Algoritmes i comunicació política (4/4) - OCC InCom-UAB

Home » Cròniques OCC » Algoritmes i comunicació política (4/4)

Algoritmes i comunicació política (4/4)

Per Redacció OCC InCom-UAB

Els algoritmes influeixen en la intenció de vot i poden arribar a dirigir campanyes electorals, fins a tal punt que poden semblar els autèntics motors d’unes eleccions. Si les nostres dades són la clau de la democràcia del futur, com serà una societat governada per algoritmes?

D’això es va parlar a la quarta sessió del cicle organitzat per l’Observatori Social de la Fundació La Caixa sota el títol El biaix dels algoritmes, que va tractar sobre Algoritmes que condicionen vots. Una societat governada per la intel·ligència artificial. Aquest quart, i últim, debat es va dur a terme el 29 de setembre, al Palau Macaya de Barcelona.

Moderat per la periodista i apassionada per la tecnologia Esther Grávalos (professora associada a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull), aquest diàleg es va produir entre Xavier Roig (periodista, advocat i consultor estratègic i de relacions internacionals en empreses i institucions) i Alberto Chinchilla (humanista digital, arquitecte de marca, estratega digital i cofundador i director de la consultora creativa especialitzada en employer branding i marca personal Be Shared).

A partir del diàleg entre tots tres es va analitzar i desxifrar el paper que juguen els algoritmes a la comunicació política. Amb l’explicació de casos pràctics, es va demostrar com les fake news han pogut arribar a provocar canvis d’última hora entre les persones indecises, just abans de la jornada electoral.

Un 20% dels vots poden ser la resposta al missatge que un algoritme ha escollit per a nosaltres

La utilització d’algoritmes a la comunicació política pot permetre a les organitzacions, als governs i als Estats dirigir els missatges a un públic molt concret, que ha sigut segmentat i micro-segmentat. Ara bé, Grávalos també exposa que l’algoritme “permet neutralitzar missatges d’un altre polític, viralitzar o inclús detectar tendències. I, a més, els algoritmes són capaços d’aprendre”.

Els bots són capaços de produir contingut i de viralitzar-los, afirma Grávalos. “El poder de la comunicació personalitzada i guiada per un algoritme és important a la nostra societat on tot passa per xarxes socials com WhatsApp, Facebook, Instagram, Google, Google Maps,.. Aquesta informació és molt valuosa per qui accedeix a ella i per qui pugui processar-la i utilitzar-la”, diu la moderadora a l’inici de la sessió.

Però Grávalos també ofereix una dada concreta: “Es constata que el 20% dels vots es poden modificar o decidir-se en funció de què un algoritme encerti, que el missatge d’un determinat polític arribi al públic adequat a través de les xarxes socials”. I, a continuació, recorda que el documental El gran Hackeo, a Netflix, tracta precisament sobre un cas històric protagonitzat per l’empresa experta en l’anàlisi de dades Cambridge Analytica. Aquesta va usar de forma indeguda les dades de milions de persones que tenien un compte a Facebook i, amb aquesta informació, va poder influir en les eleccions presencials dels EEUU que van fer que Donald Trump fos investit president. No obstant, Grávalos també posa de manifest que l’expresident dels Estats Units Barack Obama va ser el primer polític que va fer obrir els ulls sobre el poder de les xarxes socials en les campanyes polítiques.

Qui té les dades, té el poder

Chinchilla és de la opinió que “els algoritmes tenen un paper molt important i cada vegada més, sobretot per l’impacte que tenen les xarxes socials en les activitats quotidianes. La campanya política abans es gestionava a través dels mitjans de comunicació tradicionals i era allà on es veia el moviment que es generava a l’opinió pública. Actualment, anem a Twitter per veure aquest sentiment i l’impacte que esta generant i la tendència que està provocant. I es aquí on es construeixen missatges amb temps límit per donar la volta a alguna tendència”.

Sobre l’estratègia digital, el cofundador de la consultora creativa Be Shared pensa que “encara no som conscients de l’impacte que genera viure en un món algorítmic. I això és una realitat. Ho podem deixar per després o podem començar a integrar-lo a la nostra consciència”.

“Les grans companyies que regeixen el món són Amazon, són Microsoft, són Facebook, són Tesla. Són les companyies que tenen les nostres dades, el més valuós que hi ha actualment. Amb les dades podem manipular, canviar una tendència, podem canviar un comportament, podem crear uns mapes per saber les converses més interessants i en base això adaptar les nostres estratègies. Podem arribar a canviar al president d’un Govern en una final molt ajustada els últims dies. És un canvi radical, és un canvi cultural i encara hi ha generacions que no som conscients del que estem vivint”, relata Chinchilla.

No obstant, Chinchilla creu sincerament que els algoritmes no són tant decisoris ara, però sí que ho seran els propers anys. Les noves generacions, que viuen totes les experiències a través d’un telèfon mòbil a totes hores i tots els dies de la setmana, seran decisòries en aquest canvi.

Algoritmes, lideratges i indecisos

Grávalos planteja què “els algoritmes estan acabant amb el lideratge polític”. Sobre la pràctica habitual de seguir les converses a Twitter (“seguir el fil”), Xavier Roig afirma que “els alcaldes i els polítics hi estan atents”.

Però el més important és que, segons Roig, “això té unes conseqüències i és que desapareix la capacitat de lideratge que en altres temps era tant rellevant”. A més, “això condueix a una alteració total de les prioritats. Però no només dels polítics, sinó també dels diaris, que també pateixen la pèrdua d’un cert lideratge. Temps enrere els diaris representaven uns determinats valors i ara estan escoltant la conversa per tenir el titular de demà a la primera pàgina”.

Per Chinchilla, “el vot no és lliure perquè hi ha una sèrie d’estímuls que rebem, de missatges que estem veient, llegint, sentint, que afecten les nostres decisions. Els algoritmes acaben de condicionar la decisió final (sobretot) quan no és té clar el vot”.

En aquesta línia Roig afegeix que cada vegada els votants prenen la seva decisió més tard. “S’ha trencat aquella tradició i aquella fidelitat a les formacions polítiques. ‘A la meva família sempre s’ha votat socialista’. Això ha desaparegut pràcticament i a més s’afegeix que la decisió de votar es pren més tard tenint en compte aquests inputs que rebem de tot arreu. No és molt reconfortant des de la perspectiva d’una certa racionalitat política, és més aviat frustrant, però és una realitat”, assenteix l’advocat.

Grávalos apunta que potser és portar el tema a un extrem pensar que les abstencions i els indecisos és allò que acaba decidint qui guanya unes eleccions, però les recents eleccions a Itàlia, amb una abstenció altíssima, li fa plantejar-se “si (el resultat) és un govern referendat per la societat (en aquest cas)”.

Amb les xarxes, les possibilitats d’equivocar-se augmenten i els errors es poden corregir ràpidament

Grávalos apunta que “el 38% de la població s’informa a través de les xarxes” i això és preocupant. Chinchilla explica que si fem una radiografia a Twitter i s’analitzen els comptes que cada persona segueix, es poden saber els seus interessos. A més, això permet obtenir els patrons de comportament que permeten elaborar missatges personalitzats, definits per cada comunitat de públics. En resum, es poden definir paràmetres que identifiquen comunitats i usuaris i, a partir d’aquesta informació, treballar missatges personalitzats que recullen les seves preocupacions, els seus interessos i allò que volen rebre. Roig recorda que “això fa temps que es fa però que, amb les eines actuals, es pot fer molt ràpid. És una acceleració descomunal de la comunicació política. Aquestes eines tenen una certa avantatge, la rapidesa. Una campanya electoral és velocitat. La capacitat de reaccionar és un factor molt important. Ara bé, quan va molt de pressa augmenten les probabilitats d’equivocar-se”. Però amb les xarxes socials també és més fàcil corregir els errors. I això condueix a la perversió de “a veure qui la diu més grossa”.

Chinchilla apunta que, amb les xarxes, un missatge arriba molt ràpid a tothom a través de la viralització i Roig afegeix que tot plegat porta a “un cert descontrol de tot”. I, per aquesta raó, Chinchilla ressalta que “els algoritmes ho han capgirat tot i que no és fàcil de conèixer com funcionen els algoritmes. Cada plataforma social cuida molt bé aquesta informació”. Roig adverteix que les campanyes no són un procés tècnic del tot, sinó que també són art: “hi ha intuïció. I, per tenir èxit, n’has de tenir. I no només en les campanyes electorals sinó amb la estratègia”.

Educar als algoritmes

Per l’advocat i consultor estratègic, la societat no està preparada i, en conseqüència, aquests canvis s’han d’abordar des de l’educació. “La formació de la gent ha de ser diferent per enfrontar-se a tot això i es requereix d’un esforç de repensar la educació”, indica Roig.

Alberto Chinchilla hi està totalment d’acord i pensa que “hi ha un problema de base que és la formació cultural ja que no s’han posat eines de forma ràpida. Els algoritmes ho han capgirat tot en aquesta era de la digitalització, una era en la que podem connectar i comunicar-nos amb qualsevol persona, en qualsevol moment i lloc del món però no ens han explicat els pros i els contres d’aquestes eines, d’aquestes plataformes i aplicacions”.

Per a Chinchilla, és fonamental transmetre les oportunitats del continent digital, però també és important educar l’algoritme: “hem de marcar uns filtres, definir unes tasques, que vull veure i que no vull veure i bloquejar una sèrie de pàgines que no m’interessi que m’enviïn informació. També hem d’accedir a verificadors de notícies per comprovar i contrastar aquesta informació, que abans fèiem els periodistes”. Per tant, si es vol una informació de qualitat i verídica, cal tenir una actitud activa en aquesta direcció.

Una mena de reflexió final

Un cop més el debat acaba insistint en la necessitat de la implicació de l’educació, en la necessitat de més formació. “Ara els dispositius són intel·ligents però els humans ho som o vivim absorbits per aquest allau d’informació?”, es pregunta Chinchilla. És evident que aquesta reflexió hauria d’ocupar molt més que un cicle de 4 debats, però també cal pensar en què estem demanant a l’educació, en la responsabilitat que finalment estem assignant de forma gairebé exclusiva a l’educació, quan gairebé tots els debats sobre la societat actual acaben senyalant la seva capacitat transformadora com a única via de sortida. Masses obligacions concentrades en una única eina.

 
 

 

vistes:

34