Després de nou edicions –la darrera, el 9 i 10 d’abril passat–, el Congrés Internacional de Recerca en Comunicació ha superat l’etapa de consolidació i s’enfronta al repte de definir quin paper vol jugar, a partir d’ara, en l’oferta anual de cites rellevants del sector de la comunicació a Catalunya, per no dir als territoris de parla catalana en general.
El balanç d’aquesta edició del Congrés –organitzat com sempre per la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans– és un bon punt de partida per afrontar el futur: ha reunit més de cent autors i autores a Barcelona, procedents de 34 universitats i grups de recerca diferents, que han presentat 54 comunicacions en total. Unes dades semblants a les d’edicions anteriors, però amb tendència a l’augment d’aportacions internacionals, que s’ha vist reflectida en els idiomes utilitzats (un 13% de presentacions en anglès) i en el format (un 22% de presentacions en línia).
La comunicació i el canvi climàtic en primera fila
Més rellevants que els resultats quantitatius son els qualitatius, com per exemple l’èxit de la call for papers sobre el tema principal del Congrés, “Comunicació, canvi climàtic i justícia social: reptes i tendències”: durant els dos dies de sessions, es van presentar 22 comunicacions relacionades amb la comunicació i el canvi climàtic, un 40% del total, a més de la conferència inaugural d’Elisenda Forés i Català, periodista especialitzada en justícia climàtica, titulada “Comunicar la crisi ecològica: de l’esperança a l’acció”.
La conferència d’Elisenda Forés va ser l’acte amb més assistència dels dos dies de Congrés, un fet significatiu per diferents motius. D’una banda, perquè és la primera vegada que una persona nascuda al segle XXI pronuncia la conferència d’obertura –en altres paraules, molt jove– i també perquè és la primera vegada que la Societat Catalana de Comunicació –fundada el 1984– posa en primera fila la qüestió del canvi climàtic.
Enfortir les revistes científiques
Un altre punt fort del Congrés va ser la segona Trobada de revistes científiques en comunicació de l’àmbit lingüístic, que aquest any es va fer a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL), amb motiu del 30 aniversari de Tripodos. El paper de les revistes acadèmiques és indispensable en el sistema científic i la trobada anual, que vol consolidar-se, pot contribuir a reforçar-les.
Per tant, el novè Congrés ha passat l’examen i és el moment de reflexionar sobre el seu rol i la seva utilitat a partir de la pròxima edició, la desena. El Congrés Internacional de Recerca en Comunicació té bàsicament dues opcions al davant: una, la funcional, la continuïtat com a aparador de la recerca en comunicació que es fa sobretot a Catalunya, i l’altra el creixement en qualitat, ressò i ambició.
Inversió en el futur i més internacionalització..?
Els fonaments del Congrés semblen sòlids i garanteixen el servei que presta a la recerca en comunicació a Catalunya, però al cap de nou/deu edicions potser caldria invertir esforços a atraure, amb normalitat, a representants dels estudis de comunicació i de la recerca del País Valencià, les Illes Balears, Perpinyà i Andorra. I al mateix temps, apostar per una internacionalització més tangible i menys anecdòtica, que permetés a la llarga situar el Congrés com una cita esperada en el calendari peninsular i europeu.
Reflexions que potser sonen a carta als Reis. Potser abans de tot això cal recuperar el Congrés com a cita anual i ineludible de la recerca en comunicació a Catalunya, amb modèstia i ambició alhora, com de fet semblava que seria després de les primeres edicions. Això afegiria al Congrés un interès intangible valuós, a més de l’interès funcional que ja té i que ha quedat demostrat amb les darreres edicions.
Potser també cal potenciar-lo com a eina de transferència de coneixement des de l’àmbit acadèmic cap al professional, però també a la inversa: atraure el món professional al Congrés i fomentar la col·laboració regular i real entre les diferents institucions del sector de la comunicació. A més, en aquest intent cal comptar amb Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi, publicada per la Societat Catalana de Comunicació, que té molt a oferir al Congrés, i viceversa.
