+ info: TDX
La present tesi doctoral planteja la importància de validar nous sistemes d’aprenentatge basats, en sistemes Gamificados, i la seva acceptació com a tecnologia d’ús. Lego © Serious Play ©, (LSP), metodologia desenvolupada per professors del MIT fa més de dues dècades reuneix totes les característiques que es necessiten per a aquest objectiu. La qüestió és saber si, utilitzant PLS-SEM, serà acceptat en una àmplia mostra d’estudiants universitaris de diferents campus de l’Estat Espanyol. Utilitzant models d’acceptació basats en el TAM2, UTAUT2 i CAN els resultats són concloents: els alumnes de Grau i Màster volen aprendre nous conceptes i actituds a través dels anomenats “Serious Games” -com és el cas de LSP- i no li donen importància a la seva acceptació social. Si el joc ajuda a aprendre a millorar el rendiment a l’aula, els estudiants volen utilitzar-lo per a la millora de la seva carrera professional. En una època d’enormes canvis tecnològics, on les TIC ‘i el màrqueting basat en xarxes socials acaparen tots els titulars en mitjans, la connexió “mà-cervell” – base de LSP- pot seguir aportant coneixement a l’ésser humà
