El canvi climàtic és un dels majors reptes als que s’enfronta la humanitat. Segons la comunitat científica, s’ha d’actuar de forma urgent per tal d’evitar catàstrofes mediambientals, ecològiques, socials i econòmiques. Però, tot i les evidències, bona part de la població nega l’existència del canvi climàtic i, d’alguna manera, això no ajuda els partits polítics a prendre mesures ambicioses.
De tot això, de com les plataformes digitals contribueixen a la desinformació climàtica i de com els discursos de la indústria dels combustibles fòssils manipulen l’opinió pública i eviten així les regulacions en el sector, se’n va parlar el 24 d’abril al Palau Macaya. La conferència, titulada “Desinformació Climàtica: de la negació a la demora”, va estar co-organitzada per la Fundació La Caixa i la UNESCO.
L’auditori estava ple i no és estrany, atès el nivell dels ponents:
Lluís de Nadal Alsina, professor de Comunicació, Cultura i Societat a la Universitat de Glasgow. Doctor en Comunicació per la Universitat de Columbia, el seu treball se centra en la desinformació i les xarxes socials, especialment en el context del canvi climàtic. Ha realitzat estades de recerca a diverses universitats, com la Universitat de Warwick (Regne Unit) i Paris IV Sorbonne Université (França).
James Painter, investigador associat a l’Institut Reuters i professor a l’Escola de Geografia de la Universitat d’Oxford. Painter és un destacat acadèmic britànic especialitzat en comunicació del canvi climàtic i mitjans de comunicació. També és investigador visitant sènior del Grantham Research Institute de la London School of Economics.
Ambdós ponents van aportar idees de gran interès, molt útils per reflexionar sobre el fenomen de la desinformació climàtica. En concret, van destacar els principals obstacles als que s’enfronta la transició verda.
De la negació del canvi climàtic a l’endarreriment del canvi climàtic
Segons Lluís de Nadal Alsina, “la desinformació climàtica no és un tema nou i la indústria petrolera porta bastantes dècades intentant sembrar desinformació sobre la base científica per protegir els seus interessos”.
El que sí que és nou és el fet que cada vegada sigui més difícil negar el canvi climàtic. El canvi climàtic és ja una evidència i, davant això, la industria petrolera, enlloc d’admetre-ho, ha innovat el seu discurs: “ha passat de la negació del canvi climàtic a l’endarreriment del canvi climàtic. És a dir, tracta d’endarrerir les polítiques climàtiques per mantenir els seus interessos davant l’evidència del canvi climàtic”, explica el professor de la Universitat de Glasgow.
Les xarxes socials, grans aliades de la desinformació climàtica
Hi ha discursos que aturen l’actuació contra el canvi climàtic i els seus efectes es mouen en un nou escenari mediàtic marcat per l’auge de les xarxes socials. “Els poderosos i la indústria petrolera l’han après a usar molt bé”, explica Nadal Alsina.
En un principi es van vincular les xarxes amb la difusió dels valors democràtics i, fins i tot, es van entendre com a eina per enderrocar estructures de poder. Però les estructures de poder han après a usar les xarxes i els seus recursos comunicatius són molt superiors al dels moviment ecologista. D’aquesta manera, proliferen discursos negacionistes i d’endarreriment. “Les xarxes socials els hi estan posant molt fàcil”, assenteix el professor de Comunicació, Cultura i Societat a la Universitat de Glasgow . Les xarxes socials i les plataformes digitals s’han convertit en els grans aliats de la desinformació i s’espera que la Unió Europea sigui capaç de regular aquets espais.
Els interessos de la indústria petrolera marquen les opinions més visibles
James Painter ha analitzat com els mitjans de comunicació (tradicionals -com la BBC o New York Times- i digitals) han informat sobre el canvi climàtic els últims 10 anys. Painter també considera que aquest no és un tema nou, però apunta una visió diferent: alguns projectes científics han estat dirigits pels interessos de la indústria petrolera, promotora de la difusió d’informació falsa, i, en conseqüència, la naturalesa del negacionisme climàtic ha canviat els últims anys.
Negar el que està passant es denomina “escepticisme de tendència”. Segons Painter, els nous discursos argumenten que sí està passant -no neguen el canvi climàtic- però alhora indiquen que l’impacte no és dolent i, per tant, posen en qüestió la necessitat de polítiques específiques per fer front. Painter recorda que les tres argumentacions que s’usaven al passat eren: no està passant, no és culpa nostra i no és dolent; en canvi, ara es diu: “les solucions no funcionen o no són de fiar, és a dir, la ciència no és de fiar”.
Més de 500 acadèmics de ciències socials de tot el món, incloent Espanya, participen a la Climatic Social Science Network (CSSN), una xarxa internacional centrada en la comprensió de les dinàmiques culturals i institucionals del conflicte polític sobre el canvi climàtic. El seu objectiu és combatre l’obstruccionisme climàtic, l’actuació de les persones que obstrueixen les solucions i bloquegen l’acció.
La televisió, primera font d’informació del canvi climàtic
Els mitjans de comunicació tenen un paper molt important. Painter ho avala amb dades d’un estudi fet per l’Institut Reuters sobre com la població s’informa del canvi climàtic. Aquesta recerca mostra que els documentals de la televisió són la primera font d’informació. Aquest és un fet que sorprèn al propi Painter, atès l’auge de les xarxes socials. La televisió és clau, encara és una font d’informació fonamental, va remarcar l’investigador.
Painter dona més dades: una de cada quatre persones se sent exposada a notícies falses sobre el canvi climàtic i, entre les principals fonts d’aquestes, apareixen polítics, partits i governs, a més de celebritats, ONGs i organitzacions benèfiques.
Algoritmes que fomenten la desinformació del canvi climàtic
Lluís de Nadal Alsina, a més del canvi des del negacionisme al endarreriment, parla d’una altra transformació que té a veure amb el naixement de les xarxes socials, un espai molt propici per la difusió d’aquest tipus de continguts. Per evidenciar-ho, Nadal Alsina menciona el hashtag #ClimateScan (estafa climàtica), que va guanyar popularitat a X (abans Twitter) a mitjans de juliol de 2022. La data no és casualitat. Aquest hashtag es fa viral uns mesos abans de la Cimera del Clima celebrada a Egipte. Darrera d’aquest hashtag hi havia influencers amb molts seguidors, però també comptes automatitzades, bots que retuitejaven tots els continguts amb aquest hashtag, que eren continguts negacionistes i d’endarreriment.
Les xarxes socials no només són un espai de circulació sinó que també promouen la desinformació activament. Els algoritmes, quan els usuaris buscaven informació amb la paraula clau “clima” en aquelles dates, recomanaven continguts amb el hashtag #ClimateScan (estafa climàtica) abans que #Climate Emergency (emergència climàtica). Molts milions de persones que buscaven informació sobre el clima, el primer que trobaven era desinformació sobre el canvi climàtic. No se sap el motiu pel qual Twitter recomanava aquesta etiqueta, atès que hi ha molta opacitat sobre com funcionen els algoritmes. Potser #ClimateScan era un hashtag molt popular perquè estava inflat artificialment per comptes automatitzades.
Per la seva banda, el contingut publicitari també és una via per a la difusió de continguts negacionistes i d’endarreriment. Durant els mesos al voltant de la Cimera Climàtica d’Egipte del 2022, la indústria petrolera i organitzacions lligades a aquesta es van gastar entre 3 i 4 milions de dòlars amb 4.000 anuncis a Facebook i Instagram. I darrerament també han aparegut grups a Facebook, WhatsApp o Telegram.
Les limitacions del fact-checking
Com a mesura per combatre la desinformació climàtica, el doctor en Comunicació per la Universitat de Columbia comenta el fact-checking, la verificació de fets. Aquesta eina és fonamental en moments de crisi, quan falta informació o no hi ha informació oficial, com per exemple quan va succeir la DANA a Valencia a finals del 2024. A més, a mig termini, Nadal Alsina considera que el fact-checking pot tenir beneficis positius atès que pot influir en la conducta dels polítics. Aquests, si saben que els poden “enganxar” mentint i que la seva reputació pot quedar afectada, poden canviar d’actitud.
Però, segons Nadal Alsina, el fact-checking no és una solució màgica. Té un problema d’abast: es calcula que només el 3% de les persones que han vist una notícia falsa veuran la seva corresponent correcció. Té un problema de credibilitat: aquesta és una eina que no està ben considerada entre la gent que més desinformació consumeix. Però, sobretot, costa molt que la gent canviï de creences. La forma en que veiem el món, la ideologia, es difícil modificar només perquè ens diguin que una informació és falsa.
Les limitacions de l’educació mediàtica
Davant les dificultats de fact-checking, s’estan dissenyat altres iniciatives basades en una mena d’inoculació. El mecanisme funciona com una vacuna. Es mostra una dosis petita de desinformació acompanyada d’una breu explicació de perquè ho és i de les tècniques de manipulació que s’han usat. D’aquesta manera, després, quan aquesta persona s’afronta a una dosis més alta de desinformació real, es suposa que està preparada per combatre-la. “És com intentar generar anticossos contra la desinformació”, explica Nadal Alsina d’una forma irònica. Però la inoculació tampoc no és una solució perfecta. Té limitacions. “La ideologia també neutralitza l’efecte de la inoculació. A vegades no és prou potent per contrarestar el bagatge cultural”, exposa Nadal Alsina.
Reflexions sobre com fer front a la desinformació climàtica
Per Nadal Alsina, la solució passa per intentar tancar els espais pels que es cola la desinformació abordant les condicions socials que generen demanda de desinformació. Cal escoltar les pors i les preocupacions de les persones que s’oposen a les polítiques. D’aquesta manera es podrien fer polítiques i estratègies comunicatives més inclusives.
La verificació de fets és fonamental però només en moments de crisi. Ara bé, quan la desinformació creixi i sigui de més qualitat gràcies a la IA, serà molt difícil discernir-la. Per exemple, serà més difícil discernir entre informació creada artificialment o informació creada per humans. L’educació mediàtica, o inoculació, pot jugar un paper important, però la ideologia pot neutralitzar els seus efectes. Les plataformes haurien d’estar obligades a explicar el motiu pel qual els seus algoritmes potencien la desinformació. Cal més transparència en el seu funcionament. La regulació de les plataformes hauria de permetre que les plataformes estiguessin obligades a ser més ètiques.
Painter conclou que “és molt difícil trobar estratègies efectives per combatre aquest nivell de desinformació”. Però l’investigador de la Universitat d’Oxford vol acabar amb un missatge esperançador: la IA també pot ajudar a identificar la desinformació.
Podeu recuperar la conferencia “Desinformació Climàtica: De la negació a la demora” en aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=7v-ugvqRWf4
