La història actual de Catalunya i la seva relació amb Espanya ha estat marcada per l’anomenat Procés català, un moviment sociopolític iniciat l’any 2006 que reclama el dret a l’autodeterminació (dret a decidir) de Catalunya per aconseguir la seva independència. Caldrà un temps per poder observar aquest moment històric de forma global i amb la calma que qualsevol anàlisi amb rigor precisa. Però, no obstant, ja tenim al nostre abast diferents textos que ens permeten començar a reflexionar amb certa profunditat sobre el paper desenvolupat pels mitjans de comunicació.
L’objectiu d’aquesta crònica és, precisament, fer una primera recopilació d’aquest material. El tractament que fan del Procés català els mitjans de comunicació tradicionals; les narracions, valoracions i reaccions emocionals que aquesta actualitat política provoca i la comunicació política, sobretot la de caràcter més personalitzat al voltant de l’activitat digital dels líders dels partits, es perfilen com les principals àrees temàtiques.
Cea, Nereida (2018). La fotografía periodística y los social media: la jornada del 1 de octubre en Cataluña. Mhcj, Miguel Hernández Communication Journal, núm. 9 (2), pàgs. 359–377.
A partir de l’estudi de la cobertura informativa de l’1 d’octubre, Nereida Cea fa una descripció dels canvis que la fotografia social ha introduït en la pràctica periodística. La influència dels social media és, per tant, el centre d’interès d’aquest article. A les conclusions, es parla de periodisme ciutadà: «El periodismo ciudadano ofrece al periodista un abanico de posibilidades para estar alerta de nuevas noticias, además de poder aportar ese material en la cobertura informativa”. A més a més, es subratlla la importància dels mecanismes de verificació i es donen idees per incorporar la fotografia social als missatges periodístics.
Coromina, Oscar; Prado, Emili; Padilla, Adrián (2018). Gramatización de las emociones en Facebook en las elecciones al Parlament de Catalunya 2017. El profesional de la información, vol. 27, núm. 5, pàgs. 1004–1011.
La gramàtica de les accions dels usuaris i les emocions que aquests reflecteixen a les seves narratives a Facebook és l’objecte d’anàlisi d’aquest treball. Amb aquesta finalitat, els autors estudien les reaccions, emojis i stickers que els usuaris fan servir als seus comentaris/respostes. En concret, Coromina, Prado i Padilla analitzen la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21D com a estudi de cas. Les seves conclusions assenyalen que, en general, dominen els sentiments positius i d’adhesió, malgrat que circumstàncies excepcionals (candidats a la presó i suspensió de l’autogovern) van provocar que, en el cas d’Esquerra Republicana de Catalunya, la tristesa i l’emprenyament hi destaquessin. Pel que fa als formats, el vídeo, seguit de la fotografia, és el que més reaccions emocionals provoca.
Grau Masot, Josep M. (2018). Les Xarxes d’influència i de construcció d’Opinió Pública a Twitter. El cas del procés d’independència de Catalunya: Des de l’anunci de la Llei del Referèndum fins als fets d’octubre. Universitat Rovira i Virgili, Doctorat en Antropologia i Comunicació.
L’autor d’aquesta Tesi Doctoral, en una entrevista concedida al Diari de Tarragona, destaca com a principal conclusió que «tot i haver-hi molta activitat i molta gent piulant, són molt pocs perfils els que reben la majoria de retuits. En els esdeveniments estudiats, aquests pocs perfils són entre 80 i 89 d’entre els centenars de milers que existeixen». Sobre els continguts, Grau Massot detecta diferents etapes: “Fins al 20 de setembre hi havia una polarització molt gran entre els partidaris del ‘sí’ i els partidaris del ‘no’ a la independència. A partir de les detencions del 20 de setembre s’afegeixen nous actors a les xarxes, com per exemple el Julian Assange. Llavors, la situació s’internacionalitza clarament. I després, arran de l’1-O, el debat ja no és tant ‘sí’ o ‘no’ a la independència, sinó les reaccions a les càrregues policials”. Grau Masot va analitzar onze milions de tuits.
Gili Ferré, Ricard (2017). Els Mitjans de comunicació com a legitimadors o deslegitimadors d’un projecte polític per mitjà dels frames i les estructures narratives: el cas del procés català en el període 2006-2015. Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació.
Aquesta Tesi Doctoral es focalitza en el tractament periodístic que els mitjans de comunicació realitzen sobre el procés català i com, de retruc, aquest tractament contribueix a legitimar-lo o deslegitimar-lo. La recerca abasta una dècada (2006–2015) i pren com a mostra sis diaris, tres editats a Madrid per al conjunt d’Espanya (El País, El Mundo i ABC) i tres editats a Barcelona per a Catalunya (La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i El Punt Avui). Entre les conclusions de la investigació, hi destaquem aquestes tres idees: (a) La majoria de diaris analitzats legitima el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, deslegitima el procés d’independència i opta per l’ambigüitat davant el dret a decidir; (b) Els diaris de Madrid tendeixen a no exposar els motius que porten els ciutadans catalans a mobilitzar-se i, per tant, a no explicar les causes del Procés català, generant un efecte descontextualitzador i (c) Els diaris analitzats presenten narracions prototípiques contradictòries i incompatibles, cosa que evidencia un elevat grau de partidisme mediàtic.
López-Rabadán, Pablo; Doménech-Fabregat, Hugo (2018): Instagram y la espectacularización de las crisis políticas, las 5w de la imagen digital en el proceso independentista de Cataluña, El profesional de la información, vol. 27, núm. 5, pàgs. 1013–1029.
Aquest article treballa al voltant de l’ús d’Instagram a contextos de crisi política i institucional. Els autors analitzen un total de 188 imatges publicades pels 10 principals líders polítics, tenint en compte el nombre de vots dels seus partits i el de seguidors a Instagram. Arran d’aquesta recerca, López-Rabadán i Doménech-Fabregat detecten una progressiva ampliació de l’aprofitament de la xarxa, però els resultats són desiguals. “Dentro del caso del proceso independentista en Cataluña, son buenos ejemplos de esta evolución los líderes de Ciudadanos (Rivera y Arrimadas), los presidentes Puigdemont y Rajoy, y en menor medida Junqueras o el líder de Podemos, Iglesias. Pero, al mismo tiempo, también se detecta en muchos casos un uso todavía bastante limitado y convencional de la plataforma, como demuestran los casos de Sánchez, Iceta y Domènech”, expliquen els autors a l’apartat de les conclusions.
Palà Navarro, Gemma (2018) ‘A punt’. Anàlisi del relat televisiu de TV3 sobre la mobilització ciutadana de la Diada Nacional de Catalunya del 2016. Comunicació. Revista de recerca i d’anàlisi [abans Treballs de Comunicació], Vol. 35, Núm. 1, pàgs. 27–45.
L’estudi analitza, amb perspectiva quantitativa, la cobertura que els informatius del canal televisiu TV3 van fer sobre la manifestació de l’11 de setembre de 2016 amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Dels cinc enquadraments definits ―interès humà, conflicte, moralitat, atribució de responsabilitat i conseqüències econòmiques—, no apareixen el de moralitat o el de conseqüències econòmiques al corpus analitzat. Segons conclou l’autora: “TV3 fa referència a la manifestació de l’11 de setembre de 2016 com una mobilització festiva, emotiva i reivindicativa, en cap cas com un acte amb connotacions negatives. En canvi, això sí que passa en els mitjans espanyols, que identifiquen la independència com un fet negatiu”.
Peracaula Juanola, Ismael (2016). Els esdeveniments mediàtics en l’era digital. La Via Catalana cap a la Independència. Universitat Ramon Llull. Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals – Blanquerna
Aquesta Tesi Doctoral aborda l’estudi dels esdeveniments mediàtics (media events) en l’era digital. Tot i el seu caràcter general, aquesta tesi resulta interessant perquè acaba dissenyant una eina metodològica i, a més a més, aquesta és aplicada concretament a l’anàlisi del cas de la Via Catalana cap a la Independència celebrada l’11 de setembre de 2013. Ismael Peracaula fa una anàlisi qualitativa del discurs dels organitzadors de la Via Catalana a entorns digitals, així com de la retransmissió de Televisió de Catalunya i la cobertura dels diaris La Vanguardia, El País, El Punt Avui i El Mundo. A les seves conclusions, l’autor, en referència a l’actuació de l’ANC, indica que “l’Assemblea Nacional Catalana es va fer càrrec d’un model organitzatiu que va resultar brillant sobre el guió, l’objectiu del qual era l’èxit de la Via Catalana. La prova va ser el poder de convocatòria extraordinari(…)”.
Pérez Curiel, Concha; García Gordillo, Mar (2018). Política de influencia y tendencia fake en Twitter. Efectos postelectorales (21D) en el marco del Procés en Cataluña. El profesional de la información, vol. 27, núm. 5, pàgs. 1030–1040.
Aquest article és el resultat d’una anàlisi de més de 1.345 piulades de candidats de tots els partits (independentistes i constitucionalistes). Les autores opten, així, per treballar la comunicació personalitzada a Twitter dels líders polítics, atès que aquesta rep un nombre de respostes molt més superior que les estratègies comunicatives que es presenten en nom dels partits. Els resultats mostren que els missatges que obtenen més difusió son aquells que hi porten elements complementaris (hashtags, links, mencions, imatges, memes, vídeos), però també les piulades que tenen un fort impacte emocional i que es poden definir com pròximes a les fake news. A partir d’aquí, les autores qüestionen la bidireccionalitat comunicativa a aquest tipus d’entorns digitals.
Novetats Editorials
A més de les Tesis Doctorals, que demostren l’interès de l’acadèmia en el tema, i els articles científics recollits aquí, publicats a revistes amb sistemes d’avaluació que mesuren la qualitat de les propostes que els hi arriben, és important afegir que les editorials ja comencen també a fer-se ressò del Procès català.
Gifreu Pinsach, Josep (2018). El quart poder i la independència: La batalla mediàtica per l’1 d’octubre. Barcelona: Angle Editorial. ISBN: 8417214372.
Premi Assaig Breu Irla 2018, aquest llibre de Josep Gifreu és una de les novetats del mes de setembre d’Angle Editorial. La Fundació Josep Irla convoca aquest premi amb l’objectiu d’estimular l’estudi de la realitat política, econòmica, social i cultural dels Països Catalans. Gifreu revela la responsabilitat, el posicionament i el compromís dels diferents mitjans de comunicació en l’evolució del conflicte Catalunya-Espanya. Al pròleg, Xavier Antich diu: «Gifreu, amb aquest assaig esclaridor i lúcid sobre la batalla mediàtica, ens ajuda a abandonar mapes vells que ja no ens serveixen en les circumstàncies actuals i a provar de refer la cartografia amb la qual, ara i aquí, podem començar a repensar, amb noves eines i nous instruments, la magnitud i la naturalesa de les batalles decisives en la guerra que estem lliurant.»
Zallo, Ramon; García, Txema (2018). Mirades sobre el Procés. Del tauler català a la cruïlla basca, Traducció d’Anna-Maria Corredor i Judit Pujadó. La Bisbal d’Empordà: Sidillà. ISBN: 9788494748462.
Aquest text, tot i que no es centra exclusivament en la comunicació, resulta molt interessant. A més, cal tenir en compte la directa relació dels autors amb aquesta disciplina. Ramón Zallo Elgezabal és catedràtic en Comunicació Audiovisual a la Universitat del País Basc (UPV-EHU), i Txema García Paredes és llicenciat en Ciències de la Informació per la UPV-EHU i ha estat vint-i-dos anys periodista als diaris Egin i Gara. El llibre recull entrevistes en profunditat a disset personalitats de criteri reconegut i d’espectre ideològic ampli, tant de Catalunya, com del País Basc i de l’Estat espanyol. Entre les persones entrevistades, apareixen Joan Manuel Tresserras, Mònica Terribas, Salvador Cardús i Teresa Forcades.
