Barcelona va acollir el 16 de juny la jornada «El periodisme enfront de la desinformació i l’odi: recerques i codi deontològic», un acte organitzat conjuntament pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) a la seu del Col·legi, a la Rambla Catalunya de Barcelona. L’acte va reunir recercaires universitaris, professionals dels mitjans i representants institucionals per presentar cinc estudis sobre desinformació, discurs d’odi i ecosistema mediàtic, elaborats durant l’últim any per investigadors i investigadores de quatre universitats catalanes.
Un codi deontològic renovat com a punt de partida
La jornada es va emmarcar en el nou Codi Deontològic del periodisme català, aprovat al VII Congrés de Periodistes de Catalunya, que reforça el compromís de la professió amb la veracitat i el rigor informatius, i alhora amb la lluita contra la desinformació, la negació de les evidències científiques i la proliferació dels discursos d’odi. L’acte va ser inaugurat pel degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, i pel president del CIC, Josep Carles Rius, que van contextualitzar el debat entre l’ètica periodística i l’evidència acadèmica.
Morros: «No n’hi ha prou amb explicar la veritat»
Morros apunta que aquest debat neix d’una convicció profunda “el periodisme no es pot limitar només a observar els canvis que es produeixen al seu voltant sinó que tenim la responsabilitat d’entendre’ls, d’analitzar-los i actuar davant aquells fenòmens que amenacen el dret de la ciutadania de rebre una informació que ha de ser veraç i contrastada”. “No n’hi ha prou amb explicar la veritat. Tenim el deure de fer front a la mentida, a la desinformació i als discursos que erosionen la convivència democràtica», va constatar.
El president de Col·legi de Periodistes va assenyalar que els preocupa la proliferació dels falsos mitjans de comunicació, plataformes que adopten l’aparença del periodisme però el que fan és trair els nostres principis fonamentals: no treballen amb criteris professionals, no contrasten la informació, no assumeixen cap compromís deontològic i sovint actuen al servei d’interessos polítics, econòmics i ideològics molt concrets. És per això que és més urgent que mai reivindicar allò que ens distingeix: el compromís amb la veritat, la transparència, la responsabilitat i també el servei a la ciutadania. Abans d’actuar, cal entendre i abans d’opinar cal conèixer. No només es tracta de distingir entre informació certa i informació falsa, hem d’ajudar a la ciutadania ha diferenciar periodisme de real que d’allò que es limita només a les formes del periodisme. Morros defensa una “reivindicació amb aquest debat que considera essencial”.
Rius alerta d’una «onada reaccionària internacional»
Rius apunta la necessitat de respostes col·lectives per fer front aquestes amenaces al periodisme però també per la democràcia i els drets humans i situa el debat en una «onada reaccionària internacional» en un context global marcat per la polarització política i la pressió sobre els sistemes democràtics. La desinformació i la propaganda es difonen cada vegada amb més per la impunitat de les plataformes, per la llei de la selva de les xarxes i l’impacte de la IA així com una manca de regulació a l’espera de la Llei de Llibertat de Mitjans, a diferència d’altres països europeus.
Rius del nou Codi Deontològic en destaca un vincle entre periodisme, democràcia i drets humans i el converteix en una eina contra el discurs d’odi. Així mateix també posa en valor la recerca universitària. Va argumentar que s’ha de conèixer com funciona la desinformació i el discurs d’odi per poder-li fer front. El president del CIC va constatar que es necessita cooperar amb la universitat, la societat civil i l’administració.
«L’increment de l’extrema és una amenaça pel periodisme. No és una ideologia més perquè trenca les regles del joc. Té efectes destructius sobre la convivència, la igualtat, té menyspreu i fomenta el discurs d’odi», va afirmar Rius en la presentació de l’acte.
Cinc recerques sobre l’ecosistema mediàtic català
Sota el títol «Ètica i informació en temps d’incertesa: radiografia de l’ecosistema mediàtic català 2025«, les investigacions analitzen com s’informa la societat, com funciona l’ecosistema mediàtic, com es genera la desinformació i l’odi, i on se situen les fronteres entre el periodisme i altres formes de comunicació digital i social. Les recerques van comptar amb la participació d’equips investigadors i investigadores de quatre universitats catalanes, que van aportar una mirada acadèmica sobre les transformacions del sistema mediàtic i els nous desafiaments informatius.
En aquest ambiciós estudi interuniversitari han participat equips investigadors de quatre universitats catalanes: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els resultats es van exposar a través de les intervencions de Santiago Giraldo (UAB), Ruth Rodríguez (UPF), Marta Montagut (URV) i Sònia Herrera (UOC). L’investigador Eloi Camps, també coautor del treball, no va poder assistir a l’acte, tot i que van presentar-se les conclusions de la seva recerca. Abigail Armengol, membre de la junta de govern del Col.legi de Periodistes, va moderar l’acte.
Giraldo (UAB): «El got mig ple» de la informació
El professor de la UAB Santiago Giraldo és optimista. El titular de la recerca invita a ser-ho: Com ens informem a Catalunya? El got mig ple. La investigació apunta que Catalunya no s’informa principalment per les xarxes socials. La televisió continua sent el principal canal informatiu quotidià. Les xarxes tenen un paper important però no són universals ni hegemòniques: un 42% no els usa amb fins informatius. A més els mitjans tradicionals no tenen una deslegitimació tan alta i qui menys confia amb la premsa tradicional són els de l’ultra dreta. Els joves no busquen les notícies, les notícies els troben a ells. Com a proposta, treure les xarxes del centre de l’estratègia informativa i recuperar la rellevància social del periodisme.
Herrera (UOC): les «patologies» del sistema mediàtic
Sònia Herrera, professora de la UOC, a la seva recerca “Patologies del sistema mediàtic català”, va dibuixar el sistema mediàtic com un entorn amb patologies estructurals com la precarietat laboral, la IA i automatització i la pèrdua d’especialització així com també la infoxicació o la publicitat encoberta. I com a propostes i reptes de futur va apuntar recuperar autonomia professional, reforçar l’especialització, garantir transparència i supervisió humana, diferenciar clarament informació, opinió i publicitat i per últim, prioritzar context i qualitat per sobre de la velocitat.
Rodríguez (UPF): les causes de la desinformació
Des de la UPF, Ruth Rodríguez, va presentar la investigació “La desinformació a Catalunya: amenaça, impacte i solucions”, on va destacar que les causes que expliquen la desinformació són la cultura del periodisme ASAP i l’augment del clickbait, la precarització dels professionals, la manca d’independència dels mitjans per alta politització i concentració empresarial i la baixa confiança ciutadana propicia evitar les notícies.
Rodríguez com a solucions contra la desinformació destaca eines com llibres d’estil, codis interns, codis deontològics i consells de la informació. Valora el primer criteri del nou Codi Deontològic del periodisme català que està vinculat de forma directa amb el principi de veritat i va puntualitzar la necessitat d’informar de manera acurada i precisa el problema de desinformació. Les plataformes de verificació és una altra de les solucions i apunta la IA com a recurs eficaç i aliada per a la verificació de contingut i demana transparència en la elaboració de notícies fetes per IA.
Montagut (URV): influencers i creadors de contingut
Amb la recerca, “(Des) informar al límit: periodistes, influenciadors i creadors de continguts”, Marta Montagut de la URV constata que els influencers ocupen un lloc preeminent en les opcions de consum d’informació. Com a propostes va apuntar l’establiment d’uns criteris ètics per a influenciadors i creadors de contingut on el Codi Deontològic sigui el punt de partida i fixar unes condicions o uns criteris ètics a les subvencions a creadors de contingut.
Camps (UPF): oportunitats fora dels grans mitjans
De la investigació “Oportunitats i alternatives dins i fora dels mitjans” d’Eloi Camps de la UPF se’n va despendre que els mitjans locals i periodistes autònoms són els majors potencials beneficiats així com estimular la participació de la ciutadania organitzada.
Un document conjunt com a preàmbul
Dies abans de la jornada, el Col·legi de Periodistes i el CIC van fer públic un document conjunt titulat «Compromís del periodisme contra la desinformació i el discurs d’odi«, que va servir de preàmbul a l’acte. El text recupera vuit mesos després l’esperit del VII Congrés de Periodistes de Catalunya, on la professió va proclamar el deure de fer front a la mentida, la desinformació i la negació de les evidències científiques, i constata amb preocupació el creixement dels discursos d’odi impulsats per l’extrema dreta, que es normalitzen a les xarxes socials i en falsos mitjans de comunicació amb missatges discriminatoris contra col·lectius vulnerables com les persones migrades, LGTBI, dones, gent gran o persones amb discapacitat.
El document articula el compromís en cinc grans eixos:
- Reafirmació del compromís ètic com a condició imprescindible del periodisme, diferenciant-lo de la propaganda i la desinformació.
- Denúncia de la impunitat de les grans plataformes digitals en la difusió de continguts que erosionen la convivència.
- Necessitat de repensar la relació entre periodisme i xarxes socials, allunyant-se de les lògiques de viralitat i polarització.
- Aplicació de la Llei europea de Llibertat de Mitjans (EMFA) a Catalunya i a l’Estat espanyol.
- Defensa del servei públic que fan tant els mitjans de titularitat pública com els privats, i del periodisme de proximitat.
Reptes davant les plataformes i la intel·ligència artificial
El text conjunt també alerta sobre el poder de les grans plataformes digitals, que ara s’expressa també a través de la intel·ligència artificial, i reclama la màxima responsabilitat en l’ús de la IA, tal com ja s’havia recollit en l’annex aprovat al Congrés de Periodistes. Segons les recerques impulsades pel CIC, l’ús massiu de les xarxes socials no significa que la ciutadania hi trobi informació fiable ni que hagi substituït el periodisme per aquestes plataformes, ja que fins i tot entre els joves persisteix la necessitat de referents informatius contextualitzats i sotmesos a criteris ètics.
Veus del periodisme i les institucions
A banda dels investigadors i les investigadores, la jornada va comptar amb les intervencions de professionals i representants institucionals del sector, entre ells Núria de José, consellera delegada de la XAL qui va posar al centre els mitjans locals i des d’on es pot combatre la desinformació i on hi ha més confiança; Meritxell Vilamala, cap de Política d’El 9 Nou va reflexionar sobre el que i com es publica informació política en mitjans locals; Samantha Villar, directora i presentadora del programa L’Entrellat de Ràdio 4 qui va explicar i denunciar el cas del catedràtic emèrit de la UB Ramon Flecha per conductes sexuals i coarció; Jordi Juan, director de La Vanguardia, va parlar de l’“evangelització” dels mitjans i es va mostrar esperançat, optimista però preocupat per la IA per la substitució de periodistes.
I, per acabar, Carles Escolà, secretari de Mitjans i Difusió de la Generalitat, va constatar que “la desinformació és una amenaça pel nostre temps” i va apostar també per la responsabilitat compartida i la confiança i credibilitat dels mitjans. L’acte va voler esdevenir un punt de trobada entre professionals de la comunicació, de la universitat, representants institucionals i membres de la societat civil per reforçar la defensa d’un periodisme rigorós i compromès amb els drets humans i els valors democràtics.
El document final tanca amb una crida al conjunt de la societat a confiar en un periodisme honest, responsable i crític, compromès en primer lloc amb el dret a la informació veraç.
El periodisme i la democràcia, inseparables
Com a resum, Abigail Armengol va destacar que a la jornada “El periodisme enfront de la desinformació i l’odi: recerques i codi deontològic”, Giraldo va afirmar que no estem tant malament en quan a consum d’informació, proposa plantejar l’ús de plataformes com a espai principal per la distribució informativa destaca la importància de teixir aliances entre mitjans, societat civil i instàncies professionals. Herrera afirma que no hi haurà un periodisme de qualitat sense unes condicions materials i també aposta per la necessitat de recuperar l’espai per la recerca així com separar la opinió de la informació i de la publicitat.
Rodríguez va proposar com a solució la verificació de dades amb plataformes de fact-checking que s’han consolidat per desmentir la desinformació i també es considera important l’alfabetització mediàtica com un element clau per fomentar una ciutadania crítica. I Montagut va fer propostes per identificar i promoure bones pràctiques als entorns digitals com ara uns criteris ètics per influenciadors i creadors de contingut.
Al debat va quedar palès que la degradació informativa no afecta només la professió periodística, sinó tota la ciutadania, perquè el periodisme i el sistema democràtic són inseparables. L’acte es va concebre com un espai per compartir coneixements, reflexions i respostes davant de qui intenta substituir el periodisme independent i crític per la desinformació i la propaganda.
Es pot recuperar la jornada completa al canal de YouTube del Col·legi de Periodistes.
