L’Institut de la Comunicació de la UAB (InCom-UAB) va presentar el passat dijous, 27 de novembre, l’Informe de la comunicació a Catalunya 2023-2024 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona. L’estudi, que es caracteritza per analitzr de forma detallada l’evolució del sector en períodes de dos anys, a aquesta edició ha tingut molt present els processos d’hibridació i plataformització, que cada vegada fan més difícil establir fronteres entre mitjans i àmbits.
L’acte de presentació va comptar amb les intervencions de Marc Melillas, director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; Virginia Luzón, vicerectora de Comunicació de la UAB; Amparo Huertas, directora de l’InCom-UAB; i Joan Francesc Fondevila, president de la Societat Catalana de Comunicació–Institut d’Estudis Catalans (SCC-IEC). Naturgy, patrocinador de l’Informe, no va poder participar per problemes d’agenda. També hi va haver espai pel debat amb l’equip editor, format per Amparo Huertas (UAB), Bernat López (URV), Celina Navarro (UAB) i Luiz Peres-Neto (UAB).
Un dels aspectes destacats per l’Informe és la feblesa de la pràctica periodística. Fins i tot, al capítol dedicat a les polítiques relacionades amb el sector, es planteja la necessitat del compromís polític per promoure i garantir una pràctica periodística de qualitat. Però, sobretot, el document fa especial èmfasi en la debilitat del periodisme en català: “el creixent ús de les xarxes socials com a fonts d’informació debilita molt especialment el periodisme en català, atesa la seva reduïda presència en aquest entorn”. Per tant, “la manera en què es gestiona la creació i distribució dels continguts dins de l’espai digital fa necessari prendre mesures per evitar la invisibilitat de la llengua catalana”. A més, la intel·ligència artificial agreuja el problema: “la IA s’entrena amb continguts propis de cada mitjà i això perjudica les llengües amb menor nombre de parlants, com el català o l’aranès”.
L’Informe sempre inclou un bloc dedicat als reptes del bienni i aquests són els tres temes tractats en aquesta edició: l’ús de la IA a l’àmbit del periodisme, la comunicació corporativa a les xarxes socials i el tractament mediàtic de les ruralitats. El primer capítol indica com els mitjans locals veuen la IA com una eina fonamental per suplir la manca de recursos. El segon assenyala que, a Catalunya, les i els CEO participen en xarxes socials com a principals portaveus de les seves organitzacions. Per últim, el tercer argumenta que cal superar encara molts estereotips i llocs comuns i renovar l’imaginari d’un rural ressituat, revitalitzat i resilient.
Els òrgans reguladors
Amb una mirada més global, el document posa en evidencia la dificultat a l’hora de definir estratègies a mig i llarg termini quan els canvis es van acumulant d’una forma tan accelerada que es fàcil caure en el mètode d’assaig i error, res recomanable per la inestabilitat que això genera. A més, aquests canvis constants també fan que cada vegada sigui més complex regular el sector, un repte que demana tenir òrgans reguladors forts i no és aquesta la situació que s’ha donat al 2023-2024: “A Espanya, la designació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) com a entitat coordinadora de serveis digitals està generant molta polèmica, especialment després de l’atorgament de competències de control, supervisió, inspecció i sanció sobre les plataformes digitals aprovat pel Consell de Ministres el febrer de 2025. Es proposa crear un registre estatal adscrit a la CNMC d’accés públic. Aquest registre recolliria, en coordinació amb les autonomies, informació sobre la propietat i els ingressos en concepte de publicitat institucional”.
Models de negoci i cultura
El document deixa palesa la dependència del sector dels ingressos publicitaris, però també parla de noves tendències en creixement: “malgrat que la publicitat continua sent la base del finançament del sistema, els ingressos per subscripció i els formats híbrids reforcen la sostenibilitat d’algunes empreses, mentre que d’altres són més dependents de les subvencions i els ajuts públics”. Ara bé, es reafirma la centralitat del sector televisiu pel que fa a la publicitat: “la televisió, malgrat la pèrdua d’audiències, continua captant la major part dels ingressos publicitaris, mentre que la publicitat digital no acaba de despuntar en termes de rendibilitat”.
Altre aspecte destacat a l’Informe són els nous hàbits de consum de música i la seva influència a l’àmbit de la ràdio musical: “la creixent centralitat de les plataformes globals d’àudio en el consum musical, amb un fort protagonisme de Spotify, està provocant una reducció de l’audiència de les ràdios musicals, acompanyada d’un consum cada vegada més dispers. El 2024, l’escolta de música en estríming a Catalunya el dia anterior a l’enquesta va arribar al 85,1% de la població de 14 anys o més”.
No obstant, també es poden trobar apostes optimistes. Per exemple, pel que fa al sector del cinema, es recull: “la possible consolidació de la Filmoteca de Catalunya com a equipament nacional dedicat a la conservació, la preservació i la difusió del patrimoni i la cultura cinematogràfiques amb l’Avantprojecte de llei de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya”.
L’Informe de la comunicació a Catalunya 2023-2024 compte amb el suport de la Generalitat de Catalunya (Direcció General de Mitjans de Comunicació, Departament de la Presidència) i el patrocini de Naturgy. Coordinat des de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), a aquesta edició participen equips d’investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat Rovira i Virgili (URV), Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Universidad Complutense de Madrid (UCM).
