El Parlament de Catalunya va acollir el 16 de novembre l’acte commemoratiu del 25è aniversari de la revista Quaderns del CAC, publicació científica de referència en el sector de l’audiovisual editada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) adreçada a fomentar l’anàlisi i el debat crític.
A la seva intervenció, el president del CAC, Xevi Xirgo, va defensar que “25 anys després, els Quaderns segueixen sent un referent al sector” i va recordar el moment que va aparèixer el número 1 de la revista. Va ser al març de 1998: faltaven 5 mesos perquè aparegués Google, la TDT – que ara sembla en declivi – ni tan sols existia; Netflix era una distribuïdora de cintes per correu postal que acabava de néixer i faltaven molts anys perquè aparegués Twitter, els smartphones o els podcasts.
Quaderns del CAC té una periodicitat anual i tots els seus articles estan disponibles en català, castellà i anglès. Es pot consultar a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert), repositori cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes.
Actualment, la revista està co-dirigida per Amparo Huertas, professora titular al Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i directora de l’InCom-UAB, i Sara Suárez, investigadora postdoctoral Juan de la Cierva en el grup de recerca Communication Networks and Social Change de l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Un fet insòlit ja que les antigues direccions eren úniques i masculines i per primera vegada dues dones acadèmiques de diferents generacions en van prendre el relleu, ara ja fa un any.
Xirgo reclama una versió 2.0 del CAC
Xevi Xirgo va reivindicar “la feina feta i la feina que queda per fer” per part del CAC, sobretot en el moment actual, en què finalment s’ha desencallat la tramitació del projecte de llei de l’audiovisual de Catalunya, per posar al dia tant les competències com el pressupost del Consell. El president del CAC va destacar que, quan va néixer, aquest organisme va ser pioner a l’Estat Espanyol i a Europa, i que sempre ha intentat estar al dia dels canvis controlant-los de manera responsable fins allà on han arribat les seves competències.
El president del CAC va demanar una ampliació competencial i pressupostària del regulador català per afrontar els nous reptes de l’audiovisual, entre els quals va esmentar la intel·ligència artificial, les plataformes de continguts audiovisuals i el bon ús dels mòbils. “Ens cal una versió 2.0 del CAC que passi sobretot per una aposta valenta per actualitzar i ampliar les seves competències, encara que trepitgem alguns ulls de poll a uns quants quilòmetres d’aquí. No és pas una cosa tan estranya”, va argumentar Xirgo. “Amb aquests 25 anys ho han fet pràcticament tots els reguladors europeus en els darrers anys perquè tots són conscients de que ara el problema no són les eines sinó els continguts. Cal vetllar pels continguts i per allò que consumim”, va reclamar el president del CAC.
Xirgo va posar en relleu el paper dels presidents que l’han precedit en el regulador català a l’hora de fomentar la recerca. “Des del seu impulsor, Lluís de Carreras, a Roger Loppacher, passant per Francesc Codina, Josep Maria Carbonell i Ramon Font, tots han sigut conscients, en tot moment, de la importància de mantenir els Quaderns”.
Molló: “la revista és una aposta valenta i un acte de compromís amb la ciutadania”
Al seu torn, la vicepresidenta del CAC i editora de Quaderns del CAC, Rosa Maria Molló, va afirmar que editar “una revista de comunicació és una aposta valenta i sobretot un acte de compromís amb la ciutadania”. Quaderns del CAC manté el seu objectiu original: ser una plataforma de diàleg i reflexió sobre la comunicació i la cultura audiovisual. Més de 575 autors i autores de més de 35 països, alguns presents a l’acte, han publicat articles a la revista ajudant així a fomentar l’anàlisi i debats crítics sobre l’audiovisual.
Molló va reafirmar el compromís que té el CAC a seguir impulsant la revista d’investigació amb el convenciment que treballar per una investigació en comunicació científica sòlida és sinònim de progrés. “Aquest és l’únic camí que tenim perquè la nova societat del coneixement reflecteixi un país plural, inclusiu i igualitari com el que volem”, va puntualitzar.
A l’acte, els diversos equips de direcció de Quaderns del CAC van explicar en primera persona les seves experiències, projectes i feina feta. En format vídeo, vam poder escoltar a Agustí Pons, primer director (1998-1999); Joan Manuel Tresserras, editor (2001-2006); Josep Grifeu, director (2001-2012); Salvador Alsius, editor (2015-2020), i Emili Prado, director (2015-2022).
Presentació del número 49 dels Quaderns de CAC
La segona part d’aquesta celebració del 25 aniversari es va dedicar a presentar el número 49 de la revista, amb el monogràfic “Universitat i pensament crític: formar en comunicació”. Aquest número està dedicat a analitzar els reptes de la universitat actual a l’hora de formar els futurs comunicadors i comunicadores.
Amparo Huertas va encarregar-se de la presentació del contingut de la nova edició. A l’inici de la seva intervenció va destacar que “assumir la direcció implica reconèixer la seva llarga trajectòria però a la vegada ens obliga a avançar en la seva consolidació com a revista acadèmica”. “Un dels objectius de Quaderns dels CAC és que sigui lloc de consulta que permeti a tothom estar al dia de la recerca que s’està fent”, va remarcar Huertas.
Pel que fa a la decisió del tema del monogràfic, Huertas va subratllar que “hi va haver un consens sobre la urgència de reflexionar entorn la formació universitària. La pregunta que ens vam fer va ser: quin ha de ser el paper, ara, de les universitats?”. La co-directora de la publicació confessa que sap que “és una pregunta molt complexa que alhora genera molts interrogants”.
El monogràfic recull finalment cinc articles: “La lògica mercantilista, el fonament actual dels estudis universitaris. Una reflexió entorn del Grau en Periodisme”, de José Luis Terrón Blanco; “Comunicació Audiovisual i pensament crític: reptes per a la formació universitària”, de Lydia Sánchez i Jorge Franganillo; “La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB). 50 anys de servei públic i de suport a l’ensenyament i la recerca (1972-2022)”, de Marta Civil, Marta Rial i Teresa Santos; “Digitalització, mercat de treball i formació. Oportunitats i vulnerabilitats pels graduats en Comunicació”, de María del Carmen Garcia, Beatriz Catalina i Manuel Martínez, i “YouTube com a eina de divulgació formativa del TFG: el cas del Grau en Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona”, de Patricia Lázaro i Ileana Zeller.
La secció miscel·lània del número 49 de Quaderns del CAC deixa en evidència la força dels estudis de gènere amb els seus dos articles. El primer, de Juan-José Sánchez-Soriano, “Homonormativitat o marginalitat: el doble patró en els personatges LGTBIQ+ de sèries de televisió” i el segon, d’Isaac Pecino i Lorena Gómez, “La invisibilitat de l’esport femení al informatius de la televisió pública catalana el març del 2023”.
Quin ha de ser el paper ara de les universitats?
Per tancar l’acte, representants de quatre facultats de comunicació catalanes van reflexionar sobre les competències i formació dels futurs professionals de la comunicació a la taula rodona moderada per Sara Suárez. Hi van participar Carles Pont, degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Miquel Térmens, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (UB); Enric Marín, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Amalia Creus, sotsdirectora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Per Carles Pont, la Universitat “ha d’ensenyar a aprendre fent” però s’ha d’incorporar la idea “d’aprendre pensant”. Pel degà de la Facultat de Comunicació de la UPF, hi ha un nou repte amb les noves tecnologies: “els estudiants les saben usar més que nosaltres però el que no tenen clar és com impacten a la societat. Hem de tenir el compromís social i ètic en la transformació”.
Miquel Térmens va afegir “que hem d’ensenyar als alumnes que estem en un món global en transformació i els mitjans de comunicació que ara hi ha potser, quan surtin de la Facultat, ja hauran canviat. Els estudiants han de saber que treballaran amb una indústria canviant i uns perfils professionals també canviants. Ara els periodistes han de fer de tot. S’han de saber transformar tal com s’està transformant la societat”.
Enric Marín considera que “les facultats de comunicació tenim una gran responsabilitat que té relació amb el moment històric que estem vivint i el paper de la comunicació”. El degà de la UAB pensa que “hem de repensar-nos i apropar-nos més a les facultats més tecnològiques” i també “hem d’influir sobre els debats que es fan en aquestes facultats tecnològiques”. D’aquesta manera, Marín va defensar el debat entre la tecnologia i la ciència social.
Amalia Creus posa de relleu la importància de posar en valor el pensament crític en un context on la formació universitària també està condicionada per les demandes del món laboral.
Cloenda
La presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, va clausurar l’acte. Al seu discurs, va destacar de Quaderns del CAC que “és una publicació científica que va dirigida al sector de l’audiovisual però també a la ciutadania general i legisladors”. Erra va destacar el rigor acadèmic de Quaderns: “ha sigut mirall de les transformacions del sector audiovisual i de la societat dels últims 25 anys. Una eina per promoure la reflexió, el diàleg, l’anàlisi i debat crític sobre la professió i els productes audiovisuals”. Per la presidenta del Parlament de Catalunya, “la formació és clau i necessària. És important tenir professionals ben preparats, amb esperit crític i molt rigorosos a un moment de gran desinformació”.
Per commemorar el 25 aniversari de la revista, es va comptar amb el treball de l’artista visual Jesús Galdón. Durant un mes, a la sala del Parlament, es podrà gaudir d’una instal·lació obra d’ell, on han quedat recollits els valors i conceptes treballats per Quaderns del CAC durant els seus 25 anys (investigació, audiències, fake news, educació mediàtica,…). Galdón també s’ha encarregat del disseny de la portada del número 49.
Vídeo de la commemoració del 25è aniversari de Quaderns del CAC i presentació del número 49: https://www.parlament.cat/ext/f?p=700%3A15%3A0%3A%3A%3A15%3AP15_ID_VIDEO%3A14857116
