+ info: TDX.cat
Aquesta investigació té l’objectiu de fer una aportació singular i original en el camp de la comunicació humana. Contempla l’estudi del cas de «la Cerimònia Inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona’92» per tal d’entendre el disseny de la seva «enginyeria ritual», descobrir la seva semàntica interna, la relació amb els diferents moments en el desenvolupament dels Jocs Olímpics i també vol aprofundir en el coneixement de la realitat ritual contemporània. La investigació de la ritualitat integra coneixements i conceptes procedents de diverses ciències socials com són la teoria de la comunicació, la sociologia, l’antropologia, la psicologia i la història. La tesi s’estructura en tres parts. A la primera part exposo les principals aportacions teòriques sobre els Jocs Olímpics, la ritualitat i la comunicació ritual. A la segona part, plantejo els aspectes essencials de la metodologia i presento els resultats obtinguts. A la tercera part, al costat de la síntesi sobre la dimensió cultural dels Jocs Olímpics i de com es va construir i estructurar la Cerimònia Inaugural, presento una anàlisi de la Cerimònia mitjançant un sistema de franges comunicatives que contempla les següents variables: música , públic, comunicació verbal, escenografia i cinèsia. A les Conclusions, considerant la ritualitat com un producte comunicatiu i una eina d’implicació i influència social, exposo els principals resultats de la recerca en relació a la dimensió ritual dels Jocs Olímpics i de la Cerimònia Inaugural dels Jocs de Barcelona. El coneixement del llenguatge ritual ens permet comprendre millor el context sociocultural en què vivim i valorar l’eficàcia de la ritualitat contemporània en un món globalitzat.
