L’assetjament i, ara amb l’ús de les noves tecnologies, el ciberassetjament són un problema a tots els centres educatius del món. Les xifres de casos no paren de pujar. L’assetjament escolar ha existit sempre però el ciberassetjament emergeix a la nova era digital i tecnològica i, juntament amb altres ciberfenòmens, tenen conseqüències greus pel desenvolupament i salut mental dels menors.
Sota el títol “Abordatge del assetjament i el ciberassetjament: un repte urgent per la societat del segle XXI”, Josep Ramoneda, filòsof, periodista i director de l’Escola Europea d’Humanitats, va presentar la conferència magistral que va impartir de forma molt clara i convincent l’experta Maite Garaigordobil, professora titular del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Facultat de Psicologia de la Universitat del País Basc el dilluns 28 d’octubre al Palau Macaya de la Fundació La Caixa de Barcelona. D’entrada, Garaigordobil qualifica aquest greu fenomen com un fet “luctuós”.
L’assetjament no és una agressió puntual sinó que perdura en el temps
A l’assetjament presencial o cara a cara hi ha una persona víctima indefensa assetjada per un o varis agressors que realitzen conductes agressives contra ella. Conductes agressives físiques contra el cos (el copejant, l’empenyen, li donen puntades, el pessiguen,…), contra les seves propietats (li roben, li amaguen,..), conductes agressives verbals (l’insulten, li posen sobrenoms, li diuen coses humiliants,…), conductes agressives socials (no el deixen participar, l’exclouen, el marginen,…) i també conductes agressives psicològiques dirigides sempre a minar l’autoestima (l’amenacen, li fan xantatge,…). L’experta puntualitza que “quan es parla d’assetjament no es parla d’una agressió puntual, sinó d’una conducta que perdura en el temps i que genera tanta angoixa en la víctima no només pel que pateix sinó angoixa mantinguda davant l’expectativa de futurs atacs, agressions i humiliacions que sap que patirà. I quan es parla de ciberassetjament, es refereix a un tipus d’assetjament que usen els dispositius electrònics per assetjar, intimidar…”
Maite Garaigordobil, després de la revisió de més de 300 investigacions sobre prevalença d’estudis nacionals i internacionals, constata que hi ha un 5-10% de victimització severa molt freqüent. El percentatge d’estudiants que pateixen conductes violentes ocasionalment és del 40%. Aquestes dades segueixen la tendència indicada per un estudi publicat al 2024 per Díaz-Aguado -arran d’un treball sobre una mostra de 21.000 estudiants des de 4t d’Educació Primària a 4t Educació Secundària a nivell nacional-. Aquest equip d’investigació va registrar un 6,2% de víctimes d’assetjament i un 10,7% de ciberassetjament. I altre treball més recent i de caràcter internacional apunta a un 30% de víctimes d’assetjament i un 46% de ciberassetjament.
El 70% dels ciberagressors són companys de classe
Assetjament i ciberassetjament són com l’advers i el revers de la mateixa moneda. Gran part dels agressors són també ciberagressors. Hi ha un gran solapament entre els dos fenòmens. La professora de la Universitat del País Basc presenta dades recents tretes de l’Informe UNICEF Espanya publicat l’any 2021. Hi ha 41.500 adolescents d’11 a 18 anys fent l’educació secundaria. El 75% de les víctimes són cibervíctimes i el 70% dels ciberagressors són companys de classe. Més d’un 50% de les cibervíctimes són també ciberagressors. És a dir, hi ha víctimes pures – que només pateixen-, agressors purs – que només realitzen assetgen- però també hi ha un percentatge important que són alhora víctimes i agressors.
Sempre hi ha observadors passius dels ciberassetjadors
Maite Garaigordobil explica el comportament i com actuen els ciberassetjadors. La llista és molt llarga: envien missatges de text per correu o pel mòbil insultants, desvaloritzants, amenaçants, intimidatoris; fan trucades anònimes per atemorir, amenaçant i insultant; manipulen fotografies per ridiculitzar o crear una imatge falsa que distribueixen pel mòbil o Internet; exclouen i aïllen amb xarxes socials i, fins i tot, roben la contrasenya –suplantació de la identitat- i envien missatges agressius als contactes perquè rebutgin a la víctima; provoquen a la víctima per aconseguir una reacció violenta, denuncien el fet al responsable del servei –xat, joc online, comunitat virtual- que pot acabar impedint l’accés a la víctima; creen un perfil o espai fals en nom de la víctima oferint serveis sexuals gratuïts o donen d’alta la direcció de la víctima en llocs web perquè després sigui víctima d’spam; difonen mentides per perjudicar a la víctima així com informació secreta i denigren i parlen malament de la víctima a web, blocs, xarxes socials,… Tot això, a més del típic comportament de ciberassetjament, l’slapping spam (“pallissa feliç”), que consisteix en agredir a la víctima, col·locar-la en una situació humiliant i filmar-la i difondre-ho a través del mòbils o webs.
Al ciberassetjament ens trobem amb tres perfils detalla la experta: una víctima, un o més agressors i molts observadors, el silenci i passivitat dels quals permet que la situació es perpetuï en el temps. “De vegades callen per falta d’empatia però altres per por que l’agressor es torni contra ells. El silenci dels observadors és dolorós per les víctimes”, explica Maite Garaigordobil.
L’assetjament i el ciberassetjament són els principals motius de suïcidis infantil i juvenil
L’especialista és molt clara i contundent amb les conseqüències de l’assetjament i ciberassetjament per la salut mental de les víctimes ja que pot arribar a un extrem al suïcidi i a l’assassinat. Però també explica que hi ha conseqüències a la trajectòria escolar (problemes de rendiment acadèmic i fracàs escolar en nens d’altes capacitats). Emocionalment, les víctimes se senten soles, insegures, infelices; disminueix la seva autoestima i senten culpa però també ira, frustració, irritabilitat i agressivitat. Psicosocialment s’aïllen fins al punt de desenvolupar fòbia social i molta angoixa. La investigació ha demostrat que la victimització produeix moltes conseqüències a la salut mental com a problemes psicosomàtics; estrès posttraumàtic; trastorns del son; hiperactivitat; problemes de conducta, d’alcohol i drogues; addició; ansietat; pànic; fòbies; autolesions i depressió moderada o severa i conductes suicïdes.
Ser agressor també està relacionat amb problemes acadèmics i fracassos escolars, emocionals, psicosocials i de salut mental. Els assetjadors solen tenir problemes de rendiment acadèmic, desenvolupen personalitats sense empatia, cruels i insensibles, no senten culpa ni sentiment de responsabilitat. Tenen problemes per controlar ira i impulsivitat, dificultats amb les relacions interpersonals i habilitats socials deficients. A més, aquest perfil també està associat amb problemes de consum d’alcohol i de substàncies i amb l’ús de videojocs violents i alta dependència a la tecnologia.
Calen estratègies de prevenció i protocols d’actuació
L’assetjament i ciberassetjament són els principals motius de suïcidis infantil i juvenil. El ciberassetjament no és fàcil d’observar, atès que és més silent per l’augment de l’audiència, l’anonimat de l’agressor i el caràcter il·limitat de la fustigació.
Per detectar l’assetjament i el ciberassetjament hi ha tres estratègies detalla Garaigordobil: observació de la conducta, la informació dels iguals i els autoinformes. Quines conductes ens poden alertar que en sigui víctima o cibervíctima? Conductes de por, de fugida i d’evitació (canvis de rutes), conductes depressives (ploren amb facilitat), conductes ansioses i aparició de malson, canvis d’humor, dificultat en les relacions socials (no tenen amics ni els conviden a les festes), descens del rendiment acadèmic, senyals d’agressió física -que normalment oculten-, problemes psicosomàtics, abandonament d’activitats d’oci i comportament alterat després d’estar a l’ordenador o veure un missatge al mòbil o rebre una trucada.
Als assetjadors se’ls identifica més fàcil. Tenen conductes agressives, insulten, amenacen, fan xantatges. Solen estar relacionats amb conflictes, tenir problemes de disciplina i convivència, ignoren els drets dels altres i imposen els seus criteris, els costa controlar la ira i la impulsivitat, i tenen poca tolerància a la frustració. Fracassen acadèmicament. És el perfil dels assetjadors cara a cara. Però hi ha ciberassetjadors que s’oculten a les pantalles i no tenen problemes socials però el realitzen emparats per l’anonimat.
Pel que fa a la prevenció, l’eliminació de la conducta violenta és una via. Intervenen factors culturals, familiars (molts nens violents estan dins de famílies desestructurades i on no hi ha afecte, on hi ha abús, o també amb famílies molt permissives on no hi ha disciplina), escolars (centres que no sancionen la conducta violenta i no transmeten valors ètics-morals) i personals. La conducta violenta està multideterminada i s’ha d’actuar multidisciplinàriament des de la societat, des dels centres educatius, des de la família i des del context clínic.
La intervenció des de la societat passa per controlar la violència que s’expressa a les pantalles, amb campanyes mediàtiques i adoptant actituds combatives intel·lectual i moralment contra la violència, inversió econòmica en recursos educatives i una regulació legal. Des de l’escola, programes d’intervenció socio-emocional, programes d’antibullying i protocol antibullying. Quan es treballen tots aquests programes són eficaços amb resultats positius. És important que s’activin davant l’alerta d’un cas.
La solució no és prohibir sinó educar per prevenir
Totes les intervencions al context educatiu són importants però el context familiar és primordial, puntualitza la professora de la Universitat del País Basc. Hi ha pautes de criança parental que inhibeixen que els fills es converteixin en assetjador, com ara fomentar l’autoestima, reforçar les conductes positives, amor incondicional, fomentar la empatia, límits sense autoritarisme, compartir temps perquè temps és afecte i és amor. Com a pares, ser model de comportament i fer de la comunicació una prioritat a la família.
Maite Garaigordobil diu: “recorda que la solució no és prohibir sinó educar per prevenir”. Educar en un ús correcte de les pantalles comença amb els progenitors involucrant-se amb l’ús d’Internet dels fills i filles. Això vol dir, per exemple, controlar el temps d’ús i els continguts; impulsar un ús responsable de la càmera web; educar en el control de l’ús i enviament d’imatges; supervisar l’ordenador i mòbil; fer ús del programa de control parental; acompanyar amb l’ús de les tecnologies i parlar sobre els seus beneficis i riscos, així com també realitzar activitats fora de la pantalla.
Què fer quan el problema sorgeix?
Quan a la família es detecta un problema de ciberassetjament, el pitjor és no fer res, diu Garaigodobil. Als pares de la víctima, l’experta aconsella recolzar emocionalment a la víctima, eliminar sentiments de culpa i transmetre-li confiança. No dir-li mai que ho resolgui sol, no estimular agressivitat ni venjança i demanar que s’activi el programa antibullying. Davant l’assetjament s’ha d’aturar la situació i eliminar de la xarxa la informació ofensiva o denigrant.
Amb els progenitors de les persones assetjadores és més complicat, perquè tendeixen a negar-ho. Aquí es recomana parlar amb els fills i investigar-ho i, sobretot, que els pares transmetin tolerància 0 envers la violència. Els agressors han de demanar perdó i reparar danys materials, d’honor… I un cop detectat cal la intervenció des del context clínic: l’avaluació psicològica i el tractament.
Més enllà del ciberassetjament: els problemes derivats d’un ús excessiu de les pantalles
Per tancar la seva intervenció, l’experta vol apuntar que el ciberassetjament és només un dels perills del món digital. Els menors s’exposen a molts problemes que es poden trobar. Per exemple, en els últims 5 anys, s’ha investigat sobre els perills per la salut mental que té l’ús problemàtic, excessiu, inadequat d’Internet i les xarxes socials. La investigació demostra que aquells que passen moltes hores connectats desenvolupen molts problemes de salut mental com estrès, ansietat, depressió, idees suïcides -o, directament, el suïcidi-, problemes psicosomàtics, trastorns de la son, trastorns de conducta alimentaria, addiccions (a la pornografia, a Internet i al mòbil, a les apostes, a les compres),…
Garaigodobil fa una breu recopilació de fenòmens ja identificats: el Fomo, la por d’estar desconnectat d’Internet -i que et perdis coses i t’excloguin i no te n’assabentes- i voler estar connectats tot el dia i la nit; el vamping, passar moltes hores de nit connectat i això té conseqüències com la disminució del rendiment acadèmic; conductes violentes o col·laboració amb grups de haters (difusors de discurs d’odi); conductes de risc com selfies que provoquen la mort o risc d’asfíxia. Moltes hores a internet fa que puguin veure molts continguts inadequats de violència extrema, com d’assassinats i suïcidis en directe o pornografia. Un altre problema és el culte a la bellesa idealitzada i irreal (influencers mostren cossos perfectes modificats amb filtres i IA) que genera la cosmeticorèxia, que és l’obsessió i la cura de les rutines de la pell, la dismorfia corporal (trastorn mental caracteritzat per la idea obsessiva que alguna part del propi cos o aparença està greument defectuós), la vigorèxia (addicció a la musculatura), …
Cal un compromís social
Estar molta estona a Internet fa que els i les joves perdin experiències vitals presencials i que tingui un impacte negatiu en el seu desenvolupament físic, intel·lectual i creatiu. L’exposició primerenca i excessiva a les pantalles frena el creixement del cervell, el creixement del còrtex prefrontal, una àrea crucial del desenvolupament del cervell. La seva maduració s’estén fins els 20 anys i té funcions molt importants com el pensament abstracte, la capacitat de reflexionar, la presa de decisions raonada o la gestió d’emocions.
En definitiva, prevenir l’assetjament i el ciberassetjament requereix de la intervenció de tota la societat. Garaigodobil fa servir una idea dels Massai per tancar la seva ponència: “per educar un nen es necessita una tribu sencera”.
Recupera el vídeo de la conferència: https://escolaeuropeadhumanitats.com/conferencies_i_debats/abordatge-de-lassetjament-i-el-ciberassetjament-un-repte-urgent-per-a-la-societat-del-segle-xxi/
