Autora: Ana Augusto Arenas
La presentació de la 46a sessió del Fòrum de la Comunicació va tenir lloc el passat dijous 30 de setembre a la Pedrera de Barcelona. La ponència, centrada en el debat sobre el present i futur del servei públic audiovisual a les Illes Balears, València i Catalunya, va comptar amb les intervencions d’Andreu Manresa, director general de Radiotelevisió de les Illes Balears (ib3tv); Alfred Costa, director general d’À Punt Mèdia i Vicent Sanchis, director de Televisió de Catalunya (TVC).
El col·loqui, moderat per Roger Loppacher, president del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), pretenia ser “un espai de debat, de reflexió i d’anàlisi sobre el futur i present del sector audiovisual” a partir del qual es pogués veure si seria possible, a partir de diferents fórmules de col·laboració, “la consolidació d’un espai audiovisual del domini lingüístic de la llengua catalana”. Així ho va explicar Loppacher.
Reptes i estratègies generals
Per poder assolir aquesta identitat de comunitat lingüística i cultural, les radiotelevisions públiques han i hauran d’enfrontar-se a tota una sèrie de reptes. Alguns dels quals són: l’augment de l’oferta de productes audiovisuals -que afecta l’existència de serveis públics audiovisuals amb una mirada pròpia-, l’increment de les plataformes durant la pandèmia -on la presència de la llengua catalana és gairebé inexistent-, o la manca de finançament produïda, principalment, pel desplaçament de la publicitat cap a plataformes d’intercanvi de vídeos.
D’aquesta manera, per tal de donar una resposta a aquesta sèrie d’amenaces potencials, els serveis públics de comunicació haurien de posar èmfasi en tres qüestions diferents. En primer lloc, la reciprocitat entre les diferents cadenes, de manera que cadascuna aconseguís una dimensió superior a la que té. D’altra banda, en fomentar la cooperació i la col·laboració entre els mitjans i productores audiovisuals de cadascun dels territoris i, finalment, en impulsar i promoure una plataforma digital entre tots els mitjans públics catalans liderada públicament.
Pel que fa al primer plantejament, Costa considera que aquestes aliances, com ja s’ha demostrat, han d’anar i aniran acompanyades d’un cert retorn. Cosa de la qual, Sanchis n’està segur, ja que opina que “ara, per primera vegada en la història sembla que la cosa va molt seriosament”, en tant que “fa un cert temps que les intencions ja s’estan concretant i no en paraules, sinó amb fets, pel que fa a la col·laboració de les tres televisions”. Sobre l’últim punt, Manresa creu que “seria una de les fórmules complementàries i diferents per poder mantenir, amb independència i sense subordinació de cara als poders publicitaris i econòmics, l’existència dels mitjans de comunicació públics”.
Com arribar a les persones més joves
Amb tot, durant la pandèmia, el servei públic “s’ha convertit en l’element central i de referència per l’àmbit informatiu” de forma que “la gent ha acudit a informar-se als serveis públics per la seva credibilitat. La qual cosa ha comportat un efecte (positiu) en l’audiència entre la gent jove, cosa que destaca”, tal com ha apuntat el president del CAC. Però aquest efecte, tal com assenyala el director d’ib3TV, també “s’ha convertit en tot un repte a causa de la fugacitat de les noves generacions que acostumen a mirar programacions fragmentades, marginals, etc.”. Així, considera que ara el que s’ha de fer és “convertir aquestes televisions i ràdios públiques en uns mitjans audiovisuals dinàmics, realment oberts i amb una malla que capti i entretingui, a més que informi sense degradació dels continguts als joves”.
El director general d’À Punt Mèdia també considera la població juvenil com un segment “inestable, volàtil i poc de fiar per la seva major capacitat d’adaptació als altres entorns lineals i digitals” i és que, tal com indica Vicent Sanchis, “l’audiència infantil i juvenil ha canviat moltíssim més de costums, inèrcies, modes i tendències que la part més gran de la societat”. Cosa que no vol dir que no es preocupin sinó que, al contrari, ho tenen com una prioritat.
Segons Manresa, “s’han d’intentar conquerir aquestes audiències dubtoses i fugaces” i, per fer-ho, seria necessari “intentar convertir un gran magatzem vital en una plataforma oberta que no fos una emissió continuada sinó un accés a la programació en català i als programes que hi ha en català”. D’aquesta forma es donaria pas a “una plataforma conjunta, tipus OTT (1), en la qual hi hagués els motius per justificar l’interès de competència de les produccions audiovisuals”, explica el director d’ib3TV.
Iniciatives com l’anterior serien especialment ben acollides per part de la televisió pública valenciana, en tant que, segons Alfred Costa, es necessiten aliances pel tancament que va patir la radiotelevisió pública valenciana entre els anys 2013 i 2018. De manera que els hi serviria per fer un salt qualitatiu i quantitatiu com a corporació, de la mateixa forma que propiciaria una dimensió superior a ib3TV i a la TVC.
Buscar aliances per coproduir
Vicent Sanchis remarca que aquestes i totes les col·laboracions tenen en compte el fet que “estem parlant de tres televisions que tenen la mateixa llengua i tenen la mateixa cultura, amb tots els matisos i totes les diferències sociològiques, socials i polítiques que vulguem i són uns matisos i unes diferències que demanen respecte, també molta humilitat i molta cura a l’hora d’abordar-los perquè no són fàcils”. Tots tres ponents coincideixen a l’hora de fer èmfasi en el fet que, amb aquest treball conjunt, no volen emetre els mateixos continguts ni tampoc no volen fer una televisió idèntica sinó que pretenen coproduir, participar i sumar.
Per fer-ho, segons Roger Loppacher, caldria, d’una banda, fer una llei pròpia que permetés al CAC reforçar les seves competències en l’àmbit de la comunicació. Cosa que els hi permetria complir amb la necessitat de preservar la diversitat cultural i lingüística, en tant que es considera que en l’avantprojecte de llei general de la comunicació audiovisual no hi ha una aposta per aquesta diversitat. La qual, segons el president del CAC, passaria, en primer lloc, per tenir més oferta audiovisual en llengua catalana i, en segon lloc, per augmentar el volum de producció audiovisual en català.
D’altra banda, tant Andreu Manresa (ib3TV), com Alfred Costa (À Punt) i Vicent Sanchis (TVC) aposten per crear una aliança amb el sector privat per evitar la dependència total del sector públic, de mode que els pressupostos públics no siguin l’única forma de finançament, igual que fan en altres països com Dinamarca o França. Països que els ponents van indicar com a exemple.
I, finalment, el director d’ib3TV aposta també per “agafar una institució en sintonia pel que fa a la gestió de les radiotelevisions públiques catalana, valenciana i balear”. És a dir, proposa pensar un organisme conformat per gestors de les tres radiotelevisions públiques que serveixi per arribar a acords dins del marc de l’espai comunicacional de la llengua catalana.
Tot això permetria multiplicar l’èxit de les tres entitats comunicatives de manera individual i, especialment, conjunta de forma que s’arribés a superar, fins i tot, la gran acollida d’alguns projectes comuns anteriors com la pel·lícula La mort de Guillem (Carlos Marqués-Marcet, 2020) o l’agregador Bon dia TV, que es va posar en marxa l’any 2018. Aquesta plataforma és definida per Sanchis com “una petita plataforma molt humil, però que és un dels primers senyals que la cosa pot funcionar”. I és que aquest espai digital, al qual s’afegirà À Punt Mèdia aquest hivern, plasma a la perfecció fins on pot arribar el treball conjunt de les tres corporacions públiques.
Vídeo de la ponència: Enllaç
(1) OTT (Over The Top) fa referència a plataformes que emeten contingut a Internet sense necessitat de recórrer a operadors tradicionals de difusió com les companyies de telefonia mòbils.
