Per Marta Civil i Serra (OCC InCom-UAB)
Reflexions en el marc del Segon Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, celebrat el 28 de juny de 2019
El Segon Congrés Internacional de Comunicació de la Societat Catalana de Comunicació, organitzat el 28 de juny de 2019, per la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir un doble objectiu, tal com va afirmar el president de la institució, Sergi Cortiñas, a l’acte d’inauguració. D’una banda, “potenciar la recerca en comunicació, enfortir les relacions entre universitats i centres de recerca, i projectar externament la Societat Catalana de Comunicació”; de l’altra, generar debat entre ponents i assistents, per compartir experiències d’investigació i àmbits científics afins.
Aquest esdeveniment acadèmic internacional va acollir un total de 44 ponències de 75 autors, procedents de Catalunya, Espanya, Argentina, Mèxic i Xile. Les ponències es van organitzar a partir de sis sessions paral·leles (Comunicació política; Ètica periodística i anàlisi de mitjans; Comunicació científica; Comunicació audiovisual, cinema i videojoc; Comunicació digital Social Media i tecnologia; Societat, gènere i educació). Una part de les investigacions presentades opten a ser publicades a la revista Comunicació. Revista de Recerca i d’Anàlisi, de la Societat Catalana de Comunicació, que actualment forma part de l’Emerging Sources Citation Index (Clariviate Analytics – Web of Science).
D’esquerra a dreta:Jordi Berrio, Maria Corominas, Sergi Cortiñas, Miquel de Moragas i Spà, Josep Gifreu,
Jaume Guillamet i Maria José Recoder (© Marta Civil i Serra, OCC InCom-UAB)
El primer en intervenir va ser l’expresident de la SCC-IEC (2016‒2018) i professor jubilat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jordi Berrio, que va considerar com a tema fonamental, a l’hora d’investigar, que “les preguntes de recerca s’han de fer sempre tenint en compte la realitat política, social i cultural de l’entorn”, i va reclamar no oblidar el context humanístic.
Per al seva banda, la presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, expresidenta també de la SCC-IEC (2006‒2009), professora titular del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB) i investigadora de l’InCom-UAB, Maria Corominas, va destacar que “la posada en marxa fa 50 anys de les facultats de comunicació ha tingut una relació directa amb la recerca en comunicació”. En aquest sentit, un punt d’inflexió va ser l’organització, a Barcelona, del congrés de la International Association for Media and Communication Research (IAMCR), a Barcelona, els anys 1988 i 2002. Aquests fets van permetre posar la recerca en comunicació de Catalunya al mapa internacional. Corominas també va destacar que “la recerca que es fa no sempre és adequadament valorada pels mecanismes científics internacionals”.
A continuació, l’expresident de la SCC-IEC (1986‒1987), fundador i primer director de l’InCom-UAB (1987‒2009), i catedràtic honorari del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB), Miquel de Moragas i Spà, va recordar que amb la posada en marxa de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB l’any 1971, estava tot per fer. Avui ja es disposa de moltes infraestructures que s’han pogut consolidar, com la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB, un referent europeu per la qualitat del seu fons documental. “El problema actual és que hi ha un filtre molt inadequat de la promoció del personal docent i investigador universitari”. En aquest sentit, Moragas i Spà va reclamar “responsabilitat i habilitat als investigadors sèniors per corregir, amb urgència, la promoció de la projecció científica actual”.
El catedràtic emèrit de la UPF i un dels impulsors de la SCC-IEC, Josep Gifreu, va ressaltar la multisciplinarietat de la recerca que es va fer els anys 80 i 90, amb acadèmics procedents de diverses disciplines (des de filosofia fins a sociologia, passant per lingüística o ciències polítiques i dret), que va donar lloc a una manera d’investigar pròpia per part d’investigadors de Catalunya i que l’investigador de l’InCom-UAB i professor titular de la Universitat Ramon Llull (URL), Daniel E. Jones (1950‒2007), va denominar Escola Catalana de Comunicació. Aquesta multidisciplinarietat, segons Gifreu, cal valorar-la molt positivament, perquè va enriquir els resultats de la recerca que es va fer i que han permès seguir fent fins a l’actualitat.
El catedràtic de la UPF i expresident de la SCC-IEC (1991‒1996), Jaume Guillamet, va destacar que la “tradició en història del periodisme, a Catalunya, va molt lligada a l’àmbit local”. Es va preguntar qui finança la recerca i va mostrar preocupació pel futur de la història del periodisme en els plans d’estudi dels graus universitaris actuals. “Cal recordar que la història és la base de la cultura”, va concloure.
La degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB) i presidenta de l’Associació Espanyola d’Universitats amb Titulacions d’Informació i Comunicació (ATIC), Maria José Recoder, va ressaltar amb la seva intervenció que amb aquestes cinc dècades “s’ha aconseguit que la recerca en comunicació social adquireixi respecte davant tota la comunitat científica”, i va posar l’exemple de la investigadora en ciències de la comunicació Maria Corominas, com a presidenta actual de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, que agrupa diverses disciplines (antropologia, ciències de la comunicació, dret, economia, geografia, pedagogia i sociologia). També va fer èmfasi en la importància de la transferència de la recerca a la societat i va reclamar esforç als equips investigadors per aconseguir crear i mantenir projectes interdisciplinars. Per a Recoder hi ha tres línies de recerca prioritàries que s’haurien de potenciar: els models de negoci; l’alfabetitizació informacional i mediàtica; i la relacionada amb intel·ligència artificial.
També estava invitat com a ponent a la taula que inaugurava la trobada l’expresident de la SCC-IEC (1987‒1990) i actual delegat de l’IEC a la Societat Catalana de Comunicació, el catedràtic emèrit de la UPF Josep Maria Casasús, que no va poder assistir a l’acte però va fer arribar les seves reflexions a través del moderador. Josep Maria Casasús va fer èmfasi en la importància de la llengua i va reclamar que “cal fer compatible l’ús inevitable de l’anglès amb l’ús necessari del català” i va animar a publicar recerca en comunicació en català i també a seguir projectant la recerca catalana a escala internacional.
En el torn obert de paraules, Miquel de Moragas i Spà va criticar que avui en dia encara hi ha moltes recerques secretes, en l’àmbit de la comunicació social, que no estan publicades ni accessibles en obert. Va suggerir que es treballi per revertir aquesta tendència i va subratllar “la importància de l’aplicabilitat d’interessos socials de la recerca en comunicació en altres camps”.
En l’àmbit específic de l’oferta docent universitària al marc del tercer cicle, Maria José Recoder va obrir la porta a la possibilitat que en un futur es puguin crear a Catalunya doctorats interuniversitaris en comunicació, com ja s’està fent en algunes comunitats autònomes.
Finalment, Jordi Berrio, expert en opinió pública, va voler recordar que en la darrera dècada ha canviat el paradigma dels mitjans de comunicació com a transmissors de l’opinió pública. “No tenim els procediments adequats per analitzar tot el que passa a la societat i es creen moviments d’opinió externs als mitjana de comunicació”. Per això, des del seu punt de vista, caldrà potenciar la recerca que analitza aquest fenomen i que hauria d’ajudar a entendre millor la societat actual en la qual vivim.
La Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va néixer l’any 1986 per iniciativa d’un grup d’investigadors, professors i professionals de l’àmbit de la comunicació social, que van decidir associar-se per promoure activitats de recerca, tractar temes d’interès comú i posicionar la recerca en comunicació que s’estava fent a Catalunya a escala internacional. En aquell moment només hi havia una única universitat, pública, a Catalunya que impartia estudis comunicació: l’Autònoma de Barcelona amb una oferta en Periodisme, i en Publicitat i Relacions Públiques. Avui, tres dècades després, el panorama dels ensenyaments universitaris de comunicació s’ha multiplicat i totes les dotze universitats que hi ha a Catalunya (set de públiques i cinc de privades), imparteixen algun estudi oficial de comunicació, ja sigui de grau, doble grau, màster o doctorat en comunicació. En aquest context, la Societat Catalana de Comunicació segueix tenint un paper vertebrador, en el foment, divulgació i internacionalització de la recerca en comunicació.
