El Col·legi de Periodistes de Catalunya presenta el primer estudi sobre l’impacte de la intel·ligència artificial al periodisme català: l’adopció és massiva, però la formació i la governança interna encara van a remolc de la tecnologia.
La intel·ligència artificial ja no és el futur de les redaccions catalanes: és el present. Tres de cada quatre organitzacions periodístiques i de comunicació de Catalunya ja integren alguna eina d’IA en el seu flux de treball diari. Aquesta és una de les conclusions principals del primer estudi sobre l’ús i l’impacte de la intel·ligència artificial en el periodisme i la comunicació, elaborat pel Grup de Treball d’Intel·ligència Artificial del Col·legi de Periodistes de Catalunya i presentat en jornada oberta recentment a la casa dels Periodistes de Barcelona.
A la presentació de l’acte, el degà del Col.legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros destacava que “al periodisme sempre hem defensat la importància dels fets, de les dades i del contrast. I precisament per això creiem que davant de fenòmens com la irrupció de la intel·ligència artificial no n’hi ha prou amb opinions o intuïcions, sinó que el que necessitem és coneixement, evidències i també reflexió. Aquest estudi precisament el que fa és respondre a aquestes necessitats, sobretot perquè vivim en un moment en què la intel·ligència artificial genera enormes expectatives, però també legítimes inquietuds. Sovint el debat públic es mou entre dues visions extremes, que són o bé la tecnologia ho resoldrà tot o bé l’amenaça acabarà amb el periodisme tal com ho coneixem”. I va afegir que “el periodisme, com gairebé sempre, el que necessita és fugir dels eslògans i acostar-se a la realitat amb rigor. I aquesta realitat només es pot conèixer si s’analitza bé amb les dades i també amb criteri professional. Per això, el que hem volgut és que en aquest estudi convisquin dues dimensions que són igualment necessàries. D’una banda, una aproximació quantitativa que ens permeti entendre fins a quin punt la intel·ligència artificial és present en el treball quotidià i diari que fem a les redaccions, i de l’altra, una mirada qualitativa que ens ajudi a interpretar què significa aquesta presència pel futur del periodisme, com afecta els processos, les rutines, la responsabilitat professional i també la relació amb el públic”.
L’estudi, que va ser presentat per Enrique San Juan, coordinador del Grup de Treball d’IA del Col·legi de Periodistes de Catalunya, està basat en 56 respostes obtingudes durant el febrer de 2026 mitjançant un qüestionari de 36 preguntes estructurades en cinc àrees temàtiques —perfil dels participants, ús actual de la IA, impacte i resultats, ètica i responsabilitat, i innovació—, dibuixa un sector en transició activa: entusiasta davant les oportunitats, però conscient dels riscos i amb molts deures pendents en matèria de formació i protocols interns. Aquest informe té la voluntat d’entendre que està passant a les redaccions i a l’ecosistema mediàtic davant una tecnologia que està transformant l’ofici amb una velocitat sense precedents.
Una adopció sense excepcions, però desigual
El primer resultat que crida l’atenció de l’informe és contundent: cap de les organitzacions participants va respondre que no utilitza la IA. El 100% la fa servir en algun grau, ja sigui de manera totalment integrada, en fase d’exploració o implementada en àrees concretes. “L’adopció no és plena ni acrítica. A més, aviat respon a una actitud que podríem resumir amb una expressió molt periodística, que és amb confiança, però amb verificació. Les redaccions experimenten amb les eines d’intel·ligència artificial, però mantenen una consciència clara de la necessitat de contrastar, de revisar i de validar els resultats”, va afirmar Morros.
Les tasques on la IA s’ha consolidat més són la transcripció d’àudio a text, la cerca d’informació i documentació, la redacció de textos i la traducció i adaptació lingüística. Segons va exposar Enrique San Juan, coordinador del grup de treball d’IA del Col·legi, la transcripció s’ha convertit en “l’estrella” de l’ús de la IA a les redaccions: una tasca que fins fa poc era costosa en temps i diners, i que ara es fa de manera massiva i accessible. En menor mesura, però amb presència notable, s’utilitza també per a la generació d’imatges, l’edició audiovisual i la verificació de dades.
Pel que fa a les eines, ChatGPT és la que domina i Gemini de Google s’imposa en la generació d’imatges i vídeo gràcies a les seves tecnologies integrades. En àudio, l’eina de referència és Eleven Labs.
Una altra dada que es desprèn de l’estudi és que tot i que la IA ha començat a integrar-se al flux de treball de cerca d’informació, encara no ha desplaçat els cercadors tradicionals, que mantenen una posició dominant entre els enquestats.
Eficiència sí, però amb dubtes sobre la qualitat
Xavi Costa, membre del grup d’IA, va presentar resultats de l’estudi sobre l’impacte i va constatar que els beneficis percebuts pels professionals se centren clarament en dos eixos: l’estalvi de temps i l’increment de productivitat. L’alliberament de tasques repetitives s’entén com una oportunitat per dedicar més recursos a la feina periodística de fons: investigar, contrastar i contextualitzar.
Tanmateix, la valoració no és unànimement positiva. Sobre si la IA ha millorat els temps de tancament d’edicions, la resposta es parteix pràcticament en dos: la meitat dels enquestats diu que sí i l’altra meitat que no. I sobre si ha permès crear nous productes o serveis que abans eren inviables, les respostes es distribueixen en tres parts quasi iguals: un terç diu que sí, un terç diu que no, i un terç que ho té en fase de desenvolupament.
Un 32% dels enquestats afirma que la IA ha suposat una reducció constatable de l’estrès laboral, mentre que un 41% reconeix no haver-se plantejat mai aquesta qüestió. La valoració global de l’impacte, en una escala de l’1 al 5, es concentra en el valor 4, i menys de la meitat considera l’impacte negatiu.
La IA genera bombolles informatives? La meitat del sector ho creu
Un dels apartats més rellevants de l’estudi és el de l’ètica i la responsabilitat professional. Un 44,6% dels participants considera que la IA “tendeix a la fragmentació” informativa, tot i que es pot corregir amb criteri editorial. Un 19% addicional afirma que “promou clarament les bombolles informatives”. Sumats, gairebé dos terços del sector alerten d’un risc real per al pluralisme informatiu.
Malgrat aquesta consciència, la resposta institucional interna és escassa: la meitat de les organitzacions no té cap política ni guia ètica interna sobre l’ús de la IA. Un 28,6% les té en procés d’elaboració i tan sols un 19,6% disposa ja d’un marc definit.
I sobre el Codi Deontològic dels Periodistes de Catalunya, que al novembre de 2025 va incorporar un annex específic sobre IA, els resultats revelen un buit preocupant: gairebé la meitat dels professionals enquestats no el coneix. Un 33,9% el coneix però no l’aplica, i tan sols un 17% l’utilitza com a referència per a la seva guia interna.
Respecte el nivell de transparència en l’ús de la IA en els mitjans hi ha triple empat: un 35,3% afirma que la fem servir, però mai especifiquem el seu ús de manera pública. Un 35,3%, a vegades fem referència que els productes han estat elaborats amb IA i, un altre 35,3% constaten que sempre fan referència a la IA quan forma part del procés de producció.
La formació, l’assignatura pendent
El nivell de formació en IA es percep com baix o mitjà en la gran majoria de redaccions. Hi ha un espai ampli de millora en el coneixement de la IA. Només un 10% dels enquestats es considera amb un nivell alt de coneixement sobre la IA. San Juan apunta que en aquest sentit formatiu, el Col·legi hi té molt a fer. A més, la meitat de les organitzacions no té partida pressupostària específica per a formació o eines d’IA, i entre les que sí que en disposen, es tracta majoritàriament d’una partida integrada en el pressupost general de tecnologia.
La incertesa legal i ètica és la principal barrera per a la innovació en IA, citada pel 54,7% dels participants, seguida de la manca de pressupost, la manca de talent tècnic i la resistència cultural interna.
El coordinador del grup de treball de la IA del Col.legi constata que els principals desafiaments en l’ús de la IA són la fiabilitat de la informació, els biaixos i els drets d’autor.
Durant el debat posterior a la presentació, San Juan va alertar del fenomen conegut com a Shadow AI: l’ús incontrolat i no supervisat de la IA per part dels equips, sense el coneixement de les capes directives. “No és desitjable des d’un punt de vista de gestió. Els primers que s’han de formar són els que tenen la responsabilitat d’entendre el fenomen”, va subratllar.
Morros: “La responsabilitat última continua sent humana”
Joan Maria Morros, va emfatitzar que davant d’un fenomen com la IA “no n’hi ha prou amb opinions o intuïcions, sinó que el que necessitem és coneixement, evidències i reflexió”. Els dubtes sobre la fiabilitat de les eines, el risc de biaixos que hi hagin continguts generats i les qüestions relacionades amb els drets d’autor. I això s’hi afegeix un altre element que no és menor. El nivell de formació sobre aquestes tecnologies encara és majoritàriament mitjà o baix en moltes redaccions. La tecnologia avança molt ràpidament, però la capacitació professional i els marcs d’ús encara s’estan construint. I és precisament aquí on el paper del col·legi ha d’estar especialment important. Nosaltres entenem que l’irrupció de la intel·ligència artificial no és només un tema tecnològic, sinó que sobretot és una qüestió professional i ètica.
Morros també va recordar que la institució ha incorporat la IA com a annex del Codi Deontològic —aprovat al congrés de novembre de 2025— i va ser taxatiu: “La responsabilitat última del contingut informatiu continua i ha de continuar sent humana. No es pot delegar en cap algoritme el criteri periodístic, la verificació ni la transparència”. I remarca que “la intel·ligència artificial és una eina extraordinària, però continua sent una eina. I el centre del periodisme continua sent el mateix de sempre, que és el compromís amb la veracitat, amb la ciutadania i amb la qualitat democràtica de la informació. I això és especialment important en un moment en què la desinformació circula amb una velocitat enorme i que els continguts que es generen automàticament poden confondre encara més ecosistema informatiu. El paper dels periodistes és més necessari que mai”.
Un sector que mira endavant “amb confiança, però amb verificació”
L’estudi conclou amb una imatge del sector que apunta cap a la normalització progressiva de la IA com a eina de treball, però amb una clara voluntat de supervisió humana. La percepció majoritària és que la IA “complementa sense substituir”, tot i que un 40% dels enquestats reconeix que ja reemplaça algunes tasques humanes.
En paraules que van circular durant el debat, la divisa del periodisme català davant la IA sembla ser la mateixa que aplica a la verificació de fonts: “amb confiança, però amb verificació”. En un moment en què la desinformació circula a gran velocitat i els continguts generats automàticament proliferen, l’estudi deixa clar que la IA és una eina poderosa, però que el periodisme de qualitat segueix essent, inevitablement, una tasca humana.
Presentació de l’estudi: https://www.youtube.com/watch?v=T7RxNskn684
