Anàlisi de la informació sobre la IA: es destaquen els beneficis - OCC InCom-UAB

Home » Cròniques OCC » Anàlisi de la informació sobre la IA: es destaquen els beneficis

Anàlisi de la informació sobre la IA: es destaquen els beneficis

Set de cada deu notícies es refereixen a la Intel·ligència Artificial (IA) destacant els potencials beneficis de la seva implementació i només tres de cada deu tracten els límits i riscos d’aquesta tecnologia.

És un exemple dels resultats que es poden trobar a l’estudi “Com s’informa sobre intel.ligència artificial? Anàlisi i recomanacions amb perspectiva de drets humans”, dels autors Bru Aguiló  i Pau Zalduendo i elaborat per Mèdia.cat i Lafede.cat. El treball es va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya el passat 16 de febrer de 2023. Es tracta d’una anàlisi del tractament mediàtic de la IA amb perspectiva de drets humans.

Com s’informa als mitjans dels algoritmes que impacten en la societat? Els periodistes investiguen en profunditat sobre Intel·ligència Artificial i incorporen la visió de drets humans? Hi ha aliances entre mitjans i entitats de la societat civil en aquesta línia? Són algunes de les preguntes que guien l’informe.

El document estudia com els mitjans de comunicació construeixen l’imaginari comú relacionat amb la IA analitzant 253 notícies publicades en set mitjans amb presència a Catalunya com l’Ara, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), elDiario.es, El Periódico, El País i La Vanguardia. El corpus está format per peçes publiades entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2022. L’objectiu era observar com s’informa sobre aquesta tecnologia, identificar les pràctiques periodístiques en aquestes cobertures i elaborar un conjunt de recomanacions sobre com abordar aquest tipus d’informacions. Es tracta del primer informe que estudia la Intel·ligència Artificial als mitjans des del periodisme amb enfocament de drets.

El 30 % de les fonts provenen de la indústria i el 25% giren entorn polítiques públiques

Bru Aguiló apunta que “la Intel·ligència Artificial ha deixat de ser un tema de nínxol associat a seccions de tecnologia per considerar-se un fenòmen transversal  amb impactes en molts àmbits, com la política, la salut o l’economia”. El co-autor de l’informe destaca la importància de com s’explica la IA des dels mitjans. Sobre les fonts utilitzades, Aguiló indica que “més d’un 30% provenen de la indústria i la temàtica és comercial ja que les notícies expliquen el disseny, la producció o la sortida al mercat d’un producte industrial”. I afegeix que “gairebé un 25% de les notícies (24,9%) informen sobre polítiques públiques que apliquen Intel·ligència Artificial o polítiques públiques que en regulen o n’impulsen la implementació”. En canvi, “les fonts de les organitzacions no governamentals i de la societat civil només són a un 12% de les notícies”.

El sector amb més presència en les informacions sobre aquesta tecnologia és la mateixa indústria d’innovació en intel·ligència artificial. Aquest sector protagonitza prop d’un 30% de les notícies. Amb aquestes dades és necessari assenyalar un possible biaix de sobrerepresentació dels sectors en què la intel·ligència artificial s’ha començat a implementar recentment (disseny, salut) en detriment d’aquells amb més trajectòria en l’ús d’aquesta tecnologia.

El 70% de les notícies parlen dels beneficis de la tecnologia

Zalduendo subratlla el predomini de la vessant tecnosolucionista. Més d’un 70% de les notícies es refereixen a la Intel·ligència Artificial exclusivament d’acord amb els suposats beneficis que genera la seva implementació, sense esmentar aspectes com els límits o els possibles reptes derivats de la seva aplicació. Menys d’un 30% de les peces sobre Intel·ligència Artificial analitzades toquen aspectes com els límits de la tecnologia, els reptes reguladors o els riscos i impactes que pot generar la seva implementació. Els autors apunten que “els reptes més esmentats en les notícies són l’existència de biaixos algorítmics (10,7%) i la falta de regulació de la intel·ligència artificial (9,9%)”.

Recomanacions i bones pràctiques

L’informe incorpora vint recomanacions sobre com cobrir aquest tipus d’informacions, a partir d’entrevistes a set persones expertes provinents de l’àmbit de la comunicació i de l’àmbit de la IA: Carlos del Castillo (especialista en tecnologia a elDiario.es), Neus Molina (periodista i investigadora al departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona), Patrícia Ventura (Doctora en comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, que va participar a un debat posterior), Oyidiya Oji (assessora de polítiques i defensa de drets digitals a la Xarxa Europa contra el Racisme), Youssef Ouled i Paula Guerra (ambdues membres d’AlgoRace), i Karma Peiró (periodista especialitzada en internet i les tecnologies de la informació i la comunicació).

1. No posar el focus només en els beneficis tecnològics

2. Tenir en compte el marc legal

3. Tenir present el recorregut concret de la tecnologia de la qual s’informa

4. Explicitar els actors implicats en la tecnologia

5. Apuntar responsabilitats

6. Parar atenció a l’adscripció de cada font

7. Buscar diversitat de fonts i perfils especialitzats

8.Recollir les veus de col·lectius vulnerabilitzats

9. Tenir presents les veus de perfils especialitzats

10. Integrar la perspectiva decolonial

11. Tenir present i delimitat l’enfocament històric

12. Compte amb exagerar les potencialitats d’aquesta tecnologia

13. Evitar imatges antropomòrfiques estereotipades

14. Fer servir fotografies que tinguin relació amb el contingut

15. Tenir present que la tecnologia també és maquinari i programació

16. Informar sobre qui hi ha rere les dades presentades

17. Qüestionar-nos sobre la validesa empírica de les dades

18. No informar basant-nos només en dades

19. Fer servir un llenguatge planer

20. Aclarir els conceptes tècnics

 Després de la presentació de l’informe es va realitzar una taula rodona amb Carles Planas Bou, periodista de tecnologia d’El Periódico; Patricia Ventura, Doctora en Comunicació, IA i ètica; i Laura Riba, vocal del Grup de Digitalització i Drets Humans de Lafede.cat. Carme Verdoy, editora de Mèdia.cat, va ser la moderadora del debat.

Planas: “els periodistes hem d’assenyalar qui hi ha darrera cada notícia i contextualitzar la informació”

Carles Planas ho té clar: “els periodistes hem d’assenyalar més qui hi ha al darrera de cada tecnologia” i “s’han d’incorporar fonts que vagin més enllà de la indústria”. “Ens hem d’obligar a contextualitzar la informació i explicar què hi ha darrera”. El periodista d’El Periódico pensa que “explicar la Intel·ligència Artificial i els seus riscos és un dels grans reptes que encara el periodisme”. Així mateix destaca que “molts programes i projectes de IA són molt opacs i requereixen investigar en profunditat”. I el problema està en el poc temps que es disposa per fer aquesta tasca d’investigació.

Riba: “cal desmitificar la IA i perdre la por”

Laura Riba pensa que “per canviar narratives, cal desmitificar la IA”. Molt segura va afirmar: “hem de perdre la por com a societat a apropar-nos a aquest món. No és ciència ficció. La ciutadania hem de tenir un paper actiu per parlar dels límits de la IA i dels impactes”. Així mateix també és de l’opinió que “s’ha de fer una anàlisis crítica amb perspectiva de drets”.

Ventura: “la tecnologia no és problema, sí la ideologia i valors mb que es governa”

Patricia Ventura coincideix i constata que “si no informem amb rigor sobre IA, contribuïm a relats perillosos que desresponsabilitzen qui hi ha rere els sistemes. Hi ha una manca de consciència”. Ventura considera que “hem de vigilar amb la narrativa que es diu, que les dades siguin objectives. La dada no és una realitat aïllada de l’activitat humana i, per tant, està triada i cal contextualitzar-la”, coincidint amb Planas en aquest aspecte.

Ventura argumenta que “la tecnologia no és mai el problema, sí que ho és la ideologia i els valors amb què es governa” i defensa que “cal un lideratge cultural de la innovació tecnològica que li doni sentit”. Per ella, “el periodisme ha de participar en aquest lideratge cultural del desenvolupament tecnològic que rebati la deriva determinista”. També va incidir en què “s’ha de qüestionar les paraules que es fan servir per parlar de tecnologia, començant pel concepte intel·ligència en les màquines”.

La importància de teixir aliances entre periodisme, acadèmia i entitats

Carles Planas és de l’opinió que “cal teixir aliances amb sectors de l’acadèmia i amb les entitats”. Planas és del tot conscient que “la precarització laboral no ajuda. Es necessita un esforç de temps per contrastar bé la informació i contextualitzar-ho, que ara el sector periodístic no té” i en aquest sentit en fa autocrítica.

Laura Riba apunta que “per tal de construir narratives crítiques sobre IA als mitjans, les entitats poden aportar les històries humanes: treballem en contacte directe amb persones afectades i defensores de drets i les podem posar al centre de les informacions”. Ella defensa que cal “generar espais compartits i treballar en xarxa amb el periodisme”.

Ventura tanca la taula rodona reclamant que “es publiqui informació de forma ètica” i remarca “la falta de consciència i la importància d’acreditar totes les fonts informatives”. Aposta per “un periodisme que es qüestioni per aportar una millor informació”.

Presentació del nou informe Com s’informa sobre intel.ligència artificial

vistes:

27