Neus Bonet, exdegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i Diana Riba, eurodiputada dels Verds / Aliança Lliure Europa, van conversar entorn el Reglament Europeu sobre la Llibertat de Mitjans de Comunicació, aprovat el 13 de març de 2024. Es tracta d’un reglament d’aplicació directa que entrarà en vigor l’any 2025 a tots els estats membres. Aquest és un pas important pels drets dels periodistes i la llibertat de premsa a Europa, que pretén protegir els periodistes i els mitjans contra les ingerències polítiques i els programes d’espionatge. Per primera vegada, Europa es proposa establir salvaguardes comunes per protegir la llibertat, la transparència i el pluralisme dels mitjans de comunicació, inclosa la protecció de l’ofici de periodista i dels informadors.
Segons va confessar Bonet, “els periodistes, que no ens agrada ser regulats i preferim l’autoregulació, vam estar amatents a l’objectiu d’aquesta normativa per l’impacte futur als mitjans de comunicació a Europa”. Però la proposta no ha estat exempta de crítiques, va avançar Bonet, especialment per part d’algunes organitzacions periodístiques que avisen que són unes normes mínimes i que calen més esforços de protecció de les fonts i, sobretot, més protecció sobre l’ús de programes espia contra periodistes.
No obstant això, la seva aprovació -amb 467 vots a favor al Parlament Europeu- indica un clar compromís amb la protecció i el foment de la llibertat i el pluralisme dels mitjans de la Unió Europea. Diana Riba afirma que va ser “un dia històric per la democràcia europea”. En paraules de Riba, l’objectiu va estar clar des del principi: “la protecció del periodisme i la pluralitat informativa a Europa i, al final, la protecció de la democràcia”. Riba explica que al principi es van demanar sobre com es pot legislar i regular un espai de llibertat, però, tot i que sembla un contrasentit, és evident que era necessari.
Els senyals que van mostrar la necessitat d’una legislació van ser els escàndols d’espionatge, veure com hi ha estats membres on hi ha concentració de mitjans audiovisuals que destrossa la pluralitat informativa, les fakes news o la desigualtat de regulació d’uns mitjans i la no regulació de les plataformes que cada vegada tenen més pes com a distribuïdores d’informació. Diana Riba admet que “hi havia moltes alarmes” i, d’aquí, la necessitat de “regular espais que han de ser de llibertat”.
L’eurodiputada dels Verds / Aliança Lliure Europa apunta que hi ha països com Hongria i Polònia on la pluralitat ja està en retrocés. A Hongria ha desaparegut la diversitat informativa, on només hi ha una informació, dirigida per la ideologia política que està al govern. Com regulem perquè els estats membres hagin de garantir la pluralitat informativa en el seu territori?
A altres països, també es veu que va en retrocés. Riba indica que només mirant el nombre de mitjans de comunicació o els percentatges de l’accionariat de les empreses del sector ja es percep. A la trobada es va recordar que, a l’Estat Espanyol, hi ha tres grups empresarials que controlen el 75% del sector mediàtic i això és un indicador que ja ens ha de posar en alerta. A Hongria hi ha 500 mitjans, però només hi ha un sol propietari. A França, el 90% dels mitjans està controlat per 9 multimilionaris. Són dades que demostren que era imprescindible una regulació.
Punt 1. Protecció de la independència editorial. El reglament exigirà que els estats membres respectin la llibertat editorial dels proveïdors de serveis de comunicació i millorin la protecció de les fonts dels periodistes. A més, els proveïdors de serveis de comunicació hauran d’assegurar la transparència de la propietat amb la publicació d’aquesta informació i prendre mesures per garantir la independència de cada una de les decisions editorials.
L’Estat ha de garantir que hi hagi aquesta independència informativa i editorial. Les autoritats reguladores hauran de ser transparents. Els mitjans de comunicació hauran de dir qui hi ha darrera i qui són els seus propietaris. El ciutadà podrà veure qui l’està informant – fet que ara es gairebé impossible, va dir Diana Riba. Amb la nova llei es vol garantir també aquest tipus de transparència així com la transparència de la publicitat institucional dins dels mitjans de comunicació.
Pel que fa al control dels mitjans de comunicació per garantir la independència i el pluralisme, hi haurà un nou board, una nova agència reguladora nacional que serà una nova ERGA (European Regulators Group for Audiovisual Media Services). Riba va parlar d’una ERGA plus que tindrà moltes més competències i serà un organisme a qui ens hi podrem adreçar. A la nova ERGA també hi haurà un consell assessor, del que en formaran part entitats i experts de tot Europa que es vincularan a la presidència.
Punt 2. No a l’ús de programari espia contra els mitjans. La Llei de Llibertat dels Mitjans de Comunicació incorpora salvaguarda davant l’ús de programari espia contra mitjans de comunicació, periodistes i els seus familiars.
Si un estat membre incompleix una directiva, hi ha eines per sancionar. Pel grup Verds / Aliança Lliure Europa, “aquest punt es queda curt i voldríem que les fonts estiguessin molt més assegurades ja que veiem casos molt greus d’espionatges a periodistes i, fins i tot, espionatge a les fonts”.
Punt 3. Mitjans públics independents. Si existeixen mitjans públics, cal que disposin d’un finançament adequat i estable per tal de garantir-ne la independència editorial. La direcció i el consell de govern dels mitjans públics s’hauran de designar mitjançant procediments transparents, oberts i no discriminatoris. Els mitjans públics han de proporcionar pluralitat d’informació i opinió de manera imparcial de conformitat amb la seva missió de servei públic.
El control dels mitjans públics sempre crea conflicte. Riba constata que s’aposta perquè hi hagi mitjans públics a tots els estats europeus i que aquests siguin plurals, així com amb una direcció que no es pugui canviar fàcilment. A més, també es vol garantir que aquesta pluralitat no es trenqui per canvis de govern. D’aquesta manera, es pretén que no torni a passar el que va succeir a Polònia, que passats dos anys de funcionament van arraconar i deixar sense fons i sense connexió ràdios i televisions, trencant així la pluralitat informativa. Aquesta regulació defensa que les direccions siguin rotatives i que un mitjà públic no sigui aprofitat com a eina ideològica.
Punt 4. Transparència de la publicitat institucional. La Llei de Llibertat dels Mitjans de Comunicació establirà nous requisits per l’assignació de la publicitat institucional de manera que sigui transparent i no discriminatòria.
Es pretén d’una manera senzilla que s’informi de la publicitat institucional que hi ha als mitjans. Segons va explicar Riba, aquí es va generar un debat ates que només es volia aplicar a ciutats amb més d’un milió habitants i, d’aquesta manera, molts es quedaven fora de la regulació. Segons va expressar Riba, se sap que amb més transparència, menys corrupció i més informació pels ciutadans.
Punt 5. Test de pluralisme dels mitjans. La Llei de Llibertat dels Mitjans de Comunicació exigeix que els estats membres avaluïn l’impacte de les concentracions del sector dels mitjans de comunicació en el pluralisme i la independència editorial de la premsa. També requereix que tota mesura legislativa reglamentaria o administrativa per part d’un estat membre que pugui afectar els mitjans de comunicació sigui motivada i proporcionada.
Segons es va comentar a la trobada, aquest punt ha estat un dels debats més difícils perquè el tema de les concentracions es viu molt diferent a cada estat membre. Segons va expressar l’eurodiputada, hi ha estats membres, com Hongria i Polònia, on sentir parlar de concentracions és com sentir parlar del diable i, en canvi, a altres països, més del Nord, preocupa la supervivència dels mitjans de comunicació.
Punt 6. Protecció del contingut en línia dels mitjans. Com a continuació del que disposa la llei de Serveis Digitals, la Llei de Llibertat dels Mitjans de Comunicació incorpora salvaguardes contra la retirada injustificada de continguts dels mitjans produïts de conformitat amb els estàndards professionals. La llei diu que en els casos que no comportin riscos sistèmics, com ara sobre la base d’informació, les plataformes digitals molt grans que pretenguin retirar determinats continguts lícits dels mitjans perquè els consideren contraris a la política de la plataforma hauran d’informar al proveïdor de serveis de comunicació interessat sobre els motius abans de dur a terme aquesta retirada. Aquestes plataformes hauran de processar de manera prioritària tota queixa presentada per un proveïdor de serveis de comunicació.
Diana Riba constata que el seu grup polític no volia aquest punt a la directiva. L’eurodiputada assegura que volien protegir la informació i que aquesta sigui veraç (no, fake news), però no creuen en l’autocertificació per demostrar que un mitjà de comunicació és rigorós. Riba alerta de que aquesta mena d’auto-check sembla molt perillós “perquè sabem que alguns se’ls protegirà la informació de la plataforma quan en el fons no serà rigorosa”. Un punt conflictiu està en com crear la llista de mitjans rigorosos. Com es farà? Qui la farà? Perquè, va insistir Riba, optar per l’auto-check no serveix de res.
Punt 7. Nou dret dels usuaris de personalitzar la seva oferta de mitjans. La Llei de Llibertat dels Mitjans de Comunicació introduirà el dret de personalitzar l’oferta de mitjans en els dispositius i les interfícies com ara els televisors connectats, de manera que l’usuari pugui canviar la configuració predeterminada per adaptar-la a les seves preferències personals.
És aquesta una mesura antimonopoli? – va demanar Neus Bonet. Riba respon que amb aquesta llei es vol trencar amb el sistema que sembla s’està implantant, on quasi és una obligació tenir Netflix a casa i, per tant, poca lliure disposició. Cada vegada és més complicat personalitzar les nostres pantalles. El nou Reglament insta a que es doni accés a personalitzar i que no ens vinguin determinades aplicacions en els dispositius i que puguem canviar d’una manera intuïtiva aquestes interfícies. Hi ha aspectes molt regulats i altres d’ús molt quotidià molt poc regulats i que se’n van massa enllà. Com a grup Verd, Riba explica que volen personalitzar certs aspectes de l’algoritme i trencar aquest mur que s’ha generat que representa un alt negoci per les plataformes i molt poca decisió personal.
Punt 8. La Comissió proposa la creació d’un comitè europeu de mitjans de comunicació independent integrat per autoritats nacionals de l’àmbit dels mitjans de comunicació. El Comitè promourà l’aplicació efectiva i constant del marc normatiu de la Unió Europea en matèria de mitjans de comunicació en particular, assistint a la comissió en l’elaboració d’unes orientacions sobre qüestions de regulació dels mitjans.
Aquest comitè encara no s’ha constituït. Serà aquest ERGA plus on també hi hauran associacions, entitats i experts. En principi, el comitè ha d’estar sota el paraigües de la comissió i s’espera que, a la llarga, sigui un organisme independent. El comitè podrà alertar, però les decisions no seran vinculants.
Recupera el diàleg: https://www.youtube.com/watch?v=_a4PiC4TjYQ
