Oriol Figuera Godoy és responsable de comunicació i màrqueting de Norma Editorial des de l’any 2021 i professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 2023. És una persona molt desperta, amb molta energia i amb ganes de saber pràcticament de qualsevol tema. Es va doctorar amb la tesi “Xarxes socials, futbol i violència”. Parlem amb ell sobre còmics precisament quan s’acaba de publicar el Llibre Blanc del Còmic a Espanya.
Norma Editorial és una editorial amb producció pròpia de còmics. Una de les més importants al mercat català, espanyol i fins i tot europeu. Com definiu la vostra oferta de còmics?
El punt fort de Norma Editorial és que ha sabut trobar els forats en cada una de les línies editorials. Norma és una de les que porta més anys a l’Estat Espanyol i tractem molts temes, des de manga fins a còmic europeu passant per còmic americà. L’oferta va des de còmics de terror, d’història, de biografies o esportius. Aquesta llibertat és gràcies a l’herència de portar tants anys al mercat.
Pel que fa a còmic americà, hem buscat un nínxol que ve a ser el còmic independent nord-americà més alternatiu. De còmic europeu, tenim molta producció pròpia i obres que es compren els drets a Itàlia, a França o a Bèlgica. Però si per una cosa destaca Norma, és per tenir una gran cartera d’autors nacionals. I també vam ser una de les primeres editorials espanyoles que va portar manga i per això tenim moltes llicències, tot i no ser una editorial titànica.
Norma no és una multinacional. Competim amb els grans, però som molt familiars i tenim la sort de poder fer una tasca potent.
Com descrius el moment actual del sector dels còmics després de l’increment del seu consum durant la pandèmia de la Covid-19?
El sector dels còmics ha experimentat el mateix fenomen que la indústria dels continguts audiovisuals durant la pandèmia. El còmic durant la Covid-19 va pujar bastant pel fet que la gent estava a casa avorrida i no volia estar tantes hores davant d’una pantalla. Va haver-hi un increment important en un mercat que sempre ha tingut una tendència estable. El pic va durar entre 2020 i 2022.
I, a finals del 2022 i principis del 2023, va esclatar la bombolla perquè la gent ja no estava tant a casa i també per la saturació del mercat. L’any passat, el 2023, es van publicar més de 4.000 còmics a l’Estat Espanyol. Concretament, 4.662 novetats.
El mercat està sobresaturat i, ara, és difícil que un destaqui sobre l’altre. Les xifres han tornat als nivells més o menys de la pre-pandèmia.
Pensant en el consum a Catalunya? Hi ha diferents tipus de públics?
El còmic s’adreça a tothom. Però pel tipus d’històries i el seu tipus d’art, la gent que actualment consumeix còmic europeu i tebeo tradicional és gent més adulta. És la gent que es va criar llegint el Tebeo, Tintín o Capitán Trueno. Qui és fan, ho acostuma a ser tota la vida.
El còmic americà té un mercat una mica peculiar perquè hi ha el típic mercat de superherois que agrada tant a gent gran com gent jove. Qui li ha agradat Superman tota la vida, segueix consumint-ho, però després hi ha molta gent jove influenciada per les pel·lícules que va treure Marvel i que s’ha acostat al còmic gràcies a la indústria cinematogràfica. I, després, tenim el manga, que té un públic més aviat jove perquè el tipus d’història, especialment el que es publica aquí, es d’aventures més còmodes, amb un to més lleuger i més fàcils de llegir per un públic més juvenil.
Però tot això s’ha d’agafar amb pinces i no es pot posar tot al mateix sac perquè hi ha històries de còmic europeu molt lleugeres pensades per un públic molt jove i també hi ha manga amb històries molt profundes pensat per un públic més adult i un caràcter més madur.
Però si hem de fer un retrat fred, diríem que la població més madura i envellida se’n va a un còmic més tradicional i la població més jove, a un manga. Això s’aplica al mercat català, al mercat espanyol, al mercat europeu i a l’occidental en general. El mercat oriental ja va per un altre cantó.
Es pot parlar de còmics infantils? Existeix aquest subsector? Quines són les seves característiques?
El còmic infantil no és un subsector, sinó que és un sector apart. És un germà. Els còmics infantils tenen un estil de dibuix més vistós, més atractiu i més afable, així com també les seves temàtiques i continguts. De còmic infantil hi ha molts segells. Norma Editorial en té un, Editorial Astronave, creat el 2018. Publiquem àlbum il·lustrat i còmic infantil juvenil, el seu públic va des dels 3 fins als 14 anys.
A més de ser una bona eina per inculcar els hàbits de lectura, és una molt bona eina per educar en valors. Hi ha còmics que parlen de la integració social de gent amb discapacitat, d’ecologia, de ciència, del col·lectiu lgtbi o de l’abús o del bullying. Per introduir els nens en aquests temes, són una gran eina, atès que es poden tractar d’una manera emocionalment intel·ligent i suficientment afable per fer-los entendre una problemàtica que fins que no ets més adult, no ets capaç d’entendre. Els còmics infantils intenten treballar valors com l’amistat, l’esforç i la superació.
És el manga el tipus de còmic amb més potencial comercial?
El manga és el tipus de còmic amb més potencial comercial perquè és el que més es ven quan vas a llibreries especialitzades. Però això pot variar. Si Netflix o qualsevol altra plataforma treu una pel·lícula o una sèrie basada amb un còmic, vendrà els drets per explotació audiovisual i aquests tenen un gran potencial comercial. Ara bé, el manga és el que té més “tirón” comercial. És més exòtic i és la manera d’enganxar els lectors joves. També influeix que hi ha una època daurada de l’animació japonesa. Ara hi ha un ressorgiment. El manga ara té un públic més extens a nivell espanyol que el còmic tradicional com el tebeo.
Quina és la teva opinió del sector del còmic en català?
La sostenibilitat del còmic en català és l’etern debat. A Norma Editorial tenim còmics en català i publiquem en català. La gran part de la nostra producció és en castellà però cada cop publiquem més en català.
Però és sostenible? A dia d’avui, no. Hi ha molt poca gent interessada i implica alts costos, la traducció i la producció no estan a l’alçada del nivell de compra del mercat. Moltes vegades es reclama a les empreses, tant públiques com privades, que hi hagi una producció en català. Això em sembla correcte, però el consum després hauria d’acompanyar.
La part positiva és que cada cop hi ha més ajudes i més suport a la traducció en català. El còmic sempre ha estat menystingut en comparació amb la literatura. Ara s’està començant a valorar més socialment, però fa deu anys era poc valorat, i fins fa 5 pràcticament també. Els còmics es veia com una cosa de frikis fins que s’ha vist que era un tipus d’expressió literària. No està tot perdut. Ara bé, sostenible no ho és.
Quina és la presència de la dona al sector?
El sector del còmic segueix sent un sector molt masculinitzat. Els homes són els que històricament han portat el pes a la indústria del còmic, i continua sent així. No hi ha cap editorial de còmic espanyola gran on hi hagi una dona a la direcció. Sí que hi ha editores, però dirigint no. I, pel que fa a les creadores, sí que han augmentat els darrers anys, especialment des de la irrupció de les xarxes socials on s’han donat a conèixer més il·lustradores. Però segueix sent una part ínfima. Segons el Llibre Blanc del Còmic a Espanya, dels 1.033 creadors espanyols al 2002, només 221 eren dones.
És una tendència que amb els anys anirà canviant però queda molta feina per fer. A càrrecs de poder no conec a cap dona i autores, n’hi ha i cada vegada amb més presència però és un món molt masculinitzat.
Com a curiositat, al departament de manga de Norma Editorial totes són dones. I tenim una editora al segell infantil també. A l’oficina hi ha més presència femenina que masculina, però als llocs de poder tots són homes.
Quines estratègies consideres més adients per promocionar el món del còmic? És necessari estar present a fires i trobades professionals?
És necessari assistir-hi per fer pinya. És un mercat que fins fa no massa era considerat de frikis i d’alternatius. Cada cop aquestes fires aconsegueixin reunir més persones. Li dona visibilitat i fa que els òrgans governamentals prenguin consciència de la seva importància, del seu impacte cultural i econòmic.
Les Fires com el Saló del Manga, el Saló del Còmic, la Fira Angoulême a França o la Fira de Llibres de Frankfurt són llocs on professionals es troben ja no només per compartir idees i experiències sinó per parlar de temes contractuals. Aquestes fires són necessàries per mantenir el flux tant d’autors com d’obres a nivell europeu i global. A aquestes fires es venen drets de còmics per després fer pel·lícules o series. És un moment on gent de tot arreu té l’oportunitat de trobar-se amb autors que li agraden.
Les xarxes socials són un bon espai per a la difusió?
Les xarxes socials no és que siguin un bon espai sinó que són l’espai primordial. A dia d’avui gairebé tothom està a les xarxes socials. I els artistes estan a les xarxes socials perquè és una manera de donar a conèixer el seu art. Si aconsegueixen tenir certa visibilitat a xarxes i tenen el suport d’una editorial, és molt més fàcil que acabin venent còmics. Són plataformes d’exposició que permeten ensenyar l’art amb contingut audiovisual o directament amb dibuixos.
No hi ha cap activitat del sector terciari que no ho necessiti. Ajuda al contacte directe amb el client final i, en el cas del manga, és on està el públic consumidor majoritari. Tindràs més o menys impacte. Però, has de ser-hi. Després et poden copiar o robar, però això és un altre debat.
Com està afectant la Intel·ligència Artificial generativa al món dels còmics? Quines avantatges aporta? Quin problemes genera?
A títol personal, ara mateix considero que la IA dins del món del còmic poques avantatges te. Sí, ara tothom podrà fer còmics, però el preu a pagar serà extremadament alt. De vegades aquestes eines que faciliten tant les coses creen un nivell de professionalitat tan baix que és alarmant. La IA està molt verda per implementar-se a nivell professional tant a les arts audiovisuals com escrites com pictòriques. Problemes en genera molts, però serà una nova eina amb la que ens haurem d’adaptar perquè el mon evoluciona.
La IA no crea una cosa per si mateixa. Les imatges que genera són a partir de bases de dades de bancs d’imatges que ja han estat creades prèviament. És una barreja de diferents imatges amb la que es crea una de nova. Aquí hi ha un problema greu. Aquestes imatges prèvies tenen uns drets. Algú ha tret el seu talent per crear una imatge i com controles això? No hi haurà un reconeixement de l’art original?
S’haurà de veure com s’acaba instaurant, especialment al sector del còmic, que és un sector molt vulnerable en aquest sentit. Al desembre de 2023 va aparèixer la Llei de la Intel·ligència Artificial de la Unió Europea, que és un primer pas per prendre les primeres mesures per protegir els drets dels autors. En quatre o cinc anys tindrem una opinió més ferma.
Si la Intel·ligència Artificial acaba dominant la creació, es podria continuar parlant del còmic com una obra d’art?
Es podrà parlar del còmic com una obra d’art perquè al final per fer art necessitaràs almenys una persona darrera per donar-li les instruccions. Una forma de creació artística sí que ho serà.
La concepció de què és art és molt subjectiva. Depèn de la visió personal de cadascú. Els matisos estaran en el procés de producció i en els drets propis de l’obra. El problema serà com es gestiona aquest art i aquests drets artístics.
Cap a on apunta el futur, segons el teu parer? Veus un bon futur? Quines tendències detectes?
Afortunadament hi ha molta gent a qui li agrada el dibuix i llegir. Els booktubers, que comparteixen contingut literari i de còmics a les xarxes, també estan pujant i això dona esperances perquè d’aquí a uns anys el tema continuï viu.
També dona esperances que des del Ministeri de Cultura espanyol hi hagi un acompanyament, que fins ara no hi havia estat. Pot ser beneficiós per donar més suport econòmic i més visibilitat. El Llibre Blanc de recent aparició n’és una constatació.
No sé si continuarà amb un ritme òptim de vendes, perquè si el ritme d’augment de l’oferta segueix, arribarà a no ser sostenible. Es produirà per sobre del consum real. El futur és esperançador però s’ha d’anar amb peus de plom per l’encariment dels costos de producció. Segurament s’arribarà a un punt d’estancament on hi haurà un equilibri on les editorials més grans es mantindran millor i les editorials petites ho patiran més.
Estem en un punt d’inflexió i si no es fa una bona gestió, es pot tenir repercussions. Amb la IA i el suport institucional, hi ha un terreny per explorar. Veurem els pròxims anys. Des del sector es farà una bona tasca perquè hi ha molta gent implicada i amb expertesa. Amb un bon pla de ruta, tenim còmics per anys!
