Per Núria Reguero (InCom-UAB)
Cinc projectes de recerca competitius finançats pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, i els dos treballs premiats enguany pel Consell Audiovisual de Catalunya van ser presentats a la IX Jornada de Recerca de la Societat Catalana de Comunicació, el passat 1 de març a l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona.
El president de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, Jordi Berrio, va donar la benvinguda a una jornada que tracta de divulgar una mostra dels principals projectes de recerca en curs en l’àmbit de la comunicació social a Catalunya. Berrio va afirmar que “la recerca en comunicació és molt important i segurament ho serà encara més en un futur” i va reclamar la necessitat de dotar-la d’un major finançament. Enguany han estat presentades cinc investigacions en curs.
La primera part de la jornada va estar dedicada als projectes “Presencias y representaciones de la mujer en el cine de los orígenes”, dirigida pel professor de la Universitat de Girona Àngel Quintana, i “El turista en la web: hábitos informacionales y selección de destino turístico”, que compta amb dos Investigadors Principals (IP), Josep Fernández Cavia i Rafael Pedraza, ambdós de la Universitat Pompeu Fabra. La sessió va ser moderada pel professor de la Universitat Ramon Llull Pere Masip que, mode de context, va esmentar l’Informe de la comunicació a Catalunya com a obra de referència per conèixer l’estat de la recerca al nostre país. Masip va insistir en la necessitat que es destini més finançament públic i privat a la investigació en comunicació social.
A la segona part de la jornada es van presentar “El acceso abierto a la ciencia en España: evaluación de su impacto en el sistema de comunicación científica”, a càrrec del professor de la Universitat de Barcelona Ernest Abadal; “Cultura lúdica, competencia digital y aprendizajes”, dirigit pel professor de la Universitat Oberta de Catalunya Jordi Sánchez-Navarro, i “Redes sociales y televisión generalista en Europa (EU-5): usos en pantalla y actividad en red de las audiencias”, presentada per la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona Núria García, codirectora amb Matilde Delgado, de la mateixa universitat. Sandra Sureda, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, va moderar la taula.
Cinema i dona
L’investigador Àngel Quintana va iniciar la seva intervenció ressaltant que la disseminació de la recerca és cada vegada més important i cal que els resultats arribin a la societat. En aquest sentit, el projecte que dirigeix se centra en la representació historiogràfica i de gènere en el cinema dels orígens (entre 1896 i 1914). El grup de recerca interdisciplinari que Quintana dirigeix a la UdG va néixer a partir de la seva experiència docent en Història de l’Art i en Comunicació Cultural i manté vincles amb el Museu de Girona i les filmoteques espanyoles; també organitza a Girona el Seminari internacional sobre els antecedents i orígens del cinema, de caire biennal i que ja ha arribat a la 11a edició.
Quintana, que també ha estat membre de l’equip investigador del projecte europeu A Million Pictures: Magic Lantern Heritage, vigent fins el maig de 2018, va alertar del problema que el Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat està retallant els ajuts concedits pels projectes europeus.
Turistes i cerques a la web
El projecte dirigit pels professors Fernández Cavia i Pedraza destaca pel seu caire transdisciplinari, ja que el primer és expert en publicitat i el segon, en documentació i visualització de dades. El seu propòsit és conèixer les estratègies de branding amb què ciutats i països es promocionen com a destinacions turístiques així com els hàbits d’informació dels turistes abans, durant i després dels viatges. Se centren en quins continguts busquen els turistes i on (per exemple, estan investigant què retorna Google amb la cerca “Sagrada Família”). “El projecte ve motivat en gran part en haver observat la manca d’especialistes en comunicació dins les Organitzacions de Màrqueting de Destinació, el que deriva en algunes mancances en competències que d’aquesta manera s’espera compensar”, va explicar Fernández Cavia.
L’accés obert a la ciència a Espanya
El professor Ernest Abadal va explicar el canvi de model de difusió científica, en què perden protagonisme les editorials que fan pagar per consultar els articles i el guanya l’accés lliure i gratuït per a tota la ciutadania. Més del 50% del coneixement científic ja s’està difonent en obert segons SienceMetric 2018, va indicar Abadal. “A Espanya, el 70% de les revistes són d’accés obert —els fitxers es poden descarregar―, i el 80% són d’accés gratuït”, va explicar l’expert. Les editorials comercials representen entre un 20 i un 25% del total, i la resta són publicacions finançades per l’administració pública, condició que ha facilitat la transició al nou model.
Aquesta nova forma de divulgació permet que els articles rebin més consultes i per tant més cites. Ara bé, l’impacte de la revista dependrà de la història de cadascuna. Els dos grans reptes són mantenir la qualitat i la credibilitat; cal que aquestes publicacions es distingeixin de les revistes depredadores que conviden els autors a enviar els seus articles.
El que ara està en joc és la qüestió del finançament, que pot obtenir-se de l’administració pública o el poden fer els propis autors a través dels projectes de recerca. Les polítiques públiques han estat fonamentals en els darreres avenços cap a l’accés obert, va concloure Abadal. El professor no dubta que “l’accés obert és un moviment consolidat, i de fet, les polítiques van més enllà de la difusió per arribar cap a la investigació en obert o ciència 2.0”.
Pere Masip, Àngel Quintana, Josep Fernández Cavia i Rafael Predraza (d’esquerra a dreta)
Fotografia: Marta Civil (InCom-UAB)
Ludoliteracy
“Els vídeojocs són artefactes de gran penetració i influència en la vida quotidiana d’infants i joves però encara són grans desconeguts entre educadors i polítics”, va explicar el professor de la UOC Jordi Sánchez-Navarro. Per això, a més de la media literacy, referida principalment a la televisió, el grup d’investigadors que lidera advoca per la ludo literacy, un camp d’acció orientat als videojocs i que requereix de noves competències i disseny de polítiques públiques. Per tal de fixar objectius i propostes d’acció, s’han impulsat diverses trobades amb joves, desenvolupadors, educadors i polítics, entre elles el Seminario sobre culturas del juego digital, que va tenir lloc el juny de 2016 a Barcelona.
El projecte Ludoliteracy pretén trencar les barreres d’accés als videojocs així com comprendre els principis d’interacció home-màquina i reduir l’opacitat en la producció tecnològica dels videojocs, un terreny que, de fet, resulta propici a la co-creació. Sánchez-Navarro va anunciar que les propostes d’acció es materialitzaran a la tardor de 2018 en un llibre blanc sobre l’alfabetització en el joc digital. Entre les primeres conclusions d’aquest projecte en transcurs destaca el posicionament crític que adopten les dones, més preocupades pels riscos d’addicció.
Xarxes socials i televisió generalista
L’objectiu d’aquest projecte és conèixer les estratègies dels programadors de televisió per atraure els usuaris de Twitter durant la transmissió dels continguts. Així mateix, “es pretén contribuir a l’elaboració d’un marc teòric que ampliï el concepte de televisió a les xarxes socials”, va explicar la professora de la UAB Núria García.
L’estudi es basa en una mostra de 26 canals, públics i privats, de cinc països europeus (Alemanya, Espanya, França, Itàlia i Regne Unit), i en el treball previ d’aquest equip de la UAB amb els observatoris de mitjans de comunicació Euromonitor i Usamonitor, i el de les Xarxes Socials d’Internet. Entre les conclusions preliminars presentades per Garcia destaca la importància de la titularitat de les cadenes en els esforços per cridar l’atenció de les audiències: a les públiques es detecta més esforç per atraure seguidors en programes informatius, mentre que les privades són més proactives en el gènere d’infoshow.
Lliurament dels XXIX Premis de comunicació del Consell Audiovisual de Catalunya
En el marc de les Jornades de la Societat Catalana de Comunicació, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va lliurar els XXIX Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual. El president del CAC, Roger Loppacher, va destacar la qualitat dels treballs presentats, i va afirmar que les obres premiades resulten de molt interès per si mateixes i en especial per al Consell Audiovisual.
El primer premi, dotat amb 5.000 d’euros, ha estat lliurat a Marta Narberhaus per la tesi doctoral Children’s news. Topics, information quality and audience reception around Newsround, Logo and InfoK, defensada a la UPF i dirigida per Mònica Figueras. El treball està dedicat als programes infantils a les televisions públiques europees. El segon premi, amb 2.000 euros, l’ha rebut Aida Martori per la tesi “Televisió pública de proximitat a Catalunya. La relació amb TV3 i els intercanvis de contingut informatiu”, defensada la UAB i dirigida per Santiago Ramentol. Es tracta d’un treball de caire pràctic que permet dissenyar una actuació prospectiva per part de l’administració pública, segons va afirmar Loppacher.
Maria Corominas va destacar la importància de la interdisciplinarietat
La presidenta de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, Maria Corominas Piulats, va cloure l’acte amb una reflexió sobre la importància de la interdisciplinarietat en l’àmbit de la recerca en comunicació social. També va reivindicar que “encara queda un cert camí per normalitzar la situació”, especialment en relació a l’àmbit de la llengua, el gènere i la cultura (preguntant-se, per exemple, quines cultures es representen en els videojocs?). Va lloar l’esforç conjunt de la Societat Catalana de Comunicació i del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per organitzar aquesta jornada anual i va animar les dues institucions a seguir mantenint-la en un futur.
