El Grup de Treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya obre un cicle de debats dedicat a analitzar els discursos d’odi i els seus efectes en la societat. El primer debat, amb el lema “Els efectes de l’odi”, va tenir lloc el 9 d’octubre a la seu a Barcelona del Col·legi. Van participar Yolanda Osorio, psiquiatra, coordinadora a ESMES (Equip Salut Mental Sense Sostre) i membre del programa SATMI (Programa d’Atenció en Salut Mental per a la Població Immigrada); Cristian Carrer, psicòleg social i coordinador tècnic de l’Observatori Contra la LGTBI-fòbia, i Francesc Feliu Pamplona, advocat dels treballadors i treballadores afectats/des pel control de continguts de Meta i Professor Associat a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. El debat el va moderar Daniel Matilla, del grup de treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Els efectes nocius arran del procés d’identificació dels missatges violents
El diàleg s’inicia amb la participació de l’advocat Feliu Pamplona, qui contextualitza l’impacte a la salut dels treballadors/es per visualitzar contingut d’odi reiterat a la xarxes socials. Feliu relata que a partir de 2020 comença a treballar per la defensa de les persones que visionen contingut violent i, fins i tot, pertorbador, com violacions, mutilacions en directe, assassinats, desmembraments, pedofília. Ell mateix admet que “desconeixia que això pogués existir a les xarxes socials”.
L’advocat explica la querella presentada a una empresa subcontractada per Meta i a la mateixa Meta, com a responsable subsidiari, per la gran quantitat de material que han de revisar els moderadors de contingut – un impacte visual diari – i que té greus efectes nocius per la salut mental d’aquest personal. Per primera vegada la justícia ha reconegut l’efecte perjudicial del visionat de continguts violents entre el personal treballador que els ha de veure arran del procés d’identificació i cribratge. Segons Feliu, aquesta acció judicial a nivell penal ha contribuït, a més a més, a crear consciència a la societat del que passa a les xarxes socials.
Els efectes dels discursos d’odi en les persones migrades i sense llar amb trastorn mental
La psiquiatra Yolanda Osorio, com a coordinadora dels programes ESMES (Equip Salut Mental Sense Sostre) i SATMI (Programa d’Atenció en Salut Mental per a la Població Immigrada), relata els prejudicis i la discriminació que pateixen les persones migrades i sense llar. “L’odi és un sentiment”, constata. Osorio no parla de malalties exactament sinó dels malestars que pateixen aquestes persones dia rere dia.
La psiquiatra explica que són persones que molt sovint venen de situacions traumàtiques del país d’origen, traumàtiques pel viatge que fan: “N’hi ha que han trigat tres anys per arribar a Barcelona i, un cop que arriben aquí, s’enfronten amb una situació gens fàcil, traves burocràtiques, la falta de xarxa familiar i la falta de xarxa social”. Osorio indica que molts estudis apunten la discriminació com causa del malestar d’aquestes persones. La psiquiatra parla de les actituds d’evitació i les actituds de desconfiança i afegeix que “si s’agreugen, apareixen els trastorns”.
Per tractar el cas de les persones sense sostre, Osorio introdueix la noció d’interseccionalitat, la qüestió es complica quan la persona, a més d’immigrada, és dona, negra o s’identifica amb orientacions sexuals diverses. “El nombre de persones sense sostre a Barcelona s’incrementa dia rere dia, malgrat que hi ha un pla des de l’Ajuntament i hi ha recursos, però en els últims anys hem assistit a un increment molt important. Hem passat d’un model del sense sostre com la persona gran que consumia alcohol, que estava en una cantonada, a persones cada cop més joves, o molt joves, que estan al carrer”. Osorio, per tractar l’odi que senten aquestes persones, parla de discriminació. La discriminació com a base de l’odi està present i els genera malestar. “Les mirades curen o no”, ens diu.
Detecció de discursos homofòbics e increment de les agressions físiques
Cristian Carrer destaca la importància de parlar de discursos d’odi i de la seva presència. És una realitat que no es pot amagar. Carrer ens explica que a l’Observatori Contra la LGTBI-fòbia al 2024 van registrar 318 incidències per motius de discriminació relacionats amb orientació sexual, identitat o expressió de gènere i, a aquest 2025, ja n’hi ha 280 registrades. Des de l’Observatori, s’ofereix un acompanyament psicosocial a les persones discriminades. Però, a més a més, l’any passat va ser la primera vegada que les agressions físiques van superar les agressions verbals.
Carrer descriu que aquesta discriminació es troba en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. Apareix a internet i a les xarxes socials, però també als entorns professionals, educatius, sanitaris i espais d’oci nocturn. Les conseqüències d’aquesta discriminació són diverses. El psicòleg social menciona alteracions a la conducta, a la pauta de son o de l’alimentació, angoixa, estrès, absentisme laboral o absentisme escolar, “perquè moltes vegades les persones que es senten discriminades no volen anar directament al context on està succeint la discriminació”.
El paper de l’escola contra la discriminació
Yolanda Osorio recupera els resultats d’un estudi fet al 2020 sobre persones migrants. Aquest va concloure que el 90% dels enquestats havia experimentat situacions de discriminació per raça o color. I aquests no són fets puntuals sinó acumulats. A l’estudi es recullen experiències concretes: gent que arriba tard a la feina perquè els paren per comprovar si tenen papers o , quan estan al metro, veuen com s’aixequen les persones assegudes al seu costat o s’agafen bé la bossa per por a un robatori.
La psiquiatra afirma que tothom te prejudicis però l’important és reconèixer-los i poder-los treballar. Per Osorio, s’ha de treballar des de l’escola: “La educació és fonamental. Una societat és multicultural al cap de cinc, sis generacions”.
En aquest sentit, Cristian Carrer assenteix que la legislació no està pensada pel col·lectiu LGTBIQ+ i això genera malestar. I, a més, incideix en que encara es considera legitima una pràctica discriminatòria com pot ser un insult o una humiliació. S’ha de treballar els contextos on passen aquestes discriminacions. L’assetjament escolar, si no es treballa amb tots els agents de la comunitat educativa, no desapareixerà.
Francesc Feliu Pamplona comparteix la idea que l’educació és bàsica i anima a que es fomenti des de l’escola el tema de la igualtat i com tractar les persones dignament. Ara bé, destaca que s’han de saber quins són els canals de distribució d’aquest odi, tenint en compte la seva expansió a les xarxes socials.
Protegir els menors de l’odi que circula a les xarxes socials
Les xarxes socials són un problema de salut pública en menors d’edat per moltes raons, “pel contingut que ofereixen, perquè es creen situacions on es comenten actituds suïcides, de bullying, discriminació i odi, i no passa res”, argumenta Feliu.
Segons l’opinió de l’advocat, les xarxes socials haurien d’estar prohibides als menors de 16 anys. A les xarxes hi ha les víctimes -els usuaris- i les persones que fan servir aquestes per induir determinades conductes. Per Feliu, és important recordar que les xarxes socials venen d’Estats Units, on hi ha una política totalment assentada amb l’odi. “Es diu que hi ha protocols d’actuació pel tema de l’odi a Instagram i TikTok, però és una farsa perquè en el fons no hi ha un interès real a parar aquestes conductes”, argumenta Feliu.
L’advocat és partidari d’atacar-ho a nivell legal i també fer responsables a les xarxes socials: “No s’ha d’anar només a la persona que fa aquest acte de discriminació o d’odi, sinó que s’ha d’anar també al canal de difusió. I ara les xarxes socials són un altaveu altíssim. S’han canviat els hàbits i ja no es compren tant els diaris. Per informar-nos anem a les xarxes socials. La gent es creu el que diu un Youtuber o una influencer. S’han de fer corresponsables a les xarxes”.
Per Feliu, tenim un problema amb la legislació vigent. Segons l’advocat, aquesta “és més permissiva amb que un pugui publicar el que vulgui i dir que la responsabilitat és de qui ho publica, que no de la mateixa xarxa social”. Feliu proposa fer un canvi i defensar que els algoritmes funcionin d’altra manera. Però Feliu dubta que hi hagi interès per fer això i legislar en aquest sentit.
L’advocat es mostra pessimista i planteja que, encara que espera la llei orgànica que prohibeixi als menors de 16 anys entrar a les xarxes socials, avui un menor de 14 anys legalment hi pot entrar. “Interès real no n’hi ha”, afirma.
Segons Feliu, Fiscalia sí que ho pot fer. “Fiscalia pot presentar un procediment on pregunti o insti o que miri per què està passant això i per què s’està incomplint, per exemple, la Llei de serveis digitals. Per què s’està incomplint, per exemple, la llei de l’any 2022 de la discriminació de les persones?”, es demana en veu alta l’advocat.
Més que prohibir, transformar
Yolanda Osorio pensa que “visualitzar una situació traumàtica contínuament evidentment que afecta i pot derivar amb un trastorn d’estrès post-traumàtic. Ara bé, en població migrada, les xarxes socials poden ser una eina per contactar amb la família”.
Per la seva banda, Cristian Carrer no es partidari de la prohibició. Carrer defensa la transformació. Confessa que desconeix quina seria la solució pedagògica transformativa, però la seva proposta és treballar conjuntament amb els mitjans de comunicació.
En aquesta línia, l’advocat Francesc Feliu també coincideix en que els mitjans de comunicació no poden ser altaveus dels discursos d’odi. Feliu lamenta que ningú controli les xarxes socials. També posa de manifest que el tractament informatiu varia d’un mitjà a un altra. Ell, personalment, descarta participar als més sensacionalistes, va confessar.
D’alguna manera, el debat torna a posar sobre la taula el conflicte entre llibertat d’expressió i discurs d’odi. L’advocat constata que si l’opinió es distribueix amb la intenció de fer mal, ja es pot parlar de difusió del discurs d’odi. Cristian Carrer, per defensar els drets del col·lectiu LGTBI, aposta per construir i distribuir discursos fets des de la psicologia social o des de l’activisme.
Acompanyar
L’advocat Francesc Feliu, per acabar, reafirma la seva posició: “cal donar visibilitat al problema”. “Que se’n pugui parlar, que s’exterioritzi i no es sentin sols (referint-se a les víctimes). No sé la fórmula per acabar amb els discursos d’odi, ni de discriminació, però sí crec que aquella persona que està patint un calvari en majúscules ha de poder fer-ho públic i afrontar-ho obertament”, comenta.
La psiquiatra Yolanda Osorio, per la seva experiència, planteja que cal acompanyar en aquesta desesperança. Osorio fa servir l’expressió “acompanyar amb la mirada”. Des de l’Observatori Contra la LGTBI-fòbia, Cristian Carrer comenta que això és el que fan. L’Observatori és un espai que s’ofereix per estar al costat de les persones que pateixen discurs d’odi, “fem un acompanyament del seu benestar emocional”.
Però, en realitat, aquest acompanyament s’ha de treballar en molts sentits, jurídic, psicosocial i amb altres recursos.
