Per Marta Civil i Serra / Núria Reguero (InCom-UAB)
Fotografia: © UAB
El catedràtic de sociologia de la Universitat Oberta de Catalunya Manuel Castells va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, a proposta de la Facultat de Ciències de la Comunicació, en una cerimònia que es va celebrar el 19 de desembre, a la sala d’actes de l’edifici del rectorat, al campus de Bellaterra.
A l’inici de l’acte, la secretària general de la UAB, Cristina Riba, va confirmar que el Consell de Govern de la universitat ha acordat nomenar Manuel Castells doctor honoris causa per “les seves valuoses contribucions, sobretot la caracterització de l’anomenada ‘Societat de la Informació’, la definició i estudi de la ‘societat-xarxa’ i la introducció de nous conceptes com ‘l’autocomunicació de masses’ i per la seva voluntat de transmetre aquests coneixements arreu del món”.
La distinció coincideix amb el 50è aniversari de la creació de la UAB i el 40è aniversari de la primera promoció de llicenciats en ciències de la informació (seccions de periodisme i de publicitat) d’aquesta universitat.
Referent internacional en l’àmbit de la teoria crítica
La investidura de Manuel Castells va comptar, excepcionalment, amb dos padrins. Es tracta dels doctors Joan Manuel Tresserras i Enric Marín, professors titulars del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB), que van glossar la trajectòria de l’acadèmic, i van confirmar que durant les dues darreres dècades “Castells ha estat el pensador que, procedent de la sociologia, ha influït més poderosament —i a tot el món— en els estudis de comunicació”. De fet, segons una classificació del Social Science Citation Index, Castells va ser l’investigador més citat d’aquest àmbit durant els anys 2000‒2015.
Nascut l’any 1942 a Hellín (Albacete), Manuel Castells va estudiar Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1958-1962), però a causa del seu activisme estudiantil contra el franquisme es va exiliar a França, on va finalitzar els estudis a la Universitat de París (1964). És doctor en Sociologia per la Universitat de París (1967) i la Complutense de Madrid (1978) i també en Lletres i Ciències Humanes per la Universitat de París V (1983). És catedràtic emèrit de Sociologia i Urbanisme de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, catedràtic de Sociologia de la Universitat Oberta de Catalunya i catedràtic de Comunicació de la Universitat del Sud de Califòrnia. Entre les seves obres destaquen la trilogia L’era de la informació: economia, societat i cultura (La Societat Xarxa, 1996; El poder de la identitat, 1997; Fi del Mil·lenni, 1998), Comunicació i poder (2009) i Ruptura. La crisis de la democracia liberal (2017). Ha estat assessor de diverses institucions (entre d’altres, de presidència de Nacions Unides) i membre del consell de govern de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia, fundat per la Unió Europea, per estimular la cooperació entre universitats, empreses i societat.
Entendre en quin món vivim
Per a Joan Manuel Tresserras i Enric Marín la formació multidisciplinària de Castells ha estat un valor que l’ha portat a tenir una mirada visionària singular sobre temes fonamentals, com l’evolució de la societat contemporània amb la irrupció de les noves tecnologies i la relació entre l’economia i la cultura en la creació de les identitats. “A Castells, la comunicació li ha interessat, especialment, des de les perspectives social i política, com a peça indispensable de qualsevol teoria que vulgui explicar el món d’avui, i com a factor decisiu de qualsevol pràctica que pretengui transformar-lo”.
Per als dos padrins, el rigor i el caràcter sistemàtic de la recerca científica de Manuel Castells al llarg de més de cinquanta anys de professió “han estat vitalment compatibles amb una visió crítica de la realitat social, que no ha defugit el compromís concret i específic amb els moviments socials més avançats i amb la causa universal de la lluita per la llibertat, la dignitat i la justícia”, un compromís que també ha viscut en la defensa de la cultura i la llengua catalanes.
Una vegada finalitzat el parlament de Joan Manuel Tresserras, en nom dels dos padrins, la rectora de la UAB, Margarida Arboix, va lliurar el diploma i la medalla de doctor honoris causa a Manuel Castells.
La crisi de la democràcia
En el seu discurs d’investidura, Manuel Castells va agrair la distinció de la UAB, “una recompensa particularment important perquè ve d’una ciutat capdavantera, de la meva ciutat —Barcelona—, i del meu país —Catalunya—.” Castells va presentar les seves conclusions sobre la recerca que està duent a terme, global i de fort fonament empíric, sobre la crisi de les institucions democràtiques. També va exposar algunes experiències exitoses de procediments democràtics i va llançar algunes propostes de futur.
La recerca del doctor honoris causa per la UAB és clarament orientada cap a una missió: aconseguir societats més justes i democràtiques en un món on cada cop hi ha més problemes polítics, econòmics i ambientals. Entre aquests, en els darrers anys ha sobresortit la manca de legitimitat dels poders públics. El primer blanc de les dures crítiques de Castells van ser els partits polítics, els quals han confós l’estat i el govern i s’han convertit en un fi per a ells mateixos. Els sonats clams “no ens representen” segueixen vigents, va afirmar abans de detallar estadístiques internacionals i espanyoles que donen compte del rebuig de les persones a les conseqüències de delegar el seu poder de decisió als polítics: dos terços dels ciutadans a escala global no se senten representats pels partits i consideren que aquests treballen per ells mateixos, tampoc es confia en els mitjans de comunicació ni en les institucions financeres. El control de les famílies sobre els partits polítics és un fenomen que es dóna als Estats Units (els Bush), Argentina (Kirchner), Catalunya (Pujol), etc. i que culmina amb el favoritisme i el nepotisme en el sistema de deliberació pública. Per això, “no podem deixar aquests actors gestionin la crisi a què ells mateixos ens han dut”, va denunciar Castells.
“La separació de poders s’esvaeix. Els diners són el quart poder i els mitjans de comunicació, el cinquè, on es juga la resta. El que no apareix als mitjans no s’inclou al debat públic”, va afirmar l’acadèmic i activista. Els estats amb major benestar no es lliuren de la manca de legitimitat i respecte dels drets humans, va dir al·ludint a l’apogeu de partits xenòfobs a Escandinàvia, i a l’entrada al govern austríac d’un partit fundat per un ex membre de les SS. L’investigador també va mencionar l’estat de Singapur, el més efectiu del món, però, sense dubte, no democràtic. A aquests problemes se sumen la creixent influència de l’economia criminal en les polítiques públiques i la formació de xarxes d’estats que poden resultar útils per prendre decisions globals però que augmenten la distància en la relació amb els ciutadans, el que deriva en l’augment de nacionalismes i ruptures com la del Brexit.
A partir d’aquests i altres estudis de cas, Castells va insistir en la necessitat d’iniciar reformes procedimentals en els sistemes democràtics liberals, però també una mutació substancial dels conceptes i pràctiques entorn la democràcia. La filtració dels papers de Panamà evidencia l’existència d’un sistema econòmic paral·lel que influeix en la política i, per tal de limitar aquesta influència, l’investigador considera que “cal establir mesures per a la transparència en les donacions als partits polítics i l’activitat dels lobbies, d’aquesta manera ens evitaríem escàndols com el del 3% a Catalunya”. Les institucions financeres —va especificar el cas de Bankia— i les corporacions de mitjans de comunicació com les de Murdoch i Berlusconi, les quals exerceixen un control polític abusiu, són altres àmbits a regular amb urgència segons l’expert. El mateix succeeix amb la manca d’independència del poder judicial: “La prioritat de Trump és nomenar jutges”, va denunciar.
Aquest prestigiós sociòleg no dubta que les reformes haurien de començar pel sistema electoral: “Les lleis estan dissenyades per tal que els governants perpetuïn el seu poder. Les reformes implementades són cosmètiques, ja que els partits al poder no aprovaran canvis que els treguin privilegis. Així, el gran repte és: Qui controla els controladors?”, va plantejar.
Cap a nous conceptes i formes de democràcia en la societat digital
El doctor honoris causa va mencionar experiències de democràcia participativa i descentralitzada de Brasil, Equador, Bolívia i municipis espanyols després del 15M, els quals es troben en un estadi embrionari i segueixen vinculats a formes de democràcia tradicionals. Els experiments de democràcia electrònica també van creixent. El cas més avançat és el d’Islàndia, on el 21% de la població va redactar la Constitució política del país; a Madrid i Barcelona també s’estan desenvolupant plataformes electròniques de participació ciutadana, com Decidim. Els Partits Pirates europeus estan promovent l’ús del programari informàtic Liquid Feedback, que permet votar i deliberar. A Itàlia, el moviment de les 5 Estrelles està demanant la dissolució del parlament per tal que la deliberació pública i el vot es facin de manera constant a través d’internet. Aquest procediment forma part del model democràtic de consens, propi d’Occupy, els Indignats, els estudiants xilens, etc., basats en assemblees locals i el control dels votants organitzats a internet.
L’expert, però, va insistir que “la tecnologia per si mateixa no resoldrà els problemes econòmics i polítics”. Com a aspecte negatiu de la tecnologia va mencionar els robots (bots), que són perfils falsos de xarxes socials emprats massivament per desinformar i fer propaganda: “En aquest moment, al planeta hi ha més robots que votants”, va alertar el sociòleg. I també va posar sobre la taula un altre repte: “Existeix una asimetria entre la informació de què disposen els governs, les corporacions i els ciutadans; els dos primers controlen els darrers, però no a la inversa”.
Castells va parafrasejar el sociòleg Ulrich Beck per referir-se a una altra contradicció sense resoldre: “Els problemes de les persones són globals i les institucions democràtiques són nacionals; però els ciutadans europeus, en especial els alemanys, prefereixen que segueixi així, no s’identifiquen com a ciutadans globals”. El doctor honoris causa es va mostrar partidari d’articular un moviment global de la societat civil per a la transformació social: “Cal regular la participació de la societat civil i les ONG per construir una nova societat global, tal com va proposar Kofi Annan a les Nacions Unides durant el mandat de Cardoso. Aquella iniciativa però, seria rebutjada perquè els governs de les nacions membres no accepten la idea que la societat civil representa la ciutadania. Per tant, els problemes de les institucions democràtiques es reprodueixen als organismes internacionals”.
Castells però, va mostrar als assistents que no perd l’optimisme en afirmar que la rendició per opressió a què condueix l’actual poder econòmic i polític no pot generar sinó resistència. I va compartir amb el públic les reflexions en què està immers amb informàtics d’Estats Units: “Avancem cap a la utopia d’una nova democràcia que encara no s’ha provat. Imaginem xarxes neurals individuals connectades per màquines que executarien les decisions col·lectives, quelcom similar a l’Internet de les Coses”, va explicar. També va citar l’economista Amartia Sen per recordar que la democràcia no són procediments sinó la defensa dels Drets Humans, i aquests han de ser aplicats per part d’institucions adaptades a cada cultura i història. “Prou d’imperialisme de cap concepte de democràcia imposat. Seran els demos qui decidiran sobre la seva pròpia cràcia. No hi ha un model únic sinó éssers humans a la cerca de la seva pròpia humanitat”, va concloure.
Treballar, des de les universitats, pels drets de les persones
Al finalitzar l’acte, la rectora de la UAB, Margarida Arboix, va elogiar la lliçó de Manuel Castells i va afirmar que cal treballar per poder construir un model d’universitat diferent. “Hem d’influir per caminar cap a un altre món i orientar quin són els estudis més necessaris per fer a les nostres universitats”. En aquest sentit, va concloure que “els reptes s’han d’abordar amb dignitat i defensa dels drets humans” i va insistir en la necessitat de vetllar per l’autonomia universitària i ser capaços de construir i estructurar formes d’estudi que permetin transformar la societat, amb respecte als drets, ideologies i creences de les persones.
DISCURS ACTE INVESTIDURA
[Discursos dels padrins Joan Manuel Tresserras i Enric Marín; i Manuel Castells Oliván]
ENLLAÇOS D’INTERÈS
Premsa UAB – Crònica de l’acte, 19 de desembre de 2017
