibilitat de les persones amb discapacitat als seus continguts. Per aconseguir-ho van marcar uns objectius mesurables com seria adaptar el 50% (que progressivament hauria d’augmentar fins al 100% en un termini de deu anys) de la programació diària de les televisions públiques a “l’emissió de programes accessibles a les persones amb discapacitat sensorial auditiva mitjançant subtitulat i la inclusió de la llengua de signes espanyola (LSE)”.
Finalment, en el cas de les Illes Balears, a partir de la Llei 5/2013, d’1 d’octubre, audiovisual de les Illes Balears, es van introduir els mateixos drets previstos a la llei estatal però amb algunes diferències. Un exemple seria el fet de comptar amb “un mínim de tres hores a la setmana d’interpretació amb llengua de signes” en comptes de dues com s’indica a la llei nacional. El mateix succeeix amb el nombre d’hores d’audiodescripció: tres hores en el cas de les Illes Balears, una més que a la llei estatal.
Observant l’adaptació de les webs dels canals de televisió autonòmics
Ens centrarem ara en com els tres canals públics que emeten en llengua catalana (TV3, À Punt i ib3TV) contemplen aquesta qüestió. Parem atenció, concretament , en les seves pàgines web.
TV3
En el cas del canal català, al seu Llibre d’Estil s’indica que els continguts han de ser intel·ligibles per a tots els usuaris. Per fer-ho, aquestes són les indicacions que es fan: adequar les mides i el contrast de textos i botons de les pàgines perquè puguin ser consultats per les persones amb dificultats visuals, adaptar les imatges amb textos i els enllaços perquè les persones cegues puguin fer un seguiment dels continguts mitjançant un lector de pantalla. Tanmateix i seguint amb el manual, també s’han d’incloure subtítols en gran part de les produccions audiovisuals que difonen per internet.
Si ens fixem en la web de TV3, trobem que aquesta efectivament compta amb titulars de grans dimensions que permeten diferenciar unes informacions d’altres. Pel que fa als textos i botons de les pàgines, aquests se subratllen en cas de ser premuts, però no canvien de color ni ressalten allò a consultar. Amb tot, les imatges inclouen textos i això facilita a les persones amb diversitat visual poder entendre allò que s’està il·lustrant.
Destaca també positivament el fet que compten amb el Telenotícies i les principals notícies del dia en llengua catalana de signes. A més, en general, dins de l’espai dedicat a notícies, aquelles que compten amb vídeo mostren el text en pantalla de forma que pot ser llegit i, gràcies a eines d’audiodescripció, també pot ser escoltat. A més a més, quan es reprodueix el vídeo s’ofereix la possibilitat de veure’l amb subtítols.
Així doncs, en resum, trobem dues grans eines de cara a l’accessibilitat. La primera seria la subtitulació de programes i, la segona, l’audiodescripció. De fet, la majoria de les sèries i programes s’emeten amb audiodescripció. Tot i això, hi ha aspectes millorables com les notícies de la secció d’esports on els vídeos no compten amb subtítols i, a més, es fan servir vídeos de xarxes socials també sense subtitular.
À punt
Si ens fixem en el Llibre d’Estil d’À Punt, el principal canal públic de la televisió valenciana, trobem que un dels principals objectius en l’espai dedicat a persones amb discapacitat o diversitat funcional és “aconseguir que la informació (…) siga accessible, assequible, adaptable, adequada i acceptada”. Per fer-ho, i en relació amb el seu portal web, preveuen fer “les adaptacions necessàries perquè les persones amb deficiències visuals tinguen accés via els lectors de pantalla”, a més de dissenyar una presentació de la informació “en forma d’imatges, enllaços, marcs o encapçalament” per facilitar l’ús d’aquests lectors. Finalment, de cara a les persones amb deficiències auditives, plantegen “facilitar-los transcripcions per als àudios i per als subtítols sincronitzats amb els vídeos”.
En el cas d’À Punt, també trobem que el seu disseny és senzill i permet diferenciar i trobar ràpidament les informacions que ofereixen, gràcies, en part, a les grans dimensions que ocupen els titulars. Malgrat això, no incorporen, com si fa TV3, el fet que en prémer un botó aquest canviï de color o se subratlli per indicar que ha estat polsat.
D’altra banda, la web de la televisió valenciana incorpora el contingut dels Telenotícies de cada migdia en llengua de signes, així com inclou en format vídeo l’espai dedicat a la meteorologia. Tot plegat resulta molt positiu. No obstant això, ens trobem que, ni a la secció d’esports ni a la de continguts a la carta, compten amb cap mena de subtitulat. De la mateixa forma, les notícies d’última hora que es van actualitzant tampoc compten amb aquesta opció, cosa que dificulta l’accessibilitat a les persones amb diversitat.
Ib3TV
En relació amb la radiotelevisió pública de les Illes Balears, ib3TV, aquí trobem que dins de la seva pàgina web no ofereixen cap informació relativa a l’accessibilitat digital del seu servei. Amb tot, al seu Pla d’Actuació 2021, sí que indiquen que “està previst dur a terme la culminació del procés de renovació tecnològica de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, que permetrà realitzar un ús òptim de la tecnologia necessària per a facilitar al màxim l’accés als continguts que ofereixen els diversos canals d’IB3, tan tradicionals, com online”. Però, de moment, a ib3TV podem veure que, encara que la majoria de notícies compten amb lletres grans que diferencien uns continguts d’altres, aquestes no canvien de color en ser clicats ni mostren cap alteració que permeti detectar que hi ha incorporat un vincle activat.
Pel que fa a les notícies amb vídeo, aquestes no compten ni amb subtítols ni tampoc són doblades en llengua de signes. Amb tot, trobem que les informacions que inclouen video sí compten amb la transcripció escrita del discurs oral i, a més, normalment de forma completa. Exceptuant, això sí, el cas de les entrevistes. De la mateixa forma, tampoc no s’inclouen subtítols ni en l’espai dedicat als programes d’entreteniment ni a les sèries i altres continguts.
Canvis constants, però encara insuficients
Finalment, com hem vist, tots tres mitjans de comunicació haurien de millorar alguns aspectes de cara a l’accessibilitat als seus continguts web. Així, podrien aconseguir uns continguts 100% adaptats a les persones amb discapacitat.
Amb tot, trobem que contínuament s’estan portant a terme millores per tal de poder garantir el dret d’igualtat d’accés a la informació a tothom. Una bona prova és la incorporació de tecles d’accés ràpid com fa TV3, que faciliten la navegació. Aquestes permeten, per exemple, aturar o engegar una reproducció prement una única tecla.
O, com a aposta de futur, a finals del 2020, la CVMC va signar un conveni amb la Universitat Politècnica de València, per poder aplicar la intel·ligència artificial perquè els continguts d’À Punt es puguin subtitular de manera automàtica, tant en valencià com en castellà.
