El 93,2% dels adolescents catalans té compte en almenys una xarxa social i el 79% n’usa tres o més. I als 11 anys tenen el seu primer móvil. Aquestes són algunes de les dades que va centrar la presentació al Palau Macaya de Barcelona, el 12 de juny, dels resultats per a Catalunya de l’informe de l’UNICEF Infància, adolescència i benestar digital. Una aproximació a partir de la salut, la convivència i la responsabilitat social, en el marc d’un cicle de sessions sobre drets digitals.
La investigació de major abast mundial sobre l’impacte de la tecnologia en infants i adolescents
L’acte, organitzat per UNICEF Comitè Catalunya, va ser conduït per la periodista Olga Vallejo i es va iniciar amb la benvinguda de Jaume Lanaspa, president d’UNICEF Comitè Catalunya i de l’Oficina del Club de Roma a Barcelona, qui va constatar que es tracta de la investigació de major abast a nivell mundial sobre l’impacte de la tecnologia en la infància i l’adolescència. La jornada va articular-se en dues parts diferenciades: una conferència inaugural a càrrec del professor Antonio Rial Boubeta, de la Universitat de Santiago de Compostela i director científic de l’informe, titulada Menors d’edat i pantalles. No hi ha benestar sense benestar digital; i a continuació, la presentació dels resultats específics per a Catalunya, a càrrec de Lucas Ferreira, portaveu de l’entitat pública empresarial Red.es, de Karina Gibert, catedràtica i cofundadora del Centre de Recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI-UPC) i degana del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya, i de Nacho Guadix, responsable d’Educació i Drets Digitals d’UNICEF Espanya i del professor Antonio Rial. La taula rodona posterior, moderada per Mireia Yter, investigadora i responsable de projectes de la Chair for Socially Responsible Digital Innovation de l’Institut d’Innovació Social d’Esade, va reunir Mohamed Afantrous Cherrati, membre jove de la comunitat de pràctica de la Chair SoReDi i estudiant del Grau de Sistemes microinformàtics i xarxes; Sonia Fernández Cuenca, directora general de Currículum i Desenvolupament Professional del Departament d’Educació i Formació Professional; Susana Jiménez-Murcia, cap del servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge i membre del grup assessor de l’informe; Lidon Gasull, directora d’Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFac); i Albert Beltran, cofundador de Balance Phone. L’acte es va cloure amb la intervenció de Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
Una recerca de llarga trajectòria
Antonio Rial Boubeta, professor i investigador de la Universitat de Santiago de Compostela, va encapçalar la sessió amb una conferència que va contextualitzar l’estudi en una trajectòria investigadora de quinze anys. Va explicar que el 2010 el seu grup de recerca ja havia presentat al Parlament de Galícia un primer informe sobre adolescents i internet; el 2014 van ampliar la mostra a 44.000 alumnes gallecs; el 2021, durant la pandèmia, van iniciar un primer estudi estatal amb 50.000 alumnes; i el 2023 van treballar amb 10.000 adolescents de tota Galícia en col·laboració amb la Fundació Barret. L’estudi presentat al Palau Macaya suma prop de 93.000 alumnes participants i 7.500 docents de tot l’Estat. La mostra vàlida per a Catalunya va ser de 11.476 infants i adolescents de 61 centres educatius, d’un total inicial de 13.000, dels quals un 15-20% van ser descartats per respostes incompletes o inconsistències detectades en el control de qualitat. L’estudi s’ha realizat amb escolars amb edats compreses entre 10 i 20 anys, que estiguin cursant 5è i 6è de primària, ESO, batxillerat, FB bàsica o cicles formatius de grau mitjà en centres públics, privats o concertats del conjunt de l’Estat. El 19% cursava 5è o 6è de primària; el 63,2%, ESO; el 13,4%, batxillerat, i el 4,4% restant, formació professional. El 49,4% eren noies; el 48,9%, nois, i l’1,7% va preferir no respondre quan se’ls va preguntar pel seu sexe biològic.
Rial va subratllar que 43 professionals de diverses institucions nacionals i internacionals van participar en l’equip investigador. Va puntualitzar que, tot i la magnitud de la mostra, es tracta d’un estudi transversal i no longitudinal i que no es poden garantir relacions de causa-efecte, però va afirmar que “tenim evidència més que suficient per dir que això està passant”. Per a Rial, el valor principal de l’estudi rau en el fet que genera dades de salut mental que l’administració pública no posseeix de forma sistemàtica.
Presència de dispositius: el gran salt de l’estiu
Les dades sobre presència de dispositius van ser un dels primers blocs de la conferència. L’edat mitjana d’accés al primer telèfon mòbil se situa als 11,02 anys. Les dades catalanes mostren que en els darrers cursos de primària el 39,8% dels alumnes ja té mòbil; en els tres mesos d’estiu entre primària i secundària, aquesta proporció puja fins al 78,3% a primer d’ESO, un salt de gairebé quaranta punts percentuals, i al 92% en segon d’ESO. El 73,7% dels infants de primària ja té presència en alguna plataforma social.
Quant a les xarxes socials a l’adolescència, el 93,2% dels alumnes n’usa almenys una, i el 79% en fa servir tres o més. Un 9,2% dedica més de cinc hores diàries a les xarxes socials entre setmana, xifra que puja al 21% durant els caps de setmana. El 35,5% té el perfil públic visible per a qualsevol usuari, i el 53,8% té més d’un perfil en una mateixa xarxa social. Rial va posar el focus en el model de referència: el 78,7% dels alumnes segueix de manera regular un influencer, gamer, tiktoker, instagramer o youtuber; el 22,7% considera que podria ser-ho; i el 7,9% ja li dedica temps activament. El món digital representa un potent model aspiracional per les noves generacions.
Conductes de risc: desconeguts, sexting i pornografia
Un dels blocs més detallats de la conferència va ser el dedicat a les conductes de risc. El 62,6% dels menors catalans ha mantingut converses amb persones desconegudes a internet. El 29,3% ha rebut missatges de caràcter sexual, i prop de l’11% ha rebut pressions per enviar imatges o vídeos de contingut eròtic o sexual. El 9,4% ha participat en reptes virals o challenges. El 48,9% puja habitualment fotos, vídeos o històries a les xarxes socials.
Quant al consum de pornografia, l’edat d’inici se situa de mitjana als 11,67 anys. El 64,1% dels enquestats afirma que no parla mai o gairebé mai de sexualitat a casa. En 6 de cada 10 llars la sexualitat continua sent un tema tabú. El 8,8% de l’alumnat de Catalunya presentaria un patró de consum problemàtic de pornografia, xifra que ascendiria fins al 21,4% en termes relatius . Les dades mostren, a més, que el comportament dels adults modula el dels menors: el percentatge de joves que passa més de cinc hores a les xarxes durant el cap de setmana és del 19,3% entre aquells els pares dels quals no usen el mòbil durant els àpats, i del 25,2% entre aquells els pares dels quals sí que ho fan.
L’impacte en la salut mental i la convivència
Rial va presentar les dades de salut mental com una de les aportacions més rellevants de l’estudi. El 23,8% dels adolescents declara haver patit assetjament escolar, i el 10,7% assegura haver estat víctima de ciberassetjament. Entre els joves que tenen o han tingut parella, un de cada tres reconeix haver patit situacions de control, vigilància o xantatge a través del mòbil o les xarxes socials. El 6,7% podria haver desenvolupat un ús problemàtic de les xarxes socials, proporció que puja al 8,5% entre l’alumnat de Batxillerat i que és significativament superior entre les noies.
Rial va assenyalar que l’ús intensiu s’associa a nivells més elevats d’ansietat, una pitjor percepció de la qualitat de vida i una major exposició a situacions de violència digital. Va subratllar que el ciberassetjament no surt gratis tampoc per als agressors, cosa que obliga a una intervenció socioemocional que inclogui la reeducació de totes les parts. En l’àmbit dels videojocs, va alertar sobre les loot boxes —elements de sorpresa de pagament dins dels jocs— com a factor que incrementa les conductes adictives, i va recordar que l’addicció als videojocs és reconeguda per l’OMS.
Les dades revelen que el 53,6% juga a videojocs almenys “una vegada a la setmana” i un 19,8% ho fa “cada dia o gairebé cada dia”. De mitjana, l’alumnat de Catalunya dedica 7,22 hores setmanals a jugar a videojocs.
Afegeix que un de 1 cada 4 menors consumeix videojocs classificats com a PEGI18 no recomanats per menors amb violència explícita. El consum d’aquests videojocs s’associa amb prevalences majors d’agressors tant en l’assetjament escolar com ciberassejament.
El paper clau de les famílies: normes, límits i higiene digital
Més de la meitat dels progenitors (53,8%) parla habitualment amb les seves filles i fills dels riscos d’internet (estratègia habilitadora). El 45,9% acostuma a posar normes o límits respecte a les hores que fan servir el mòbil, Internet o les xarxes socials i només tres de cada 10 (29,7%) limita els continguts que pengen (estratègies restrictives). Respecte al consum de videojocs, només el 39,2% dels progenitors estableix normes o límits relacionats amb el temps que passen les seves filles o fills jugant a videojocs, i encara menys (el 26,5%) posa el focus sobre el tipus de videojoc al qual juguen. I constata que “els que dormen amb el mòbil a l’habitació dupliquen els usos problemàtics i les diferents conductes de risc en línia. Establir una bona higiene digital a la llar és fonamental”.
Cervell, son i identitat: l’impacte neurobiològic de les pantalles
Rial va abordar l’impacte neurobiològic de l’ús de pantalles en els processos maduratius. Va parlar de la incidència sobre la higiene del son, amb alteració en la producció de melatonina, la dopamina i el sistema límbic de recompensa. Va argumentar que la connectivitat permanent priva els infants de la possibilitat d’avorrir-se i de fer introspecció: “Estem perdent la possibilitat d’avorrir-nos, d’enfrontar, de pensar qui sóc, on vaig”, va dir, i va assenyalar que el mòbil actua com un “sedant” que dificulta la construcció de la pròpia identitat. Va advertir que el desenvolupament del llenguatge, la memòria, el processament d’informació i el desenvolupament de l’empatia socioafectiva es veuen compromesos per un ús poc acompanyat dels dispositius.
Una piràmide de prevenció invertida
Per tancar la seva intervenció, Rial va proposar un marc de prevenció comunitari articulat en tres nivells. Va descriure la situació actual com una piràmide invertida: la majoria dels esforços es concentren en intervencions tardanes i individuals, quan haurien de centrar-se en la prevenció universal i comunitària. Va distribuir les responsabilitats entre famílies com higiene digital, normes i rutines saludables, centres educatius amb la incorporació de la competència digital i humana al projecte de centre, administracions amb protecció normativa i regulació i indústria tecnològica. “Estem davant d’un problema global i de salut pública, amb un enfocament holístic i una prevenció comunitària amb acceptació de responsabilitats”. Va tancar amb una reflexió que va marcar el to de la sessió: “Ens preocupa l’ús que els nostres fills fan de la tecnologia, però potser el que hauria de preocupar-nos és l’ús que la tecnologia fa dels nostres fills”.
Dades sistèmiques per orientar polítiques públiques
A partir de les dades presentades per Antonio Rial, director científic de l’Informe, Lucas Ferreira, portaveu de l’entitat pública empresarial Red.es va dir que “el que fem avui en matèria de digitalització marcarà el desenvolupament de les següents generacions”.
En la presentació de l’estudi, Karina Gibert, degana del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya va explicar que el Consell General de Col·legis d’Enginyeria Informàtica d’Espanya ha participat en el projecte com a garant tecnològic, contribuint al disseny d’una plataforma multilingüe en sis idiomes, a la implementació d’infraestructures de seguretat i anonimat, i a la garantia de compliment de normatives d’accessibilitat. Va destacar que l’estudi va generar més de 500 informes individuals personalitzats per a cadascun dels centres participants. Va apel·lar a la necessitat que les dades es converteixin en sistèmiques i de recollida continuada: “Si no hi ha dada sistèmica, és molt difícil fer política”, va afirmar.
Gibert va subratllar que “aquest estudi no només genera dades, sinó que construeix una infraestructura de confiança per recolzar programes de política pública”, i va defensar que, en lloc de demonitzar la tecnologia, cal “ensenyar a mirar a través d’aquestes pantalles amb criteri i amb solvència”. En la mateixa línia, va afegir que “la tecnologia no és neutral” i que les empreses tecnològiques han d’assumir un paper actiu: “El benestar digital també es dissenya”.
Nacho Guadix en presentació va reflexionar sobre el marc de drets. Va posar l’accent en la necessitat de concebre els infants com a ciutadans de ple dret en l’entorn digital: “L’espai digital és un espai d’exercici de la ciutadania; per tant, els nens tenen els mateixos drets en l’entorn físic que en el digital”. Va articular la seva proposta al voltant de quatre dimensions: accés, protecció, aprofitament i participació.
La perspectiva clínica: vulnerabilitats individuals i joc d’apostes
Susana Jiménez-Murcia va aportar la perspectiva des de la pràctica clínica a l’Hospital de Bellvitge. Va subratllar la necessitat de tenir en compte les vulnerabilitats individuals en l’avaluació de l’impacte de l’entorn digital, i va fer referència a pacients molt joves amb problemes relacionats amb el joc d’apostes en línia. Va assenyalar que els entorns digitals amplien i escalen problemàtiques que sovint preexistien, i va reclamar que la indústria assumeixi la seva responsabilitat en el disseny d’entorns més saludables. Les conclusions de l’estudi, va apuntar, evidencien la necessitat d’un esforç conjunt de tota la societat, des de l’administració fins als docents, els sanitaris, les famílies i els adolescents.
Famílies: sobirania digital i corresponsabilitat
Lidon Gasull, directora d’aFFac, va assenyalar que les famílies sovint es troben “lluitant contra tota una indústria que no compleix ni la normativa aplicable”. Va plantejar el concepte de sobirania digital com a horitzó necessari: “L’entorn digital ha de ser un lloc democràtic on es pugui decidir”, i va reclamar canviar els entorns digitals i no tan sols regular-ne els usuaris, perquè “ara mateix estem intentant regular els comportaments de la societat en un escenari que no és el nostre, que no decidim, que no hem pensat”.
Educació, jovent i disseny tecnològic
Sonia Fernández Cuenca va exposar les línies de treball en curs des del Departament d’Educació i Formació Professional: inclusió digital, alfabetització mediàtica, competència ciutadana democràtica i el pla sobre tecnologies digitals per a l’aprenentatge. Va defensar que l’objectiu és “formar ciutadans digitalment competents, actius i participatius” i va apel·lar a la responsabilitat col·lectiva.
Mohamed Afantrous Cherrati, l’únic jove participant a la taula, va destacar que “les xarxes socials estan dissenyades perquè hi estiguis enganxat” i va advocar per un acompanyament progressiu comparable a aprendre a anar en bicicleta: els límits es van retirant a mesura que l’infant va adquirint capacitats. Va concloure que els joves “vivim en un món digital, però no vivim-hi feliços”. Albert Beltran, cofundador de Balance Phone, va incidir en el paper del disseny tecnològic com a factor de risc i va defensar que les empreses tecnològiques han de formar part activa de la solució.
La resposta institucional
Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, va cloure l’acte apel·lant al principi jurídic de l’interès superior del menor com a eix vertebrador de qualsevol política pública en matèria digital: “Quan parlem de drets, podríem caure en el debat simplista de tecnologia sí, tecnologia no”, va dir. Va esmentar la comissió interdepartamental que lidera el seu departament amb la participació d’onze conselleries, i el programa Més Digitals, que inclou un curs gratuït d’acompanyament parental. Va reconèixer les limitacions competencials de la Generalitat en matèria de regulació de plataformes, competència de l’Estat i la Unió Europea i va concloure que calen mecanismes per acompanyar els infants cap a una autonomia digital progressiva.
Paral·lelament a la presentació de l’informe, UNICEF va impulsar la campanya Algorisme segur ja, amb l’objectiu d’exigir a la indústria tecnològica sistemes de recomanació més transparents i respectuosos amb els drets dels infants, amb la voluntat de situar la protecció de la infància digital al centre de les polítiques tecnològiques del sector. La jornada va tancar amb la voluntat compartida d’aprofitar les dades per orientar polítiques públiques basades en l’evidència, fent evident que cap actor ni les famílies, ni els centres educatius, ni l’administració, ni la indústria tecnològica no pot absorbir en solitari la responsabilitat del benestar digital de la infància.
Recupera la Jornada de la presentació de l’Informe Infància, adolescència i benestar digital. Una aproximació a partir de la salut, la convivència i la responsabilitat social aquí.
