Autora: Ana Augusto Arenas
La desinformació que circula a les xarxes socials, la necessitat de desenvolupar sistemes de verificació o d’una major alfabetització mediàtica són problemes i reptes actuals que fan palès la utilitat d’estudis sobre el sector. Molt probablement aquesta és una de les raons que han permès la consolidació de l’Informe de la comunicació a Catalunya. Entitats públiques i privades donen suport des de fa més de dues dècades a aquesta obra. Ara acaba de publicar-se la seva onzena edició dedicada a l’anàlisi del bienni 2019-2020.
Aquest darrer volum, l’informe de la comunicació a Catalunya 2019-2020, va ser presentat el passat divendres 5 de novembre a un acte que es va poder seguir via streaming al canal de YouTube de l’InCom-UAB. En l’acte hi van participar Jordi del Río, director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; Virginia Luzón, vicerectora de Comunicació i Promoció a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona); Amparo Huertas, directora de l’InCom-UAB i professora titular de la UAB; Bernat López, coeditor d’aquesta edició (amb Marta Civil i Serra, de l’InCom-UAB) i membre del Grup de Recerca en Comunicació Asterisc i del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV (Universitat Rovira i Virgili), i Paula Zapata, cap de Comunicació i Relacions Institucionals de Naturgy.
Jordi del Río va destacar la tasca de l’informe qualificant-la com “una eina que, amb el pas dels anys, ha estat un clàssic i s’ha convertit en una referència obligada pel que fa a l’estudi acadèmic al nostre país”. Segons el director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, aquests Informes, coordinats per l’InCom-UAB, han esdevingut un element “indispensables per ajudar al govern en la seva tasca” (relativa a l’impuls del sector de la comunicació). Jordi del Río va remarcar l’aposta des de la Generalitat de Catalunya per aquesta publicació.
Virginia Luzón, en representació de la UAB, va posar de manifest que el document “és un treball que reflecteix tot el talent que tenim a Catalunya en l’àmbit de la comunicació”. I, finalment, Paula Zapata, en representació de Naturgy -principal patrocinador de l’obra-, va subratllar la importància d’aquesta edició concreta, ja que malgrat les dificultats suposades per la pandèmia el resultat final de l’informe “demostra l’esperit de seguir investigant i seguir aprenent sobre la comunicació”. Fet que és de vital importància en qualsevol àmbit (mitjans de comunicació, empreses o administracions) per poder anticipar-se a les necessitats de la ciutadania, va explicar Zapata.
Resultats de l’informe 2020-2021
Bernat López, qui signa l’epíleg de l’Informe de la comunicació a Catalunya 2019-2020, va ser també l’encarregat de presentar el contingut d’aquesta edició a aquest acte de presentació. El professor i investigador de la URV va exposar els aspectes més rellevants d’aquesta onzena edició. A continuació, teniu un resum de la seva intervenció.
L’univers comunicatiu que avança o emergeix
Dins d’aquest bloc temàtic trobaríem que allò que més ha evolucionat, sobretot durant el temps de pandèmia i en el confinament, ha estat: la digitalització i la virtualització, la pantallització o individualització (el “transvasament dels consums culturals i comunicatius a les pantalles plurals – ordinadors, tablets, telèfons mòbils-”) i la personalització (el consum a la carta no lineal). També s’ha donat un augment de la Hikikomorització. Aquesta, segons l’investigador de la URV, fa referència a “un fenomen que es va detectar al Japó fa una vintena d’anys i que consisteix en la tendència dels adolescents i els joves a l’aïllament. Viure a la seva habitació i comunicar-se amb el món de manera virtual, a través d’internet i de les pantalles”. Amb tot, aquest esdeveniment, que ens va afectar a tots durant la pandèmia, s’ha observat que venia afectant (des de fa temps enrere) a joves i adolescents que cada cop sortien menys i socialitzaven més des de casa fent servir les pantalles.
D’altra banda, el coeditor de l’informe va apuntar que “s’ha produït una continuïtat i expansió en l’espai relatiu a la banda ampla, fet que ha suposat una expansió de la fibra òptica en l’àmbit rural i l’inici de l’expansió del 5G als pobles”. Així mateix, han continuat creixent la premsa i l’audiovisual a la carta gràcies als consums i interessos provocats per la pandèmia. D’igual forma ha succeït amb totes les modalitats d’escoltar la ràdio per internet (streaming, podcast, etc.), tot l’univers dels videojocs i l’escolta de música en línia a través de diferents plataformes.
Amb tot, Bernat López va voler especificar que “la novetat més gran és la velocitat del canvi i el salt que s’ha fet durant el bienni i, concretament, durant la pandèmia”, ja que aquesta ha suposat un accelerador per als canvis que ja s’estaven produint gradualment.
L’univers analògic que s’estanca o retrocedeix
Pel que fa als mitjans tradicionals en l’àmbit cultural i comunicatiu, que es troben en “regressió”, Bernat López assenyala que, més que viure un procés d’extinció o desaparició, aquest sector s’està acomodant i això implica una reducció.
Així, es pot observar que hi ha una disminució dels consums analògics i grupals. Aquest últim com a efecte conjuntural de la pandèmia pel fet de no poder-se reunir físicament. Tot plegat ha donat lloc a què la indústria de la música -en directe- i el cinema – a les sales d’exhibició- hagin estat els sectors més greument perjudicats per la Covid-19. Juntament amb els consums en viu, també ha retrocedit la premsa en paper (tant diaris com revistes), els quals no han pogut compensar amb la premsa online la pèrdua d’ingressos per la crisi del paper.
Per altre costat, la ràdio i la televisió hertzianes han estat dos dels sectors que han perdut penetració. Especialment la televisió, que ha perdut audiència en favor de la televisió a la carta, on ha emigrat la major part de les audiències juvenils.
L’univers editorial que ha sortit reforçat de la pandèmia
En el cas del sector del llibre trobem que aquest ha sortit consolidat de la crisi pandèmica. Això no s’ha produït gràcies al llibre digital sinó al llibre en paper. Segons va explicar Bernat López: “sembla que (aquest sector) està vivint un moment dolç. No només durant la pandèmia, sinó que sembla que aquest moment s’està allargant, amb xifres de venda i d’índex de lectura molt significatius”, fet que “no deixa de ser una mica aparentment paradoxal que en l’època del bit, de la pantallització i dels consums digitals, al producte cultural més antic de totes les indústries culturals li vagi bé”.
De cara a la propera edició
L’Informe de la comunicació a Catalunya és una obra única, per la seva trajectòria ben consolidada i el seu caràcter interuniversitari. A l’elaboració de l’Informe de la comunicació a Catalunya 2019-2020 han participat 26 especialistes (14 homes i 12 dones), membres de cinc universitats: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB), Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat Rovira i Virgili (URV) i Universitat de Vic − Universitat Central de Catalunya (Uvic-UCC). A més d’altres institucions i empreses com l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), Eurecat Centre Tecnològic de Catalunya, Grup Enderrock, Blackpool Digital i Guía de la Radio.
L’estructura de l’Informe de la comunicació a Catalunya s’ha mantingut al llarg de totes les seves edicions. Els canvis fets han estat obligats per la mateixa evolució del sector. Cada edició es concentra en un bienni, però la consulta del seu conjunt permet una lectura i l’anàlisi transversal. Aquesta edició, centrada al bienni 2019-2020, inclou tres apartats. Al primer, Marc general, es desenvolupen tres capítols: Les polítiques de comunicació; L’entorn tecnològic i, per últim, La recerca en comunicació. La segona part, Mitjans i indústries de la comunicació i la cultura, inclou set capítols dedicats respectivament a la premsa, la ràdio, la televisió i les plataformes audiovisuals, el cinema, el llibre, la música i el videojoc. Al darrer bloc, destinat a tractar amb profunditat aspectes clau del bienni, es poden trobar aquests tres capítols: Comunicació científica en pandèmia: els reptes i aprenentatges del virus Covid-19; Desinformació, iniciatives de verificació i alfabetització mediàtica a Catalunya; i Comunicació corporativa: els vincles amb la ciutadania en un context d’emergència sanitària.
De cara a la propera edició de l’informe de la comunicació a Catalunya s’espera que aquest no només continuï amb el recorregut ja iniciat fa gairebé vint anys -recordem que el primer Informe feia l’anàlisi sobre l’any 2000-, sinó que inclogui nous capítols com, per exemple, un dedicat de forma específica a les xarxes socials, que, fins ara, han estat tractades de forma transversal. I, amb relació a l’apartat de reptes, bloc que l’obra dedica a l’anàlisi dels temes que defineixen el bienni, es planteja la possibilitat de dedicar un punt al públic infantil. Aquests són alguns dels compromisos a avaluar que Amparo Huertas, com a directora del centre de recerca responsable de la coordinació de l’Informe, va indicar.
Vídeo de l’acte de presentació: https://www.youtube.com/watch?v=Y1oct3ccZlA
Accés a l’informe: https://ddd.uab.cat/record/245270
