La fotografia encaixa en diferents àmbits del coneixement, la comunicació, l’art o la memòria històrica. Però quan la fotografia arriba a l’aparell arxivístic assoleix per defecte l’estatus de document, afegint una nova dimensió al debat de la seva naturalesa i funcions. Aquest va ser el punt de partida de la Fototertúlia “La fotografia a l’arxiu. Fons i col·leccions fotogràfiques”, que va ser una explicació detallada de la filosofia i manera de treballar a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona (AGDB)”.
La trobada va serel 5 de maig al Pati Llimona (Barcelona), a càrrec de Montserrat Baldomà, fotògrafa i arxivera de l’AGDB. Va estar organitzada per Fotoconnexió, una associació cultural que té com finalitat d’investigar, conservar i difondre la fotografia i l’audiovisual, principalment en l’àmbit català.
Baldomà va explicar que l’oficina de l’arxiu acull la gestió documental corporativa, l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona i els fons de reserva de les publicacions corporatives. La missió de l’AGDB és impulsar la implantació del sistema de gestió documental i de l’administració electrònica, desenvolupar instruments tècnics i oferir assessorament i suport en matèria de gestió documental als centres gestors de la corporació i als organismes del sector públic.
De forma molt didàctica i amb molts exemples, Baldomà va explicar els fons i col·leccions més significatius que es conserven a l’arxiu històric de la Diputació de Barcelona. El material de l’AGDB es pot consultar al recinte de Maternitat i a l’Escola Industrial (Barcelona) i aviat es podrà fer consulta mitjançant una nova web, va anunciar Baldomà.
Posar en valor el patrimoni fotogràfic
La fotografia ha assolit a l’arxiu un estament prou sòlid com per repensar la manera en què l’habita. Amb aquesta perspectiva treballa l’AGDB per conservar, gestionar i difondre els seus fons d’imatges, que en els darrers anys s’han vist incrementats notablement i, per això, ha estat el moment de fer alguns replantejaments, va comentar Baldomà.
A l’Arxiu General es custodia la documentació produïda als diferents àmbits competencials de la Diputació de Barcelona i els seus organismes i entitats dependents o vinculades, i també el material procedent d’entitats o persones privades. Els fons contenen documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, sonors, gràfics i cartogràfics.
Baldomà distingeix tres tipus de fons: de fotografia, audiovisuals i sonors. De fotografia, va nomenar diversos fons privats fotogràfics (Ricart, Gallardo, Juandó, Singia, Díaz Vigo), fons privats mixtos (Juncadella, Junyer-Canals, Lola Anglada) i fons de l’administració mixtos (DdB, SPAL, Casa Caritat, Casa Maternitat i escoles i organismes vinculats a la Diba). Pel que fa a audiovisuals, va esmentar diversos fons privats (López Bodria) i privats mixtos (Juncadella, Junyer-Canals) i, sobre els fons sonors, va destacar els fons d’organismes vinculats (COM Ràdio) i els fons de l’administració mixtos (Diba).
A la seva presentació, Baldomà va donar el llistat de fons privats generats per persones, famílies i empreses:
501 Lola Anglada i Sarriera (1909-1988)
502 Jeroni Martorell i Terrats (1899-1950)
503 Dolors Canals i Farriols (1913-2010)
504 Joan Junyer i Pascual (1909-1994)
505 Espai Natural Sant Miquel del Fai SL (1990-2016)
506 Narcís Ricart i Baguer [1920-1940]
507 Antoni Gallardo i Garriga (1905-1942)
508 Frederic Juandó Alegret (1910-1960)
509 Emili Juncadella i Vidal (1910-1929)
510 Eduardo Diaz Vigo (1993-1994)
511 Josep Singla Marsal (1907-1938)
I, pel que fa a col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença, va esmentar aquests documents:
902 Col·lecció de documentació escolar d’alumnes de l’Escola del Treball
902.01 Col·lecció Josep Mariné Olivan (1935-1941)
903 Col·lecció de documentació escolar d’alumnes i professores de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona
903.01 Col·lecció Pilar Rocabayera Indarte (1930-1936)
903.02 Col·lecció Concepció Casanova Danés (1920-1927)
903.03 Col·lecció Aurora Massó
903.04 Col·lecció Josefa Cabot
904 Col·lecció de diapositives del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)
905 Col·lecció del concurs fotogràfic “Catalunya 1934” organitzat per El Día Gráfico (1934)
906 Col·lecció Enric Pedemonte i Clarà (1862-1908)
907 Col·lecció Ramon Roig Masvidal
Montserrat Baldomà comenta que a l’AGDB es plantegen com es comunica la fotografia a l’arxiu i com es poden resignificar aquests documents. Tot seguit, va presentar catàlegs monumentals del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, com la Mission Héliographique, 1951.
Canvi de canal, canvi de significat
Baldomà cita diversos filòsofs per explicar la importància dels canals de distribució. Menciona Marshal McLuhan (“el mitjà és el missatge”) i també recull l’opinió de Vilem Flusser: “amb cada canvi de canal, la fotografia canvia de significat: d’un significat científic canvia a un significat polític, a un significat comercial i a un significat artístic. D’aquesta manera, la divisió de les fotografies en canals no és un simple procés mecànic sinó un procés de codificació. Els aparells de distribució imprimeixen amb la fotografia el seu significat final pel receptor”. Pel que fa als espais discursius, la fotògrafa i arxivera de l’AGDB es recolza en la historiadora d’art Rosalind Krauss, que “posa de relleu el pes dels diferents dominis culturals assignats a una determinada tècnica i a cada canal de distribució”.
Evitar amagar el context original de la fotografia
Baldomà, a la seva presentació, apunta que “el codi tècnic no només forma part intrínseca de la fotografia sinó que en condiciona la manera en que aquesta representa” i “la tecnologia situa les fotografies en un encreuament cultural concret, relacionat amb la seva funció i significats”. Per a l’experta, “la fotografia és un objecte cultural complex”. I respecte els encreuaments culturals, cita diferents referents com l’assagista Susan Sontag, “la fotografia sempre és un objecte en un context”; el pintor i crític d’art John Berger, “el significat és el resultat de comprendre les funcions”, i l’historiador d’art Ernst Gombrich, “cap fotografia explica la seva pròpia història”.
“Davant d’aquest repte el paper de l’arxiu ha de ser, no tant recuperar aquell encreuament, ja que és impossible, sinó evitar diluir o amagar el context original. Cal fer-lo present amb les eines de descripció, en els paràmetres de digitalització, amb el diàleg amb el nostre usuari. En definitiva, en la manera en què entenem el fet fotogràfic i en la identificació dels desplaçaments discursius”, explica Baldomà.
I, com a conseqüències, n’apunta la importància de la instal·lació i mètodes de conservació, la inversió de recursos (en la restauració, per exemple), els modes i protocols d’accés, el sistema de gestió (quantitat i qualitat de la informació) i la consideració de l’autor/a. I com ho fem? Es pregunta amb veu alta Montserrat Baldomà. Doncs, a través de la gestió de dades, del tractament de la documentació, del servei de consulta i préstec, de la difusió i dels projectes.
Documentació i conservació
Respecte la gestió de dades, Baldomà assenyala “la descripció física de les fotografies (tècnica de la fotografia, tècnica de captura, estatus, polaritat, cromia-color, orientació, suport, estat de conservació); el títol formal / títol l’atribuït (significats connotats i denotats), camps relacionals per a diferents fotografies amb la mateixa imatge; identificació de còpies o originals en altres fons o en altres arxius; i elaboració de fitxes de fons complertes, publicades a la web de l’arxiu. Baldomà va explicar el projecte d’aplicació d’eines de processament avançat, tecnologia de reconeixement d’imatge i IA que ajuda a la identificació, millora de les descripcions, indexació automàtica i altres metadades que augmentin la capacitat.
Del tractament de la documentació apunta el dipòsit 02 de la Maternitat i el dipòsit 03 Cambra climatitzada Maternitat, que es manté amb una temperatura d’entre 14-16 graus per garantir la seva conservació. Baldomà també parla de les tasques de neteja i instal·lació de plaques de vidre, presa de mostres per a anàlisis microbiològiques i seguiment de possibles processos d’acidificació mitjançant tires A-D Strips. A més, Baldomà també va comentar les tasques de digitalització, amb mitjans propis i externs, arran de la preparació d’una nova web que aviat permetrà accedir als seus fons i col·leccions.
Implementació del Pla Transversal de Gènere
Montserrat Baldomà va destacar la implementació del Pla Transversal de Gènere (PTG), una eina estratègica per aplicar la perspectiva de gènere interseccional a tots els processos, tècniques i polítiques d’arxiu i gestió documental així com a les accions de difusió i investigació. Una iniciativa capdavantera elaborada des del propi AGDB orientada a minimitzar el biaix interseccional en el tractament de la documentació.
Com a impacte del PTG en el tractament de fons i col·leccions, destaca la revisió del llenguatge dels instruments arxivístics i de gestió documental, la inclusió de la metadada gènere/sexe en les descripcions on aquesta informació pugui ser rellevant, l’execució d’un programa pilot de tractament documental amb perspectiva de gènere (Fons Lola Anglada), el foment de la investigació en temes de gènere i la incorporació transversal de la perspectiva de gènere a les exposicions de l’AGDB.
Difusió a través de les xarxes socials
Respecte el servei de consulta i préstec, Baldomà apunta la necessitat del diàleg amb la persona, identificant les seves expectatives i contextualitzant els fons. A l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona, hi ha possibilitat de préstec intern, però també de préstec extern.
Pel que fa a la difusió, Baldomà destaca la publicació a xarxes com Instagram i Facebook, a més del trasllat de l’entrada a la web en forma de glossari així com l’etiqueta #ArxiudeParaules, que té com a objectiu acostar i donar a conèixer termes relacionats amb l’arxiu, la gestió documental, la fotografia i la conservació de documents.
