Per Marta Civil i Serra (OCC InCom-UAB)
Caddy Adzuba: “Per tenir un telèfon intel·ligent o un cotxe híbrid a Europa, en algun lloc de la República Democràtica del Congo moltes dones i diversos nens estan condemnats a morir”
L’advocada i periodista congolesa Caddy Adzuba, activista defensora dels drets humans, especialment dels infants i les dones víctimes del conflicte bèl·lic del seu país, va ser investida doctora honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 5 de març passat, a la sala d’actes del rectorat. La iniciativa forma part dels cinc doctorats honoris causa excepcionals que la UAB atorga al llarg d’aquest curs amb motiu del seu 50è aniversari. La distinció a Adzuba s’emmarca en l’eix temàtic dedicat a la llibertat d’expressió, tal com va destacar el secretari general de la universitat, Rafael Rebollo.
La cerimònia es va fer coincidir amb la setmana del dia internacional de la dona i va ser una veritable lliçó magistral d’humanitat. Caddy Adzuba va compartir aquesta màxima distinció universitària amb “totes les dones” que han patit violència sexual pel conflicte armat de la República Democràtica del Congo. La rectora de la UAB, Margarita Arboix, va lloar la seva valentia, coratge i exemple al capdavant d’aquesta lluita i va afirmar que “la trajectòria d’Adzuba recull de forma completa els valors de la UAB”, contemplats als seus estatuts, entre els quals va destacar la llibertat, la justícia i la igualtat.
Constructora de pau
El catedràtic emèrit de dret internacional públic i de relacions internacionals a la UAB Gregori Garzón va exercir de padrí i va glossar la trajectòria de Caddy Adzuba, com a “jurista de formació i periodista de professió”. Precisament aquest doble vessant professional l’ha encaminat a convertir-se en “constructora de pau i defensora dels col·lectius més vulnerables, especialment, els infants i les dones”. Està amenaçada de mort i han atemptat contra la seva vida tres vegades. Davant d’això, Caddy Adzuba ha decidit seguir treballant des de la República Democràtica del Congo, al costat de les persones que han viscut i segueixen vivint les atrocitats derivades d’aquest conflicte armat, que perdura des de 1996.
La lluita pública de Caddy Adzuba l’ha portat a realitzar al·legacions a la Cort Penal Internacional i també a comparèixer al senat dels Estats Units per denunciar les violacions produïdes en el conflicte congolès. El 2014, va rebre el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia, i ha estat distingida també, entre d’altres, amb el Premi Internacional de Periodisme Julio Anguita Parrado de la Federació de Sindicats de Periodistes i el premi de l’Associació de Dones Periodistes Club de les 25, el 2009; a més a més del Premi Llibertat de Premsa de la Càtedra Unesco de Comunicació de la Universitat de Màlaga, el 2010.
Però per poder entendre millor el problema que viu avui la República Democràtica del Congo, Gregori Garzón va voler fer un apunt de context: es tracta del segon país més gran de l’Àfrica, una superfície equivalent a quatre vegades la Península Ibèrica, amb una població que sobrepassa els 82 milions d’habitants. “La República Democràtica del Congo conté grans riqueses naturals, d’on s’extreuen grans productes bàsics, com ara l’or, el petroli, l’urani, i també el coltan, un material poc conegut però útil per a la producció dels telèfons mòbils que tenim. Són sobretot les riqueses d’aquest gran país les que expliquen que hagi estat repetidament l’escenari de cruents conflictes armats, des de la seva independència del Regne de Bèlgica, l’any 1960”.
Radio Okapi, gestionada per dones
Des de l’any 2009, Caddy Adzuba treballa de periodista, reportera, locutora i productora a Radio Okapi, una emissora creada el 2000, per iniciativa de la Missió de les Nacions Unides per a l’Estabilització de la República Democràtica del Congo (MONUSCO), per fomentar la implantació del procés de pau a aquest país africà. “Radio Okapi és actualment l’emissora de ràdio més gran de l’Àfrica francòfona i les seves emissions, en diverses llengües, són retransmeses per tot el territori del Congo, amb una audiència estimada de 24 milions d’oients per dia”, va explicar Gregori Garzón. A través d’aquest mitjà de comunicació, gestionat per dones, es treballa per ajudar la població femenina víctima de la violència sexual a refer la seva vida, a recuperar l’autoconfiança i també a empoderar-se.
Caddy Adzuba s’ha convertit en portaveu de les dones congoleses i també treballa perquè la generació de nens i nenes obligats a participar en el conflicte armat puguin reincorporar-se a la societat, tinguin accés a l’educació i se’ls pugui protegir dels adults que els van reclutar. A més, amb el metge ginecològic i activista congolès Denis Mukwege (premi Nobel de la Pau 2018), treballen convençuts que, amb la paraula i cada petit gest, podran fer canviar la realitat política i social del seu país. Les xifres, fins ara, són esfereïdores: es calcula que unes 10.000 dones congoleses són violades cada any en aquest país de l’Àfrica Central. Escoltar Caddy Adzuba és una gran lliçó d’aprenentatge, les seves paraules fan remoure l’interior i qüestionen, també, el mon global en el qual vivim.
Defensant la llibertat d’expressió al Congo
Al llarg del seu discurs d’investidura, breu, però contundent, Caddy Adzuba va agrair el privilegi que ha suposat per a ella venir a la UAB a recollir aquesta distinció i poder parlar des de Catalunya i Espanya del treball de supervivència que fan. “La llibertat d’expressió és un dret fonamental, un dret inalienable, per tot poble i nació”, un dret que també reclama per al seu país natal, on han estat assassinades dones i s’han programat “violacions massives”, ordenades per l’exèrcit i grups rebels, per destruir famílies senceres, que són les veritables columnes vertebrals del país.
Les dones periodistes de la República Democràtica del Congo van decidir unir-se per fer públic el problema de les violacions massives, a través de l’Associació de dones de Mitjans de Comunicació de l’Est del Congo (AFEM/SK), de la qual ella és membre activa.
Segons Caddy Adzuba, “és difícil saber el nombre exacta de víctimes de dones, en un país en el qual la violació s’ha utilitzat com a arma de guerra”, i on les dones són sotmeses a l’esclavatge social. Per a ella, quan es parla d’aquest problema no es tracta només de defensar l’honor de les dones congoleses, sinó de totes les dones del mon. Recorda que l’Informe 2017/2018 Amnistia Internacional sobre la situació dels drets humans al món presenta “conclusions alarmants” i la societat congolesa calcula que uns sis milions d’infants del país estan “sotmesos a malnutrició crònica i retard en el seu creixement, a causa dels conflictes i atacs armats”.
Però enmig d’aquestes panorama desolador, es percep llum a l’horitzó. La comunitat internacional ha ratificat la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, i “les dones congoleses hem dit ‘no’”, va afirmar amb contundència Caddy Adzuba. “Avui ningú no ignora que les causes reals del conflicte congolès van més enllà dels límits d’Àfrica. És un conflicte econòmic multinacional: el cobalt, el diamant, l’or, l’urani, el coure i altres minerals que normalment haurien de ser l’orgull del poble congolès segueixen essent el seu gran mal. Un país immensament ric, amb una població immensament pobra.”
Caddy Adzuba va continuar amb una frase que apel·lava els assistents a una gran reflexió col·lectiva: “per tenir un telèfon intel·ligent o un cotxe híbrid a Europa, en algun lloc de la República Democràtica del Congo moltes dones i diversos nens estan condemnats a morir”. Per això, segons ella, aquesta situació actual, a l’any 2019, només trobarà un punt d’inflexió i es podrà modificar si es compta amb la implicació internacional de governs, institucions, empreses i societat civil que reclamin conjuntament sostenibilitat i responsabilitat social en els productes que es fabriquen i comercialitzen, per acabar definitivament amb l’explotació i el comerç il·legal.
“Un dels mitjans per sortir de la crisi de violència contra les dones de manera més efectiva és a través de la participació de les pròpies dones en la gestió de l’ordre públic. Una veritable relació entre la curació física i el lideratge femení que segueix essent possible a través de l’empoderament de la dona supervivent”, un missatge que reafirma el que la pròpia Caddy Adzuba va expressar el 2012, en el reportatge elaborat per l’artista audiovisual Ouka Leele (Expandir la voz de Caddy Adzuba) i que finalitzava amb un desig que, en realitat, es pot considerar un dret social: “volem que Àfrica visqui”.
Cinc doctorats honoris causa excepcionals amb motiu del cinquantenari de la UAB
Entre els doctorats honoris causa excepcionals atorgats per commemorar el cinquantenari de la UAB, el nomenament d’Aduza correspon a l’eix temàtic de la llibertat d’expressió. Ja han estat lliurades les distincions corresponents als eixos de la solidaritat (per a la microbiòloga i activista Marie-Paule Kieny) i de la identitat cultural (per a l’escultor Jaume Plensa). El 25 de març, dins de l’eix del coneixement, serà investida la física nord-americana Lisa Randall; i, el 7 de maig, el periodista Joaquim Maria Puyal serà honorat pel compromís amb la llengua catalana i la societat. Puyal tindrà com a padrí el catedràtic emèrit del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB) i fundador i primer director de l’InCom-UAB, Miquel de Moragas i Spà.
ENLLAÇOS RELACIONATS
ENLLAÇOS D’INTERÈS
Fotografia: L’advocada i periodista Caddy Adzuba, amb la medalla honorífica que porta el seu nom (© Marta Civil i Serra, OCC InCom-UAB)
